Resultats de la cerca
Es mostren 1651 resultats
roda hidràulica
roda hidràulica del molí d’en Monné, a Capellades
© Fototeca.cat
Física
Roda proveïda a la perifèria de nombrosos àleps o paletes sobre els quals és exercida la força de l’aigua d’un corrent perpendicular al seu eix de rotació, o d’un salt que provoca la rotació de la roda tot transformant en energia mecànica —per exemple per a l’accionament d’un molí d’aigua— l’energia disponible del salt o del corrent.
Estorm
Antic molí del poble d'Estorm
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), situat en un coster, vora Moror, al peu d’una antiga torre.
Al capdamunt del serrat hi ha l’església i santuari del Salvador que depèn de Moror Era de la jurisdicció del baró de Castellnou de Montsec
Costitx
Vista del molí de Costitx
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de Mallorca, al sector central des Pla, al sud d’Inca, terme del qual és separat pel torrent de Rafalgarcés o de Vinagrella, al qual desguassa, després de drenar part del territori, el torrent de Pina.
El sud-est del terme és accidentat per petits turons puig d’en Pau, 185 m alt La zona forestal comprèn pinars 77 ha i alzinars 167 ha i 41 ha de matollar L’agricultura hi és predominantment de secà ametllers 593 ha, cereals 265 ha, figueres 34 ha, garrofers 55 ha, arbres fruiters 34 ha i vinya 11 ha En ramaderia hom es dedica principalment al bestiar porcí i boví, i en segon lloc a l’avicultura La indústria és poc important hi ha una fàbrica de sabates que ocupa 26 persones La vila 633 h agl i 191 h diss 1996, costitxers 135 m alt es formà a partir d’una alqueria islàmica del districte de…
Llaurí
Pou i molí de Llaurí
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès als vessants nord-orientals de la serra de Corbera, des de la serra del Cavall Bernat (592 m alt.) fins a la séquia de Llaurí, a la plana al·luvial del Xúquer.
L’àrea no conreada, al sud del terme, ocupa unes 300 ha de pinedes Hi ha un petit sector de secà en la zona de transició de la muntanya al pla oliveres, ametllers, garrofers Però la principal activitat és l’agricultura de regadiu, que s’estén sobre unes 800 ha i que aprofita l’aigua derivada del Xúquer 260 ha i de pous 540 ha La part més baixa és dedicada a l’arròs 300 ha, en regressió, els darrers decennis, davant l’impuls dels tarongers 500 ha El poble 1207 h agl 2006, llauriners 14 m alt és a la zona de contacte de la muntanya amb el pla, prop de l’antiga zona pantanosa, convertida avui en…
rec
El rec del Molí, a Bellcaire d’Empordà
JoMV
Espioca
Venta, molí i torre d'Espioca
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Antic llogaret
Antic lloc del municipi de Picassent (Horta del Sud), format al voltant d’una antiga alqueria d’època islàmica, de la qual època es conserva encara l’antiga torre d’Espioca, que domina l’actual N-430, de València a Xàtiva, recentment transformada en autovia, al límit amb la Ribera Alta.
La població es traslladà en gran part a Picassent a conseqüència del paludisme, provocat per la propera Albufera Eclesiàsticament, però, fou agregat a Benifaió dit Benifaió d’Espioca Un nou nucli s’havia format ja a mitjan segle XIX prop de l’antiga població Prop del mateix indret neix la important font d’Espioca , aprofitada per al regadiu
Riudefoix
Masia
Església
Molí
Casa, capella, dedicada a Sant Llorenç, i molí del municipi de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), a la dreta del riu de Foix, a poca distància del poble.
El casal, d’origen medieval, es troba documentat en el fogatge de 1653 De planta quadrangular, coberta a quatre vessants, té murs d’un gruix considerable, amb contraforts La capella, sense culte, està situada en una de les dependències de la casa i conserva elements romànics El molí pot correspondre al que consta en el testament de Ramon Mir, de l’any 1086
Jafre
Jafre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la plana al·luvial de l’esquerra del Ter, l’aigua del qual aprofita a través del rec del Molí.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Garrigoles N, Verges E, Foixà S i Colomers W Jafre, escrit Jafare , Jaffare , Jafiro i Jafero al segle XIII, és l’únic topònim aràbic que Joan Coromines assenyala a l’Empordà, però altres investigadors el consideren derivat d’un nom personal germànic El terme té sectors planers, de terres alluvials, sobretot al SW i també al SE En la seva major part comprèn, però, terrenys suaument ondulats pels primers contraforts de les serres que marquen l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià El rec del Molí travessa el sector meridional, gairebé parallel i…