Resultats de la cerca
Es mostren 330788 resultats
península de Coromandel
Vista de la península de Coromandel
Corel
Circuit de Calafat
Circuit de Calafat
NET EC
Automobilisme
Circuit permanent de velocitat situat entre els municipis de l’Ametlla de Mar i l’Hospitalet de l’Infant.
Fou inaugurat l’any 1974, segons un disseny de Josep M Xiol, i es finançà amb aportacions privades L’any 1982 fou clausurat per problemes en la seguretat i els accessos, que se superaren l’any següent, quan fou reobert, tot passant a mans de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar S’amplià el 1987 i deixà el seu traçat, apte per a curses d’automobilisme i motociclisme, en una longitud de 3250 m Ha acollit proves d’àmbit català i estatal, com el Critèrium Solo Moto on es donaren a conèixer figures com Carles Cardús i Sito Pons o…
vescomtat de Vilamur
Els Vilamur, vescomtes de Vilamur
Geografia històrica
Jurisdicció feudal de l’antic comtat de Pallars que comprenia, a l’origen, la vall de Siarb —avui, de Soriguera—.
Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149 el primer a fer-ho fou Pere II de Vilamur vescomtat de Pallars Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa 1250, acordat entre el vescomte Pere IV de Vilamur i el comte Roger I com a garantia el…
salsa de Nadal
Salsa de Nadal
Gastronomia
Menja pròpia d’Eivissa, típica del temps nadalenc, que hom prepara amb brou de gallina, de moltó, de llonganissa i botifarres, al qual hom afegeix unes boles fetes amb ametlles moltes i torrades amb ous, sucre, canyella, espècies i, a vegades, mel.
Ho couen tot dins una olla molt gran i ho fan durar des de Nadal fins a mitjan gener
Electroquímica de Flix
Electroquímica de Flix
© Fototeca.cat
Empresa constituïda a Flix el 1897 amb capital alemany procedent de Chemische Fabrik Elektron i Elektrizitäts AG per a la fabricació de productes químics, especialment clorur de calci i altres derivats del clor o de la sosa càustica.
Tingué el sosteniment financer de la companyia Ehinger de Basilea L’any 1904 començà la collaboració amb la Cros, que es convertí posteriorment en accionista majoritària Adquirí la mina Andresita de lignit, de Mequinensa, salines a Almeria i la producció a les de Torrevella Patí dificultats durant la guerra civil de 1936-39, especialment durant la batalla de l’Ebre Reconstruïda el 1941, durant la Segona Guerra Mundial i anys posteriors fou sotmesa a controls aliats rigorosos per raó dels seus capitals…
Despertador de Catalunya
Portada de la primera edició del Despertador de Catalunya
© Fototeca.cat
Política
Opuscle polític, basat en motivacions jurídiques i religioses, escrit per justificar els drets a la corona de Carles d’Àustria (jurat com a rei, amb el nom de Carles III, per les corts catalanes) enfront de Felip de Borbó.
Fou editat a Barcelona el 1713, i reeditat per Víctor Balaguer el 1863 i per “La Veu de Catalunya” el 1897
Viver de Segarra
Viver de Segarra
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Ramon (Segarra), al N del terme, al centre del pla de Viver , al límit amb els municipis d’Ivorra i de Sant Guim de la Plana.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria La jurisdicció senyorial era del bisbe de Solsona
Montcortès de Pallars
Montcortès de Pallars
© Xevi Varela
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), situat al pla de Corts, a llevant de l’estany de Montcortès.
L’església parroquial de Sant Martí té com a sufragània la de Bretui El lloc havia format part del marquesat de Pallars Formà municipi independent fins el 1969 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Bretui, Mentui, Peracalç i Sellui, l’antic llogaret de Cabestany i el despoblat d'Ancs
estany de Besiberri
Vista de l'estany de Besiberri
© Jaume Ferrández
Estany
Estany del municipi de Vilaller (Alta Ribagorça) situat a 1.987 m d'altitud, dins la vall de Besiberri
, del qual surt el barranc de Besiberri.
serra de Querol
Cingleres de la serra de Querol, a Odèn
© Fototeca.cat
Serra
Sector meridional de la serra de Port del Comte (puig de Morreres, 2 212 m alt.), que forma una llarga cinglera damunt el coll de Jou i la vall de Lord, al límit dels municipis de la Coma i la Pedra i de Guixers (Solsonès).