Resultats de la cerca
Es mostren 2550 resultats
El CNA guanya en les eleccions generals de Sud-àfrica
El Congrés Nacional Africà revalida l’hegemonia en les eleccions generals celebrades a Sud-àfrica, les segones des que es va abolir l’ apartheid El líder del CNA, Thabo Mbeki, serà el nou president sud-africà en substitució de Nelson Mandela, que abandona l’activitat política El CNA, amb 266 diputats en un Parlament de 400, es queda a un escó d’aconseguir els dos terços de la cambra, com era el seu objectiu El primer grup de l’oposició és el Partit Demòcratic, liberal, que amb 38 escons supera el gran perdedor, el Partit Nacional, que ha baixat de 82 diputats a 28
Antoni Sanz Suñer
Boxa
Directiu i promotor de boxa.
Installat a Barcelona, el 1931 abandonà la pràctica de la boxa i fundà el Club de Boxa Olímpic, al barri de Gràcia, on també organitzà vetllades de boxa amateur El 1940 creà el Club Boxing Esportiu i el 1942 fou pioner a promoure vetllades de boxa en els envelats de les festes majors d’arreu de Catalunya A la dècada dels cinquanta creà el Torneig Cinturó de Barcelona de boxa amateur El 1962 fundà el Club de Boxa Granollers, del qual fou director Ocupà la presidència del comitè de preparadors de la federació catalana 1957-76 i fou director de l’Escola Catalana de Boxa Amateur
Josep Teixidor
Boxa
Boxejador conegut com Kamaloff.
S’inicià en la boxa al Barcelona Boxing Club, on fou deixeble de Ramon Larruy Debutà el 1917 i obtingué el títol de campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria del pes pesant 1921 Disputà combats en països com Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Anglaterra Abandonà l’alta competició i exercí de mànager de boxejadors Després d’una estada a París tornà a Catalunya, on fundà la Sala Teixidó de Mataró, el Club Olímpic de Granollers i un gimnàs al barri de Sants de Barcelona per a la formació de nous púgils També fou entrenador de boxejadors com Martínez de Alfara, Micó i Luis Logan
Unió dels Democratacristians i dels Cristians de Centre
Política
Partit polític italià.
Fou creat el 2002 a partir de la fusió dels partits Cristiani Democratici Uniti CDU i el Centro Cristiano Democratico CCD, els quals, poc abans de les eleccions del 2001, s’uniren en la coalició Biancafiore per a concórrer en el bloc de dretes Casa delle Libertà, amb el qual entrà al govern amb Marco Follini posteriorment secretari general com a vice-primer ministre A l’abril del 2005 la UDC abandonà el govern, però hi retornà poc després de la remodelació duta a terme per Silvio Berlusconi En les eleccions al Parlament Europeu del 2004 obtingué cinc diputats N’és president Rocco…
Entesa Catalana de Progrés
Candidatura conjunta al Senat del Partit dels Socialistes de Catalunya
, Esquerra Republicana de Catalunya
i Iniciativa per Catalunya-Verds
, formada per primer cop en les eleccions del març del 2000.
L’objectiu era articular una proposta per a la reforma del Senat que reconegués la plurinacionalitat de l’estat La candidatura obtingué 8 senadors, que amb els 3 per representació autonòmica formà grup parlamentari amb Isidre Molas PSC com a portaveu En les eleccions generals del 2004 obtingué 12 senadors, als quals se n'afegiren 4 de representació autonòmica, amb Carles Bonet ERC com a portaveu, i en les del març del 2008 el mateix nombre En les eleccions del 20 de novembre del 2011 Esquerra Republicana de Catalunya abandonà l’Entesa que restà aleshores formada pel PSC i IC-V-…
La Razón
Periodisme
Diari madrileny fundat el 1998.
Fou creat pel periodista Luis Maria Ansón quan abandonà el diari ABC D’ideologia conservadora i accentuadament espanyolista, és editat per Audiovisual Española, i l'any 2000 passà a ser controlat majoritàriament pel grup Planeta És un dels diaris de més difusió de l’Estat espanyol El 2007 renovà el disseny de la publicació en paper i, en especial, el lloc web Després de la dimissió d'Ansón l'any 2006 de tots els càrrecs al diari, el succeí a la direcció José Alejandro Vara, el qual al febrer del 2008 fou rellevat per Francisco Marhuenda, fins aleshores responsable del diari a…
Álvaro de Albornoz
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Ingressà al Partido Republicano Radical el 1909 i fou elegit diputat l’any següent A causa de la corrupció d’aquest partit, l’abandonà, i el 1929 creà, amb Marcellí Domingo, el Partido Radical Socialista A l’adveniment de la República 1931 formà part del govern provisional com a ministre de foment i, després, fou ministre de justícia amb el govern d’Azaña Elegit president del tribunal de garanties constitucionals, dimití com a protesta per la repressió dels fets d’octubre del 1934 El 1936 fou nomenat ambaixador a París, i, acabada la guerra civil, presidí el govern de la…
Galceran Albanell
Educació
Mestre del futur Felip IV.
Fou un dels pocs membres de l’estament militar català de l’època que posseïa una formació humanística i un coneixement de llengües orientals Arran del seu nomenament com a tutor del príncep Felip 1612 abandonà Barcelona per la cort Figurà des d’aleshores entre els personatges influents als quals els consellers barcelonins recorrien per tal d’obtenir ajuda Ordenat sacerdot, rebé l’abadia d’Alcalá la Real i l’administració de l’arquebisbat de Granada Deixà inèdits, entre altres treballs, un Compendio de la Historia General de España , unes instruccions sobre el govern dirigides al…
August Platen
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Comte de Platen-Hallermund Participà com a tinent en la campanya del 1815 contra Napoleó Poc després de donar-se a conèixer amb la seva primera obra, Ghaselen ‘Gaseles’, 1821, que fou ben acollida, abandonà Alemanya i s’installà al sud d’Itàlia El principal objectiu de la seva poesia fou d’aconseguir la perfecció formal, la qual cosa el distancià de la societat de la seva època També escriví els Sonette aus Venedig ‘Sonets venecians’, 1825 i Der romantische Oedipus ‘El romàntic Èdip’, 1828, on atacà Heine Conreà, a més, la història amb les seves Geschichten des Königreichs Neapel…
Gonçal I de Ribagorça
Història
Sobirà amb títol de rei, al comtat de Ribagorça i a Sobrarb (1035-43).
Fill, segurament el petit, de Sanç III de Pamplona i de Múnia de Castella El seu pare llegà tots els regnes al germà gran, Garcia V, i als altres germans, propietats a Castella, Aragó, Navarra, Sobrarb i Ribagorça Els germans petits es rebellaren contra l’hereu i s’intitularen reis Sembla que Gonçal estigué sota la dependència del germà Ramir i que regnà sobre una part de les terres de Ribagorça i de Sobrarb, cedits a Ramir després que aquest fos derrotat per Garcia V a Tafalla 1043 Gonçal abandonà aleshores el títol de rei fou occit per un cavaller dit Ramon de Gascunya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina