Resultats de la cerca
Es mostren 10449 resultats
diazoic | diazoica
Química
Dit del compost orgànic que conté en la molècula dos àtoms de nitrogen directament units entre ells.
Dels quals solament un va unit a la part orgànica R de la molècula, com els composts diazo o diazoalcans R=96sb=, les sals de diazoni R-96sb≡N, els diazoats R-N=n-O⊕, els àcids diazosulfònics R-N=N-SO 3 rH, els diazocianurs R-N=N-C≡N, els diazohidròxids R-N=N-OH, o els diazosulfonats R-N=N-SO 3 86sb
diadelf | diadelfa
Botànica
Dit dels estams agrupats en dos fascicles, un dels quals molt sovint consta d’un sol estam.
essencial
Patologia humana
Dit de les afeccions, de les síndromes o dels símptomes dels quals hom en desconeix la causa.
esfígmic | esfígmica
Biologia
Dit del període de la sístole ventricular durant el qual la sang és enviada a les artèries.
per defecte
Física
Dit d’una mesura realitzada fent aproximacions successives al valor exacte mitjançant valors estrictament inferiors a aquest.
datiu | dativa
Dret civil
Dit del curador del fideïcomís i de l’herència jacent nomenat pel jutge en defecte de testamentari.
intratel·lúric | intratel·lúrica
Mineralogia i petrografia
Dit de la fase ascendent d’un magma, anterior a la seva efusió en forma de lava.
intersticial
Mineralogia i petrografia
Dit del mineral d’una roca que ocupa els intersticis entre els restants minerals que la formen.
intermedi | intermèdia
Fonètica i fonologia
Segons la terminologia anglosaxona, dit dels sons vocàlics que se situen entre els palatals i els velars.
La vocal neutra catalana, per exemple, n'és un cas
inscrit | inscrita
Dit de la persona el nom de la qual figura en la llista constitutiva d’un grup.