Resultats de la cerca

Fou deixeble de Frédéric Le Play Seguint els criteris dels iniciadors de l’escola nova a Anglaterra, organitzà l’École des Roches 1899 a Verneuil-sur-Avre La seva pedagogia fomenta l’esperit de collaboració i l’autogovern, l’observació i la investigació personal Escriví L’éducation nouvelle 1898 i la Classification sociale 1905

Retirat a la Camarga, en cantà i descriví el paisatge en reculls poètics com Lou Lausié d’Arle 1913, que Frederic Mistral considerà una obra mestra, Li Cant Palustre 1919, etc També escriví novella — Bestio dou Vacarés 1924 fou la seva obra en prosa més reeixida— i contes La Caraco 1926, Sauvagino 1929, etc

Sota el guiatge del seu successor Procopi el Rapat 1424 els taborites assetjaren Nuremberg i obligaren Frederic de Hohenzollern a firmar el tractat de Beheimstein 1429-30 Foren derrotats a Lipant, prop de Cesky Brod 1434, per la coalició de moderats i imperialistes, bé que la guerra no s’acabà fins el 1436 Alguns passaren a la clandestinitat

Continuà amb èxit l’expansió territorial iniciada pel seu pare Valdemar I el Gran Vencé els eslaus de la Germània superior i, com a rei del vendes, s’emparà de Pomerània, Slesvig-Holstein, Hamburg i Lübeck S'oposà 1183 a l’emperador Frederic I Barba-roja, al qual negà l’homenatge feudal dels territoris de l’Imperi ocupats

Des del 1884 fou vicari de Candia Lomellina Pavia Publicà a Casale Monferrato l’almanac “L’Iride”, d’aparició irregular 1887-1908, en el qual tractà habitualment de temes relacionats amb les literatures catalana i occitana, especialment entorn de Jacint Verdaguer i Frederic Mistral, i hi publicà fragments del Canigó , traduïts per ell i per la poetessa Maria Licer

Fill de Boleslau II i de Salomé de Berg duc de Masòvia i Cuiàvia sota la sobirania del seu germanastre Ladislau II, el qual ell destronà 1146 Ladislau recorregué a l’emperador Frederic Barba-roja, que envaí Polònia 1157 i obligà Boleslau a prestar vassallatge a l’imperi i a retornar 1163 Silèsia als fills de Ladislau II

Es formà amb JKuhnau a la Thomasschule de Leipzig, i fou mestre de capella de Zerbst 1722-58 La seva obra, apreciada per JSBach, inclou una vintena de simfonies, concerts, misses, etc El seu fill Carl Friedrich Fasch Zerbst 1736 — Berlín 1800 treballà a la cort de Frederic II de Prússia i fundà 1791 la Berliner Singakademie

Succeí el seu pare, Frederic VIII La neutralitat danesa a la Primera Guerra Mundial li valgué el Slesvig septentrional El 1918 Islàndia aconseguí l’autonomia, i el 1944 fou proclamada república L’any 1940 es resistí a la invasió alemanya i es considerà presoner fins al 9 de maig de 1945, que restablí el règim democràtic

Escriví novelles biogràfiques i històriques de concepció monumental i d’un dramatisme exagerat Les més conegudes són Der Schiller-Roman ‘La novella de Schiller’, 1912-16, Der Roman eines Volkes ‘La novella d’un poble’, 1924, on presenta la Prússia de Frederic II, i Ein Deutscher ohne Deutschland ‘Un alemany sense Alemanya’, 1931, sobre Friedrich List

Conseller de Frederic Guillem IV i de la seva política, ocupà un escó de dretes en el parlament de Frankfurt 1848 i la cartera d’afers estrangers setembre del 1850, la qual dimití novembre del 1850, no havent pogut imposar la seva política respecte a Àustria, política que fou seguida després amb l’anomenada retirada d’Olmütz