Resultats de la cerca

A Vilanova de Cubelles, un dels dos nuclis que donaren lloc a l’actual ciutat de Vilanova i la Geltrú, s’hi bastí, probablement ja al segle XIII, una capella dedicada a sant Antoni, origen de l’actual església parroquial del mateix nom Les referències més antigues d’aquesta església, però, són de la primera meitat del segle XIV, quan era sufragània de Santa Maria de Cubelles Aquesta situació s’allargà fins el 1363, any en què Guillem de Torrelles, bisbe de Barcelona, erigí Sant Antoni de Vilanova en església parroquial, que la desvinculà de l’església de Cubelles Es coneixen, en aquest moment…

Aquesta església és situada prop del límit amb el terme de Fontrubí, prop de la masia de les Pereres, antiga quadra documentada des del 1143 Hom sap que el 1338 aquesta quadra era de la senyoria de Ramon de Barberà, castlà de Mediona Se suposa que l’advocació originària de la capella era santa Magdalena, tot i que des del 1596 s’esmenta ja la de sant Salvador És situada dalt d’un petit turó al peu de la muntanya conserva un absis semicircular llis amb finestra al mig, que sembla ser de doble biaix, amb la resta del conjunt molt modificat al segle XVIII Encara que creiem que som davant una…

Aquest castell apareix documentat per primera vegada l’any 1037 en la concòrdia feta entre l’abat Guitard de Sant Cugat del Vallès i Bernat Otger, senyor del castell de Castellet, en la qual s’esmenta la torre que fou de Tedbert, anomenada Bellvei Aquesta torre fou una fortalesa menor del terme de Castellet i originà un petit llinatge de cavallers a partir del segle XII cognomenat Bellvei El 1186 ja s’esmenta un Guillem de Bellvei que donà al monestir de Sant Cugat un honor en el terme de Calders Segons el fogatjament del 1358 el senyor de Bellvei posseïa trenta-dos focs al seu castell El…

Al lloc on hi hagué el monestir dominicà, anomenat convent de Penyafort, hi fou englobada, al segle XVII, entre les construccions del cenobi, la torre medieval, i fou revestida de pintures murals Segons la tradició d’aquest n’era fill el famós eclesiàstic dominicà i canonista sant Ramon de Penyafort, el qual hi nasqué probablement cap al 1185 No s’ha trobat cap document d’abans del segle XV que esmenti aquest indret L’any 1405 la torre anomenada de Penyafort es trobava destruïda i pertanyia a la parròquia de Santa Margarida La torre de base rodona que avui es pot veure en un costat de l’…

La notícia més antiga del lloc del Codoç és vers el 1151, en què la vall de la font de Codoz constituïa un dels límits del terme de Vimbodí La partida del Codoç, al nord de Vimbodí, fou un domini de Santa Maria de Poblet L’any 1246 l’abat de Poblet Berenguer de Castellots concedí una carta de població als habitants de la granja del Codoç Segons aquest document el lloc del Codoç formava part de la parròquia de Vimbodí Tal vegada l’església de Sant Bernat es construí poc després, en relació amb la granja i el vilatge propietat de Poblet De l’antiga església de Sant Bernat, avui en ruïnes i…

La caseria de la Mançana es troba al límit de Güel, llindant amb el terme de Roda, penjada damunt la ribera de l’Isàvena L’any 1109 hom troba esment de possessions de Sant Vicenç de Roda a la coma de Mançana El 1223 Na Mazana confrontava amb la vinya que tenien els canonges de Remorosa Tot i les referències sobre l’indret, no s’han localitzat fins a l’actualitat notícies de l’església de Santa Anna Es tracta d’un edifici totalment arruïnat, del qual només queden traces dels murs, especialment en l’angle nord-est, i que permeten veure que era una església d’una sola nau, potser coberta amb una…

Les ruïnes d’aquesta capella, dedicada a sant Joan Baptista, són al nord-oest de Mont de Roda, al costat del mas de la Lecina Aquesta església estigué vinculada als senyors de Mont, ja que l’any 1116 Campi de Mont amb la seva família lliurà a Sant Vicenç de Roda la meitat que tenia en heretat a l’església de Sant Joan de Lecina i també lliurà un home amb la seva família i la casa que tenia al vilar de Lecina JBP De l’església de Sant Joan només han restat escassos vestigis, molt amagats per la vegetació i per les…

Músic precoç, començà a compondre a sis anys Inicià els seus estudis musicals a Mont-real i els continuà al New England Conservatory de Boston, on fou deixeble de Nadia Boulanger i Quincy Porter i conegué personalment I Stravinsky Fou professor al Conservatori Provincial del Quebec des del 1946 i de la Universitat de Mont-real a partir del 1951 La seva producció, força extensa, inclou gairebé tots els gèneres, excepte l’òpera El contacte amb la música francesa i la influència de Boulanger, que l’introduí en la música d’I Stravinsky i P Hindemith, feren que al principi adoptés un estil…

Fou crític musical del "Daily Telegraph" 1934-40, ensenyà a Oxford 1947-71 i collaborà en diversos diccionaris i enciclopèdies de música Tot i que els seus estudis inclouen música de totes les èpoques, s’interessà especialment pels segles XVII i XX, l’òpera i la música anglesa La seva edició, el 1925, de L’Orfeo, favola in musica , de C Monteverdi, significà l’inici d’una època d’interès i redescobriment de la música del Barroc primerenc Westrup és autor de biografies de compositors com H Purcell 1937, GF Händel 1938 i F Liszt 1940 Es preocupà per l’aplicació efectiva del mètode històric a l’…

Nasqué en una família d’ambient rural, amb el nom de Cora Walton, i s’educà musicalment en el cor d’una església on rebé la influència de personatges del blues com BB King, Big Mama Thornton, Bessie Smith i Victoria Storey i l’estil de Chicago de Muddy Waters i Howlin’ Wolf A divuit anys se n’anà a Chicago, però no aconseguí signar el seu primer contracte discogràfic fins el 1963, amb un treball en el qual cantà una de les peces que més la marcaren Honky Tonky A partir de llavors inicià una carrera imparable fins a convertir-se en la reina indiscutida del blues de Chicago, i en la potent veu…