Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
el Poblenou
Caseria
Caseria i zona residencial del municipi de Catadau (Ribera Alta), a l’W del poble, vora la carretera de Llíria.
Pinos
Caseria
Caseria del municipi de Benissa (Marina Alta), al SW de la vila, al vessant meridional del tossal de l’Aspre.
Perves

Església de Sant Fruitós de Perves
© Jaume Grandia
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), que ho fou, fins el 1968, del de Viu de Llevata.
És situat a 1 210 m alt, a la vall de Bellera, al vessant oriental del coll de la Creu de Perves 1325 m alt, que separa les conques de la Noguera Ribagorçana vall de Viu i de la Noguera Pallaresa vall de Bellera De la seva església parroquial Sant Fruitós depèn la de les Esglésies
serralada del desert de les Palmes
Serralada
Serralada de la Plana Alta, al NW de Castelló de la Plana, formada per blocs triàsics cretacis fallats i inclinats.
Culmina al puig de Bartolo 729 m alt i continua vers l’E per les agulles de Santa Àgueda arriba a la mar per la serra d’Orpesa i forma el cap d’aquest nom La vegetació natural és l’alzinar a la part superior i la bosquina de garric i margalló a la base del vessant marítim actualment hi ocupa una gran extensió la pineda amb pinastre l’alzina surera apareix sobre els gresos roigs triàsics El nom prové de la presència als seus vessants del convent carmelità dit el desert de les Palmes La proximitat de les platges de Benicàssim i Orpesa, centres d’estiueig i turisme, i de la ciutat de Castelló,…
Palau
Poble
Poble del municipi de Santa Llocaia (Alta Cerdanya), a 1 237 m alt, a l’esquerra del torrent de Lluç.
Aroche
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, a la Sierra Alta, drenat per l’Aroche, l´Alcalaboza i el Peramora.
Acròpolis d’Atenes

L’Acròpolis d’Atenes
brando (CC BY 2.0)
Temple
Part alta de l’antiga Atenes, situada en un altiplà calcari, a 100 m sobre el nivell de la ciutat.
Els orígens de l’habitació humana a l’Acròpolis remunten a l’època neolítica, però és a l’època micènica segle XV aC que tingué muralla per primera vegada Al temps de la invasió dòrica hom rebastí la muralla amb blocs ciclopis és el mur pelàsgic, del qual es conserva algun fragment El tirà Pisístrat segle VI aC i la seva dinastia construïren uns Propileus, però a la seva caiguda les muralles antigues foren enderrocades, cosa que afavorí els perses durant la Segona Guerra Mèdica segle V aC, que prengueren fàcilment la plaça i la destruïren Amb les ruïnes, Temístocles rebastí els murs, i…
la Vall del Tormo
Municipi de la comarca del Matarranya, estès a l’esquerra del Matarranya, a la zona de contacte amb Terra Alta.
El territori és suaument ondulat, i en part és ocupat per boscs de pins i alzines i matollar El regadiu aprofita l’aigua del riu a través de séquies Hom hi conrea hortalisses, cereals i farratge El secà 1 350 ha és destinat a cereals, vinya, oliveres, ametllers i fruiters Hom cria bestiar oví i cabrum Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura molins de farina i d’oli i hi ha alguns obradors menestrals El poble 488 h agl i 3 h diss 1981 436 m alt és en una vall afluent per l’esquerra al Matarranya L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció Es conserva un antic castell…
Torreblanca
Torreblanca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, a la zona costanera del N de la comarca, al límit amb el Baix Maestrat.
Cal distingir-hi tres zones geogràfiques i econòmiques la més interior i elevada, on encara arriben els darrers contraforts de la serra del Desert de les Palmes turó de les Maleses, 239 m alt el raiguer i els alluvions quaternaris i el sector litoral de torberes i aiguamolls el pantà del Prat, prolongació cap al N dels estanys del pla d’Albalat L’agricultura hi ha experimentat una transformació radical des de mitjan s XX hom ha abandonat els bancals de muntanya, els garrofers del secà pla han estat substituïts per ametllers i tarongers, i el regadiu ha ocupat una gran part de les terres…
Càrcer
Municipi
Municipi de la Ribera Alta que dóna nom a la vall (anomenada també Vall Farta), al límit amb la Costera.
El terme és drenat pel Xúquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sallent, que, en el seu curs més baix, el separa del terme de Cotes el 1961 hi hagué un bescanvi de territoris entre ambdós municipis L’agricultura n'és la base econòmica hi predomina totalment el regadiu, que aprofita l’aigua del riu de Sallent i del Xúquer, a través de les séquies de l’Escalona El conreu principal és el taronger, de llarga tradició, i altres varietats de fruiters Fins la dècada del 1950 es conreà extensament l’arròs L’activitat industrial principal es centra en la manipulació i envasat de…