Resultats de la cerca
Es mostren 1860 resultats
Tròade
Geografia històrica
Antiga regió històrica de l’Àsia Menor, compresa entre l’Hel·lespont i el golf Edremit, al NW de la Turquia asiàtica.
Dominada pel mont Ida, és travessada pel curs dels rius Escamandre i Simois Habitada ja en època prehistòrica tercer i segon millenni, com ho testimonien les excavacions de Troia-Hisarlik, la regió passà posteriorment al domini dels frigis, i a la seva costa foren establertes moltes colònies gregues Possessió dels lidis i dels perses 546 aC, fou conquerida per Alexandre el Gran el 334 aC Suportà el període de guerres entre els diàdocs, i passà finalment a formar part de l’imperi Romà, dins la província d’Àsia
Les Corts Valencianes declaren el 2000 l’Any dels Borja
El ple de les Corts Valencianes aprova per unanimitat la proposta de declarar el 2000 l’Any dels Borja per a commemorar el 500 aniversari del jubileu que va proclamar el papa Alexandre VI Aquesta celebració servirà per a estudiar i difondre el paper d’aquesta nissaga valenciana en la història La decisió de les Corts insta la Generalitat Valenciana a assumir la celebració conjuntament amb els ajuntaments de Xàtiva, Gandia i Canals Una de les primeres mesures adoptades és la restauració de la sala capitular del monestir de Valldigna
decabrista
Història
Partidari de la conspiració antiabsolutista iniciada a Rússia el 26 (el 14, segons l’antic calendari) de desembre (en rus: dekabr’) de 1825 per tal de destituir el tsar Nicolau I i substituir-lo pel seu germà Constantí.
Fou el resultat d’una situació de descontentament entre alguns sectors de l’exèrcit que consideraven intolerable l’endarreriment de l’organització social i política de Rússia comparada amb la d’alguns estats de l’Europa occidental L’oportunitat per al pronunciament fou donada per la mort, a començament de desembre del 1825, del tsar Alexandre I i els dies d’interregne que transcorregueren fins al nomenament efectiu de Nicolau I El pronunciament, incoherent i poc preparat, fracassà uns quants dels responsables foren afusellats d’altres s’exiliaren i foren amnistitats per Nicolau II
summa
Filosofia
Cristianisme
Denominació genèrica que, referida a l’edat mitjana i a l’escolàstica, designa tant una col·lecció de sentències rigorosament ordenades (summa de sentències) com, posteriorment i sobretot, un tractat complet —estructurat segons l’esquema de les disputations— de filosofia o teologia (summa filosòfica o summa teològica).
Són autors de summes de sentències —també anomenats sentenciaris —, entre altres, Hug de Sant Víctor, Alexandre de Hales i, el més destacat, Pere Llombard, dit magister sententiarum Entre els autors del segon tipus de summes —coneguts també com a summistes — destaquen RGrosseteste, amb la seva Summa philosophiae , i, sobretot, Tomàs d’Aquino, amb la Summa contra gentiles i la monumental Summa theologica , dividida en tres parts la segona de les quals té, així mateix, dues parts i integrada per un seguit de qüestions , cadascuna de les quals consta de diversos articles
Pere Pintor
Mestre en arts i en medicina.
Establert a Roma, hi publicà, el 1497, el Tractatus cum consiliis contra pudendagram seu morbum gallicum , un dels primers llibres estampats sobre la sífilis El 1499 consta ja com a metge del papa Alexandre VI, al qual dedicà el De praeservatione curationeque pestilentiae Ambdós moriren a l’estiu del 1503, en un període de gran pesta a Roma L’any precedent, el sou mensual de mestre Pintor era de quatre ducats Fou sebollit a l’església de Sant'Onofrio, sota una làpida que li posà la seva muller, de cognom Sabata
Philippe Buache
Geografia
Geògraf francès, deixeble de Guillaume Delisle.
Nomenat geògraf reial el 1729, es dedicà preferentment a la geografía física i a la cartografia i introduí un sistema de representació de les conques hidrogràfiques El 1732, basant-se en les narracions russes sobre les expedicions a l’estret de Bering, deduí l’existència de les illes Aleutianes i d’Alaska La seva obra — Géographie élémentaire ancienne et moderne 1769-72, Cartes et tables de la géographie physique et naturelle 1757 i Mémoire sur les pays de l’Asie et de l’Amérique no publicada fins el 1775— influí en Alexandre von Humboldt
Beatriu d’Aragó
Història
Reina d’Hongria, filla de Ferran I de Nàpols i d’Isabel de Chiaromonte.
Casada el 1475 amb Maties I d’Hongria, introduí la influència cultural italiana a la cort d’aquest país Mort Maties I, s’oposà a la successió del fill natural d’aquest, Joan, i defensà la candidatura de Ladislau VII de Bohèmia, amb el qual es casà 1490 Consolidat rei d’Hongria, Ladislau procurà l’anullació del matrimoni, concedida pel papa Alexandre VI el 1500 Beatriu tornà a Nàpols i, amb les sobiranes vídues de Nàpols i de Milà les Tristes Reines , visqué en un ambient cortesà i humanístic
Ferran I de Bulgària
Història
Príncep (1887-1908) i tsar (1908-18) de Bulgària.
Fill del príncep August de Saxònia-Coburg-Gotha i de la princesa Clementina d’Orleans Després de l’abdicació del príncep Alexandre I —un Battenberg—, fou elegit príncep pel parlament, però amb l’oposició russa fins el 1896 Tot i que preparà el repartiment dels Balcans per la convenció secreta austrobúlgara del 1898, es proclamà tsar dels búlgars el 1908 Formà part de l’entesa balcànica 1912 i comprometé el seu país al costat dels imperis centrals durant la Primera Guerra Mundial Hagué d’abdicar en el seu fill Borís III
Josep Civil i Castellví
Música
Compositor.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1904 passà a la Schola Cantorum de París, on estudià orgue amb Alexandre Guilmant i composició amb Vincent d’Indy Fou mestre de capella 1912-17 a Saint-Quentin Picardia, professor d’harmonia a la Schola Cantorum de París en 1918-21 i organista de Saint-François-Xavier París fins el 1952 Autor de música de cambra, d’obres per a cant i orgue, i de l’òpera Canigó , amb text de Lluís Jou inspirat en el poema de Verdaguer
Cristian Cirici i Alomar
Arquitectura
Arquitecte.
Fill d’Alexandre Cirici i Pellicer Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, d’on fou professor 1976-78 També ho fou d’algunes universitats americanes i de l’escola Eina Juntament amb J Bonet, Ll Clotet i O Tusquets fundà el Studio PER 1965 Collabora assíduament amb J Bonet i ha realitzat molts habitatges particulars i projectes com ara el remodelatge del Museu de Zoologia de Barcelona 1982 Ha dirigit les obres de restauració de la casa Thomas de Barcelona, guardonada amb el Premio Nacional de Restauración 1980
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina