Resultats de la cerca

Realitzà monuments i imatgeria religiosa Algunes de les obres seves més destacades són la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus que substituí la perduda durant la guerra civil, i les escultures de la capella del Calvari, a la Seu nova de Lleida Residí a l’estranger des dels anys cinquanta A Guinea deixà diversos monuments La reina Bisila amb l’infant Guanyà el premi Àfrica d’escultura

D’idees liberals, emigrà a París El 1833 passà a Madrid, on formà part de la redacció d' El Propagador de la Libertad 1835-38 Vinculat al partit moderat, més tard formà part de la Unión Liberal Fou diputat a corts per Reus i director general de la Lotería i de la Casa de la Moneda Escriví alguna obra de teatre, així com unes Memorias sobre la reforma del sistema monetario 1861

Nat d’una família de calderers —sempre reivindicà aquest ofici familiar com a origen de la seva personal visió i comprensió de l’espai—, anà a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura, cosa que feu alhora que treballava en diferents estudis d’arquitectes i de mestres d’obres Hom pot dividir la seva producció —en la seva major part construïda a Barcelona— en quatre etapes La primera va des del 1878 —any que es titulà— fins al 1882 i és marcada per la comunió de l’arquitecte amb l’ideari cooperativista totes les obres d’aquells anys són de caire urbà i social collaborà amb Josep Fontserè al…

Es formà a Barcelona i al Círculo Artístico de Madrid Viatjà per diversos països d’Europa i Amèrica Es presentà a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1894, on va exposar un paisatge A més de Barcelona, feu diverses exposicions arreu, entre les quals cal destacar les de Califòrnia, Mèxic, Budapest i l’Havana Guanyà la medalla d’or a Filadèlfia EUA, 1907 i a Budapest, on també rebé diploma d’honor En l’àmbit de la vida catalana, fou conseller de cultura 1925 del Centre Català de l’Havana i president d’aquesta entitat 1930-33 Dedicat a la decoració, el 1909 restaurà el Liceu de…

Collaborà a la premsa humorística de Reus, participà en la reorganització de Lo Sometent 1901-03 i fundà i dirigí Pàtria Nova 1905 El 1906 anà a Barcelona, formà part de la redacció d’ El Poble Català 1906-13 i dirigí El Gall 1912-13 Partidari de Rovira i Virgili en contra del pacte de Sant Gervasi 1914, posteriorment s’acostà al radicalisme lerrouxista i fou redactor d’ El Progreso El 1936 collaborà a Fructidor , òrgan d’Izquierda Republicana a Catalunya Publicà la novella Ànimes primitives 1910 Mantingué també una intensa activitat política El 1919 fou elegit regidor de l’…

Es formà a Llotja Barcelona amb Martí i Alsina i a Madrid Es presentà a Barcelona, amb Els traginers Exposició de Belles Arts del 1866, i concorregué després amb paisatges i estudis a l’exposició aragonesa de Saragossa 1868 i a la de Belles Arts de Barcelona del 1870 Pensionat a Roma el 1874, hi residí deu anys Havent-ne tornat, la seva exposició a Barcelona 1884 tingué una sorollosa acollida Narcís Oller l’elogià apassionadament pel seu naturalisme i el mostrà com a exemple contra la pintura d’història En exposar a Madrid el 1890, la regent li adquirí una obra Pintà, amb un estil lluminós i…

Es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona 1961, on fou professor ajudant 1958-66 i d’on fou expulsat per motius polítics En 1970-76 exercí diversos càrrecs a l’Institut de Ciències de l’Educació i en 1972-98 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona catedràtic el 1986 El seu pensament ha evolucionat des de l’escolàstica, per incloure posteriorment elements marxistes i freudians i elaborar finalment una particular filosofia de l’educació emmarcada en un catolicisme obert Autor prolífic i sovint divulgador, imparteix cursos i conferències, i ha publicat nombrosos articles…

De família menestral, animat pel seu avi —modelista i exhibidor de figures de cera—, assistí a l’escola de dibuix de l’ajuntament 1847 i al taller de Domènec Soberano, on mostrà aviat una gran facilitat en el dibuix Orfe el 1850, anà amb el seu avi a Barcelona 1852, on un antic company, l’escultor Joan Roig i Soler, el presentà a l’escultor Domènec Talarn, que l’ajudà passà pel taller de Claudi Lorenzale, i el 1853 ingressà a Llotja, on dominava la doctrina natzarena Fugint del còlera, el 1854 anà a Berga i al santuari de Queralt, on pintà paisatges Institut Gaudí, Reus i, novament a Reus,…

És autor de la plaça de toros de la Barceloneta 1834, a Barcelona —ja desapareguda—, i de les esglésies de Vallbona de les Monges 1835 i de Pallejà 1862 Fou arquitecte municipal de Barcelona i autor d’un projecte d’eixample per a la ciutat

De família d’empresaris tèxtils, estudià a Barcelona, on freqüentà els cercles del tradicionalisme i la Falange , a la qual s’afilià El 1934 en fundà la secció local a Reus, i el 1935 fou nomenat cap de publicacions a Catalunya El 1936 passà a la zona del govern de Burgos i s’incorporà al front, on fou ferit Amb Xavier de Salas, el 1937 fundà la revista Destino Cap territorial de Tarragona de Falange Española y de las JONS 1938-43, governador civil de Granada 1943-47 i cap del sindicat tèxtil 1947-54, posteriorment residí a Madrid Diputat a les Corts franquistes en 1943-55, la seva carrera…