Resultats de la cerca
Es mostren 5086 resultats
Emilio Arrieta
Música
Nom amb què és conegut el compositor Pascual Arrieta Corbera.
Estudià a Madrid i després 1841-46 a Milà amb Vaccai, on estrenà amb èxit l’òpera Ildegonda Fou mestre de cant de la reina Isabel, professor 1857 i director 1868 del conservatori de Madrid Propugnador del renaixement de la sarsuela, n'escriví ell mateix una cinquantena Entre les que aconseguiren més popularitat cal citar Marina 1855, que ell mateix convertí en òpera 1871
Esteve Aragó
Història
Literatura francesa
Política
Polític i escriptor en llengua francesa, germà de Francesc Aragó.
Traslladat de jove a París, collaborà amb Balzac a L’héritière de Birague 1822, però, davant el poc èxit de l’obra, es decantà pel teatre i esdevingué un popular autor de vaudevilles Parallelament tingué una significació activa en les lluites del partit republicà, i a causa de la seva actuació, el 1849, hagué d’exiliar-se deu anys El 1870 fou alcalde de París
John Lee Hooker
Música
Cantant i guitarrista de blues
.
Els anys quaranta anà a Detroit, on obtingué un gran èxit amb cançons com Boogie Chillun , Boom Boom , I'm in the Mood o Crawling Kingsnake Els anys setanta s’establí a Califòrnia, on collaborà amb músics de rock com ara Van Morrison, els quals influí Considerat un dels millors intèrprets del gènere, publicà un gran nombre de discs, entre els quals destaca The Healer 1989
Partido Reformista Democrático
Política
Organització política constituïda a Madrid el 1984.
Presidit per Antonio Garrigues Walker, que hi aportà el Partido Demócrata Liberal, recollí sobretot quadres i militants de la Unión de Centro Democrático Inspirat i liderat per Miquel Roca i Junyent i amb el suport de CDC, es presentà sense èxit en les eleccions del 1986 amb la intenció de convertir-se en una gran força de centre aquest fracàs, però, en precipitar la dissolució
Gregori X
Cristianisme
Nom que adoptà Tebaldo Visconti en esdevenir papa (1271-76).
Reuní el concili II de Lió 1274, al qual assistí el rei Jaume I, per unificar les esglésies grega i llatina —cosa que no reeixí per qüestions polítiques—, per emprendre una croada i per reformar els costums del clergat i del laïcat Intentà de pacificar les lluites de güelfs i gibellins, però la mort el sobtà sense haver obtingut gaire èxit en les seves empreses
Josep Navarro i Llorens
Pintura
Pintor.
Format a Sant Carles Residí un quant temps a Rio de Janeiro Tècnicament molt depurat, la seva obra, en la qual destaquen els temes de moros i les marines, assolí un important èxit internacional al seu temps i modernament ha estat revalorada, especialment en el món de les subhastes i del comerç artístic El Museu de Belles Arts de València conserva la seva Valenciana plorant
Ramon Estiu Masferrer
Alpinisme
Alpinista.
Vinculat a la UEC de Girona, és instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Participà en diverses expedicions a l’Himàlaia al pic de Lenin 1981, al Tirich Mir Oest 1982, al Kanchenjunga 1986, al Broad Peak 1988, al cim de Kangchungtse del Makalu 1991, al Nanga Parbat 1993, al Karakoram 2000, al Cho Oyu 2002 i al Chogolisa 2006, les tres últimes sense èxit
Marc Perpenna
Història
General romà.
Partidari de Mari, fou dels qui resistiren després del retorn de Sulla a Itàlia Pretor a Sicília 82 aC, participà en la primera reacció antiaristocràtica d’Emili Lèpid Refugiat a Hispània, seguí Sertori i combaté sense èxit a València i a Sagunt 75 aC Aïllat del bàndol sertorià, participà en la conjura en la qual Sertori fou occit Fet presoner per Pompeu en una emboscada, fou assassinat
Romà Bonet i Sintes
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant caricaturista.
Usà els pseudònims de Jan de Lis, Ali-Bufa, XRei, Bo i Net , però es féu popular amb el de Bon Collaborà en moltes revistes catalanes Comercialitzà la seva gran habilitat per la caricatura personal Exposà amb èxit a Nova York, i a Barcelona guanyà la medalla d’or del concurs de cartells de l’Exposició Internacional del 1929, on fou una atracció el seu estudi motoritzat
Felip de Nàpols
Història
Príncep angeví de Tàrent (Felip I) (1294-1332) i d’Acaia (Felip II) (1307-13), novè emperador (titular) de Constantinoble (Felip II) (1313-32) i duc de Durazzo (1315-32).
Fill de Carles II de Nàpols, es casà primer amb Tamar Àngel-Comnè, filla de Nicèfor, senyor de l’Etòlia, i després 1313 amb Caterina II de Valois, emperadriu titular de Constantinoble, juntament amb la qual s’esforçà, sense èxit, a recuperar l’imperi Lluità a Itàlia contra Frederic II de Sicília, que el vencé a Falconara 1299, i a Acaia contra la Companyia Catalana d’almogàvers
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina