Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
Johann Adolf Hasse
Música
Compositor alemany.
Estudià a Nàpols amb NPorpora i hi estrenà òperes com Tigrane 1729 i Ezio 1730 Fou mestre de capella de la cort de Saxònia, a Dresden 1733-63 conreà l’estil operístic italià —sovint amb texts de Metastasio— i estrenà òperes per tot Europa, com La clemenza di Tito 1735, Demofoonte 1748, Adriano in Siria 1752, etc Passà a la cort de Viena 1763-73, on rivalitzà amb els reformadors de l’òpera, Gluck i Calzabigi Escriví també música religiosa i instrumental
Ramon Escaler i Ullastre
Acudit gràfic de Ramon Escaler
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Teatre
Literatura catalana
Dibuixant i comediògraf.
Fou l’ànima dels quaderns humorístics Fullaraca vers el 1887 i collaborà en La Roja 1881, La Honorata 1885-86 i altres publicacions de Barcelona i Madrid Fou el primer director artístic de La Tomasa des del 1888 Estrenà al Romea de Barcelona el drama Al peu de la creu 1892 i escriví diversos monòlegs humorístics, entre els quals cal citar Tot per elles 1885 i L’home de la dida 1892 Era oncle de l’escultor i comediògraf Lambert Escaler
,
detaché
Música
Originalment, tipus d’articulació equivalent a staccato.
A partir del segle XVIII, cop d’arc que facilitava aquesta articulació Segons el tractat de F Geminiani 1751, consistia a separar les notes tot fent rebotar l’arc sobre la corda, deixant-la ressonar en el lloc dels silencis Actualment, hi ha una certa confusió pel que fa al seu significat mentre que per a alguns continua essent un cop d’arc clarament associat a l’articulació staccato , per a d’altres és simplement una mena de non-legato
estàndard
Música
Terme utilitzat per a definir un tipus de cançons i melodies creades a partir del jazz dels anys trenta i molt influïdes pels musicals dels Estats Units, que per la seva flexibilitat i facilitat d’adaptació s’anaren convertint, amb el pas del temps, en clàssics més enllà de les modes.
Acostumaven a ser balades o temes de ritme suau, que formaven part del repertori d’artistes com Frank Sinatra, Fred Astaire, Ella Fitzgerald o Yves Montand i dels quals es feren nombroses versions, tant per cantants melòdics com per músics de jazz o fins i tot per grups de rock i orquestres simfòniques Entre els seus compositors més destacats cal esmentar Cole Porter, Irving Berlin i George Gershwin Una de les intèrprets que més estàndards ha cantat en català ha estat Núria Feliu
pala
Música
Peça de canya o altre material elàstic que forma la llengüeta d’alguns aeròfons.
En els instruments de llengüeta senzilla, una pala individual es fixa a l’extrem del tub, tot obturant parcialment l’entrada de l’embocadura En les llengüetes dobles, són dues peces simètriques que formen la ca nya Orientades l’una contra l’altra, deixen un pas estret per a l’aire, que, juntament amb les pales, es posa en vibració en ser forçat a travessar-lo En aquest tipus de llengüeta, les pales se subjecten al tudell lligades amb fil
Vicent Gil
Literatura catalana
Cronista.
Arxiver i canonge de la seu de València Es conserven anotacions seves a les Deliberaciones modernas y notables del muy ilustre cabildo de la santa Iglesia de Valencia És autor d’una Relació del segon centenar de la canonització de sant Vicent Ferrer , breu crònica personal manuscrita —se’n conserva una còpia del s XVIII, editada recentment— de les celebracions que per aquest motiu tingueren lloc a València el 1655, tot seguint els models de la prosa tradicional catalana de l’època
Esteban de Arteaga
Literatura catalana
Escriptor.
Jesuïta, s’interessà per la música i l’estètica en general Del 1767 al 1796 visqué a Itàlia, i després a París És autor de Le rivoluzioni del teatro musicale, dalla sua origine fino al presente 1783, 2a edició augmentada 1785, obra de repercussió europea, on exalta el drama musical metastassià tot contraposant-lo al melodrama vigent Investigaciones filosóficas sobre la belleza ideal considerada como objeto de todas las artes de imitación 1789 Della influenza degli Arabi sull’origine della poesia moderna 1791
Jaime Serrano Alonso
Natació
Nedador amb discapacitat física.
L’any 1991 inicià els entrenaments amb Jordi Murio al Club Natación San Rafael fins el 1997, any que retornà al Club Natació Montjuïc Tot i això competí pel Club Natació Barcelona per qüestió de llicències El seu palmarès inclou una medalla d’or i quatre de plata en el Campionat d’Europa 2001, una de plata en el Mundial 2002 i una d’or i una de plata en els Jocs Paralímpics de Sydney 2000 L’any 2002 es retirà
Sprint Ciclo la Pobla

Marxa Cicloesportiva la Bonaigua del 2007 organitzada pel club Sprint Ciclo la Pobla
FEDERACIÓ CATALANA DE CICLISME
Ciclisme
Club ciclista de la Pobla de Segur.
Fundat el 1974 sota l’empenta de Jose Bochaca, el seu primer president fou Joaquim Boixadós Organitza proves cicloturistes com la Marxa Verge de la Ribera des del 1989 i de bicicleta tot terreny El 2000 inicià la Marxa Cicloesportiva la Bonaigua, amb un recorregut de 185 km i 2700 m de desnivell positiu, que amb el temps s’integrà al circuit de llarga distància Dona suport tècnic al centre BTT del Pallars Jussà L’any 2003 tenia 105 socis
Juan Manuel García Rodríguez
Ciclisme
Ciclista de bicicròs.
S’inicià l’any 2001 al Motorclub Sant Andreu en proves de camp a través i descens de bicicleta tot terreny Esdevingué pilot de BMX el 2004 L’any 2007 disputà la Copa del Món de Supercross de Madrid com a únic juvenil espanyol Guanyà diverses mànigues de la Copa d’Espanya i fou segon a l’Open Internacional de Sant Andreu 2008 Participà en mànigues de les Copes de França, Europa i del Món, a més de curses nord-americanes