Resultats de la cerca
Es mostren 11917 resultats
Filip V de Macedònia
Història
Rei de Macedònia (221-179 aC).
Fill de Demetri II, succeí el seu pare adoptiu Antígon II Dosó El 215 aC s’alià amb Anníbal durant la primera guerra macedònia 216-205 aC, combaté, amb èxit, contra els aliats de Roma, i entre el 203 aC i el 200 aC conquerí Tràcia i les ciutats gregues de la mar Egea Roma inicià llavors la segona guerra macedònia 200-197 aC, favorable de primer a Filip presa d’Abidos i setge d’Atenes però, en ésser derrotat per Quint Flamini a Cinocèfals 197 aC, hagué de cedir totes les seves possessions, llevat de Macedònia Des d’aleshores ajudà Roma, contra Nabis 195 aC, contra Antíoc III de…
Bernat VII d’Armanyac
Història
Comte d’Armanyac (1391-1418).
Conestable de França, fill de Joan II d’Armanyac i nebot de Mata d’Armanyac, primera muller de Joan I de Catalunya-Aragó Prestà suport a Mateu de Foix i a la seva muller Joana, filla de Joan I i de Mata, quan envaïren 1396 Catalunya per reclamar la successió de Joan I Fou el cap del partit armanyaguès que a la primera meitat del s XV disputà amb els borgonyons el predomini polític de França Menà l’exèrcit francès en la cèlebre batalla d’Azincourt 1415, guanyada pels anglesos, al llarg d’una de les etapes de la Guerra dels Cent Anys Morí a París, víctima d’una matança d’…
Enrico Berlinguer

Enrico Berlinguer
© Parlament Europeu
Història
Política
Polític italià.
Fill d’un polític socialista, bé que de família aristocràtica —tenia el títol de marquès— llunyanament originària de Catalunya, el 1943 s’afilià al partit comunista Membre del comitè central 1945, secretari general de les joventuts comunistes 1949-56, responsable de la secció central d’organització 1958 i secretari general adjunt del partit 1968-72, d’ençà del 1972 n'ocupà la secretaria general Fou diputat a la cambra italiana des del 1968 i, a partir del 1979, també al Parlament Europeu Impulsor destacat de l’eurocomunisme, propugnà el que hom ha anomenat “compromís històric” un…
Josep Arrau i Barba

Josep Arrau i Barba, autorretrat (1837)
Pintura
Pintor.
Fill de Josep Arrau i Estrada Gran viatger i home de curiositat universal, presentà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual després fou president 1866, diverses memòries, del 1834 al 1866, sobre història de l’art, tècniques artístiques, ciències naturals, les teories de Chevreul, el daguerreotip, etc Fou un dels iniciadors de la pintura romàntica catalana el seu estil, de caràcter academitzant, s’expressà preferentment en el gènere del retrat sobresurten el de Damià Campeny, el de Francesc Barret i el seu autoretrat al Museu d’Art Modern de Barcelona i, sobretot…
Junnosuke Yoshiyuki
Literatura
Novel·lista japonès.
Fill d’Eisuke Yoshiyuki, també escriptor Inicià els estudis en el departament de literatura anglesa de la Universitat de Tòquio, que no acabà, i formà un grup literari amb Shono Junzo, Yasuoka Shotaro i Miura Shumon Es consagrà com a escriptor amb Genshoku no machi ‘La ciutat de colors fonamentals’, 1952, Tanima ‘La vall’, 1952 i Shuu ‘Xàfec’, 1954, a les quals seguiren Shofu no heya ‘La cambra de putes’, 1958, Suna no ue no shokubutsugun ‘Grup de plantes sobre la sorra’, 1963, Anshitsu ‘Habitació fosca’, 1969 i altres obres En totes elles cercà la comprensió de l’autèntica…
Yĕhudà ben Iṣḥaq ha-Leví ibn Šabbetay
Literatura
Judaisme
Metge i poeta jueu, forjador del llenguatge literari hebreu.
Residí un quant temps a Barcelona A 20 anys compongué el llibre Minḥat Yĕhudà ‘L’ofrena de Judà’, anomenat també Śoné ha-Našim ‘El misogin’, que narra amb estil satíric les desgràcies ocorregudes a Zeh Zéraḥ, fill de Taḥkĕmoní, per haver-se casat L’obra, escrita en prosa rimada amb intercalació de poesies, serví de base al Taḥkĕmoní de Jĕhudà ben Šĕlomó al-Ḥarizí, i provocà, entre d’altres, les rèpliques d’un Iṣḥaq i la de Yeda'ya ha-Peniní Escriví també Milḥemet ha-Ḥokmà we-ha-'Oser ‘Guerra entre la saviesa i la felicitat’ i Dibré ha-Ella we-ha-Nidduy ‘Paraules de jurament i d’excomunió’,…
Yeda‘ya ben Abraham ha-Peniní
Filosofia
Literatura
Poeta, metge, filòsof i moralista jueu.
Fill d’Abraham ha-Bedersí Sembla que després de l’any 1306 visqué a Barcelona Com a rèplica a l’excomunió del 1305 redactà el Ketab Hitnaṣlut defensant els savis de Provença i els estudis de la filosofia A 18 anys escriví una rèplica al Śone Našim de Yehudà ibn Šabbetay, en defensa de les dones Escriví també comentaris filosòfics a l' haggadà i al Talmud, i també a tractats d’Avicenna, Averrois, Alfarabí i Maimònides i notes al Cànon d’Avicenna Les seves obres més famoses són un poema religiós compost de mil paraules començades totes per la lletra mem i el Beḥinat ‘Olam , tractat moralitzant…
Josep de Navel i d’Erill
Història
Polític.
Ciutadà honrat de Barcelona Fill de Jeroni Navel i de Cardona El 1640 era capità d’una companyia que lluità contra les tropes de Felip IV, en iniciar-se la guerra dels Segadors Fou diverses vegades delegat del Consell de Cent i mestre de camp de les forces barcelonines El 1649 Pèire de Marca el féu empresonar en la repressió general contra els suposats desafectes a França Fou sovint l’enllaç entre el Consell de Cent i el virrei Joan d’Àustria, en 1653-55, i més tard conseller en cap 1661 i 1676 Acudí amb tropes a socórrer Girona, assetjada 1675 per les forces de Lluís XIV Encara…
Nabucodonosor II
Història
Rei de Babilònia (605-562 aC) i el sobirà més important de la dinastia caldea o neobabilònica.
Fill de Nabopolassar , en nom del qual derrotà el faraó Nekao II a Karkemiš 605, la seva política exterior s’orientà vers Síria-Palestina, on obtingué grans èxits sobre els reis locals, ajudats pels egipcis presa d’Ascaló 604, primera conquesta de Jerusalem regnant Joaquim 598, segona i definitiva presa d’aquesta ciutat 586, a causa de la revolta de Sedecies, sostingut pel faraó Apries a conseqüència d’això, destrucció del temple de Jerusalem i captivitat de Babilònia i conquesta de Tir 573 En el pla interior, Nabucodonosor II emprengué grans i diverses construccions la Babilònia…
Mūsà ibn Nuṣayr
Història
Militar
General àrab, conqueridor de la península Ibèrica.
Essent governador d’Ifriqiya 708 conquerí el nord del Magrib, i, encoratjat per l’èxit del seu lloctinent, Tarīf, a Tarifa 710, decidí pel seu compte el pas de l’estret d’un exèrcit de 7 000 homes, comandats per Ṭāriq ibn Ziyad , que tingué l’ajuda de Julià de Ceuta El mateix any 712 Mūsà mateix s’hi incorporà amb 18 000 homes presa de Sevilla i de Mèrida, 713, es reuní amb Ṭāriq a Toledo i passà a Saragossa, des d’on fou cridat a Damasc per Walīd Abans de partir deixà el govern d’Al-Andalus al seu fill ‘Abd al-'Azīz Hom li atribueix, erròniament, l’arribada fins a Tarragona