Resultats de la cerca

Fill segon d’Olf de Pròixida i d’Estefania Carròs, adoptà aquest cognom com a hereu de la seva mare o perquè el seu oncle Nicolau Carròs el féu hereu de diverses viles a Sardenya 1347 Adquirí tot el patrimoni familiar quan el seu germà Joan seguí la carrera eclesiàstica Es distingí a la guerra de Castella, contra l’intent de Du Guesclin d’entrar al Regne de València Lluità a Sardenya contra el jutge d’Arborea 1376 Fou governador d’Oriola Assistí a les reunions de Calataiud, on es tractaren qüestions del Cisma 1380 Casat amb Elvira de Centelles, deixà sis fills

Deixeble de Joan Evangelista i amic d’Ignasi d’Antioquia, anà a Roma 155 per defensar contra el papa Anicet l’ús quartodecimà de la datació de la Pasqua a l’Àsia Menor, però no arribà a cap acord allí pogué refutar amb èxit els gnòstics gnosticisme i lluità contra marcionites i valentinians Escriví una carta als cristians de Filipos Hom conserva una carta de l’Església d’Esmirna que descriu el martiri de Policarp, condemnat a morir pel foc a l’estadi d’Esmirna, quan tenia vuitanta-sis anys La seva festa se celebra el 23 de febrer

Germà de Giulio Ingressà a l’orde dominicà Per influència del seu germà, fou nomenat arquebisbe d’Ais de Provença 1645 i cardenal de Santa Cecília 1647 Aquest any el seu germà l’obligà a acceptar el càrrec de lloctinent de Lluís XIV de França a Catalunya, però s’hi resistí, i, quan hi anà febrer del 1648, s’enemistà tot seguit amb les autoritats del Principat perquè volgué governar prescindint de les constitucions catalanes disgustat, sense esperar que fos atesa la seva petició de rellevar-lo, anà a Roma pel maig, fet que provocà la ruptura amb el seu germà

Abat de Montserrat 1645-49 Es formà a l’escolania de Montserrat i professà com a monjo el 1619 Fou nomenat predicador i, successivament, prior de Sant Pere dels Arquells Segarra, de Castellfollit de Riubregós Anoia i d’Obaneres Burgos El 1645, quan era governador de les baronies de l’abadiat, fou nomenat abat per un quadrienni, sense intervenció de la corona de Castella a causa de la guerra dels Segadors Restaurà l’abadia i en millorà els béns Autor d’un Memorial o tratado de los niños escolanes y seminario de Nuestra Señora de Montserrat Tolosa, 1650

Filla gran de l’emperador Carles V i d’Isabel de Portugal Fou casada, a Valladolid 1548, amb el seu cosí germà l’arxiduc Maximilià, després emperador Ambdós reberen el títol de reis de Bohèmia, i foren governadors per absència del príncep Felip, germà d’ella Quan aquest tornà, el 1551, passaren a Alemanya Admiradora del seu germà Felip II i catòlica fervent, ja vídua tornà a Madrid 1581, protegí els jesuïtes i ingressà —sense professar— al convent de Las Descalzas Reales, on és soterrada Formaren part de la seva cort els germans Leonardo de Argensola i el músic Tomàs Lde Victoria

Fill de Lluís II el Sever, duc de l’Alta Baviera, en morir l’emperador Enric VII disputà la corona al duc FredericI d’Àustria, el qual derrotà i empresonà a Mühldorf 1322 El 1325 l’alliberà, després d’obtenir la seva renúncia al tron Però el papa Joan XXII no acceptà l’acord i excomunicà Lluís Aquest féu elegir l’antipapa Nicolau V, el qual coronà a Roma 1328 Tornat a excomunicar per Climent VI 1346 i enemistat amb els prínceps i electors alemanys, fou destronat el 1346 Morí d’una caiguda de cavall quan preparava el contraatac

Filla del príncep Heinrich von Battenberg i de la princesa Beatriu d’Anglaterra, filla petita de la reina Victòria I, el seu nom de fonts era Ena, i la seva padrina fou l’emperadriu de França Eugènia Es casà el 1906 amb el rei Alfons XIII d’Espanya Maldà per no immiscir-se en política, i hagué d’exiliar-se el 1931, quan tingué lloc la proclamació de la Segona República Tornà a Espanya, uns quants dies, el 1968, per a ésser padrina del seu besnet l’infant Felip El 1985 les seves despulles foren dipositades al monestir d’El Escorial

Lluità contra els carlins en la primera guerra Carlina i fou l’home de confiança de Prim a Catalunya Diverses vegades diputat a corts per Tarragona, el 1867 es pronuncià contra Isabel II Arribà a reunir uns 2000 homes al Camp de Tarragona, però la falta d’ajuda i de recursos frustraren el moviment Quan la revolució triomfà el 1868, fou capità general de Puerto Rico Fou també juny-novembre del 1872 capità general de Catalunya Bibliografia Joan Climent Ferré 2010 Gabriel Baldrich i Palau 1814-1885 Vida i fets d’un liberal polifacètic , Ed Sunya

Un oasi és sovint de dimensions relativament reduïdes cas freqüent al desert del Sàhara, però pot tenir una gran extensió quan és una zona regada per un gran riu el Nil a Egipte o l’Eufrates a l’Iraq, per exemple En els petits oasis els conreus solen ésser simplement de subsistència, treballats en parcelles reduïdes, regades de forma variada i per mitjans diversos —canals, foggara — segons els sectors La palmera datilera n'és l’arbre veritablement característic L’oasi ha estat sovint un nucli de civilització en són exemples els oasis d’Egipte i de Mesopotàmia

Pot ésser establert segons la durada del transport per dies, per mesos o pel temps de viatge, el volum que ocuparan les mercaderies al vaixell o les característiques de les mercaderies pel pes, per les dimensions o pel nombre d’unitats d’embalatge El noli és pagat, normalment, al port de destinació o, quan hom ho estableix així, al port de sortida Malgrat que és obligatori de fer constar l’import del noli a la pòlissa del transport anomenada també pòlissa de noli i al coneixement d’embarcament, l’incompliment d’aquesta norma no implica legalment l’anullació del contracte