Resultats de la cerca
Es mostren 8494 resultats
portelleta
Transports
Planxa de ferro que serveix per a tapar un escobenc i evitar, així, que hi entri aigua amb els cops de mar.
petxeneg | petxenega
Història
Individu d’un poble tàtar de raça mongòlida, que al segle IX s’establí a les ribes occidentals de la mar Negra.
Dividits en tribus, eren regits per l’assemblea d’ancians Criadors de bestiar, eren comerciants i servien de mitjancers entre Rússia, Bizanci i l’Orient Constituïren una amenaça constant per a l’imperi Bizantí, els búlgars i Kíev Foren pràcticament exterminats per Aleix I Comnè 1091 i per Joan II 1122
via d’aigua
Transports
Orifici, escletxa, etc, especialment el que és produït accidentalment, pel qual penetra l’aigua de la mar al buc d’una embarcació.
Quanzhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Fujiang, Xina, a la costa de la Mar de la Xina Oriental, davant de l’estret de Taiwan.
escala de marees
Geografia
Instrument per a mesurar el nivell de les aigües de la mar, construït amb una fusta vertical, dividida en decímetres i centímetres.
gallerbo
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels blènnids, que és una espècie del grup de les bavoses de mar.
forta maror
Geografia
Transports
Mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 m, que constitueix el grau 4 de l’escala de Douglas.
seixa
Hidrografia
Oscil·lació periòdica del nivell d’un llac o d’una mar en un entrant de la costa, golf o badia, per exemple.
És produït per la diferència de pressió atmosfèrica entre dos sectors d’una massa d’aigua estacionària, o per l’acció dels vents
llimerol
Hidrografia
Corrent superficial de les aigües de la mar que es mou en una direcció o altra que el corrent major del fons.
guilda
Història
Cadascuna de les confraries o fraternitats de comerciants desenvolupades especialment als països de la mar del Nord del segle XI al XV.
De caràcter religiós i econòmic, les guildes tenien per finalitat la defensa del comerç, la seva regulació i la seguretat de les comunicacions Relacionades amb el desenvolupament del moviment comunal urbà, les més antigues foren les de Tiel primera meitat del s XI i les de Tournai i Valenciennes després del 1050, i foren importants les de Flandes i les de les terres del Rin Els privilegis concedits pels monarques transformaren les confraries privades en corporacions oficials, amb jurisdicció i dret propis, les quals evolucionaren vers un procés d’aristocratització i entraren en decadència a…