Resultats de la cerca
Es mostren 24787 resultats
nervi cervical
Anatomia animal
Cadascun dels dos nervis dels vuit primers parells de nervis espinals que a cada costat de la columna vertebral travessen els forats de conjunció de vèrtebres cervicals.
Es divideixen en dues branques, una d’anterior i una de posterior Les quatre primeres branques cervicals anteriors constitueixen el plexe cervical , situat darrere el múscul esternoclidomastoidal, i destinat a innervar els músculs del coll i de la nuca El nervi frènic, branca d’aquest plexe, innerva el diafragma
ball rodó
Dansa i ball
Forma de ball col·lectiu en el qual els balladors, formant rodona i agafats de mans, van voltant en un sol sentit o bé alternant tots dos sentits.
Ha estat practicat per gairebé tots els pobles, primitius i civilitzats La sardana n'és un exemple, entre els més evolucionats de tècnica coreogràfica Moltes danses religioses no han estat sinó simples balls rodons, a vegades al voltant d’algun objecte simbòlic El Llibre vermell de Montserrat ha fet arribar, des del s XIV, un testimoniatge de la Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó , i d’un Cant de l’Ave Maria a ball rodó Al Principat, entre la pagesia, han estat molt populars els balls rodons entorn d’un arbre ball de l’arbre, d’un foc la nit de Sant Joan, o d’una…
reacció homolítica
Química
Reacció consistent en la ruptura d’un enllaç de forma homogènia; sobre cadascun dels dos fragments que es produeixen resta un electró procedent del doblet electrònic enllaçant.
Aquesta ruptura pot ésser catalitzada per la llum fotòlisi, per la calor piròlisi o per uns altres radicals
gràfic | gràfica
Matemàtiques
Subconjunt del producte cartesià A × B de dos subconjunts; es tracta doncs, d’una colla de parelles d’elements (a, b), on a ∈A i b ∈B.
En el cas que A i B siguin, respectivament, el domini de definició i la imatge d’una funció, el gràfic corresponent és anomenat també gràfica funcional o corba associada a la funció
economia del pensament
Filosofia
Principi segons el qual hom ha d’elegir, entre dos o més mètodes que arribin a iguals resultats, aquell que empri un menor nombre de mitjans conceptuals.
La difusió d’aquest principi es deu a Guillem d’Occam, que l’emprà amb molta freqüència en els seus escrits
dent
Heràldica
En un perfil d’una peça o en una partició, element format per dos segments rectilinis consecutius que formen angle, com imitant les dents d’una serra.
Quan els angles són obtusos hom l’anomena centellat, si són rectes, viperat, i si són aguts, dentat
semidúplex
Sistema de transmissió que permet d’enviar informació en tots dos sentits però que, a causa de les característiques dels equips terminals, no pot ésser feta simultàniament.
arc disminuït
arc disminuït
Arquitectura
Arc en el qual dos paraments són verticals, però no paral·lels, és a dir, quan la paret és més gruixuda d’una banda que de l’altra.
angle esfèric
angle esfèric
Matemàtiques
Figura formada per dos cercles màxims secants d’una esfera. Es pot mesurar com a angle curvilini per mitjà de les tangents en el punt d’intersecció.
En astronomia els angles esfèrics es mesuren per l’arc recorregut per un punt o un astre, en graus sexagesimals, o bé pel temps , en hores, minuts i segons, que ha transcorregut des del seu pas per un punt La proporcionalitat és donada per la que hi ha entre el temps en què dóna una rotació sobre si mateixa la terra 24 h i l’arc que ha recorregut llavors 360° Així, 1 h equivaldrà a 15° En el primer cas hom parlarà d’un angle mesurat en temps , i en el segon cas, d’un angle mesurat en arc
asíndeton
Lingüística i sociolingüística
Supressió de les còpules, o dels elements d’unió, que podrien ésser nexe, o que caldria que ho fossin, entre dos o més termes: Rèiem, discutíem, parlàvem
.
L’ús tan freqüent de l’asíndeton en el llenguatge literari ha fet que fos considerat com a figura retòrica L’omissió de conjuncions que suposa dóna sempre un caràcter estilístic especial les frases o les proposicions asindètiques tenen un ritme més accelerat, pel fet mateix que prescindeixen d’uns lligams gramaticals L’asíndeton no té, en l’entonació, la típica inflexió descendent que anuncia el final d’un període L’asíndeton pertany més al camp de l’estilística que al pròpiament gramatical Rep també el nom de disjunció , i s’oposa a la polisíndeton