Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
planorbe
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels pulmonats, ordre dels basomatòfors, de la família dels planòrbids, caracteritzats pel fet de tenir la closca prima i plana, d’una longitud inferior a 2 cm i amb l’espiral desenvolupada en un pla.
Habiten entre els vegetals, a les aigües estancades, i són relativament comuns als Països Catalans
el Montcau
Vista de la Mola i el Montcau des de Moià
© C.I.C -Moià
Cim
Un dels cims (1.057 m) principals del massís de Sant Llorenç del Munt, just al N de la Mola (1.095 m), el cim culminant, amb el qual l’uneix la cresta anomenada la carena del Pagès.
Forma part de la divisòria d’aigües entre el pla de Bages i el Vallès
Vilaflor
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situat al S del parc nacional de Las Cañadas.
És el nucli més alt de l’illa 1 500 m Aigües minerals i agricultura
camesifonals
Botànica
Petit ordre de cianofícies que comprèn algues generalment unicel·lulars, polaritzades, fixes per un pol al substrat i formadores d’endòspores, que van restant lliures, per l’altre pol.
Tenen importància en les comunitats que revesteixen pedres i vegetals en les aigües dolces pècton
Algues continentals introduïdes o invasores
Hi ha tres espècies de diatomees que han estat introduïdes en les aigües continentals i que presenten diferents graus d’invasivitat Didymosphenia geminata afecta l’ictiofauna i també les canalitzacions i les construccions, com ara les de les centrals hidroelèctriques, que resten obturades per les colònies d’aquesta diatomea introduïda a les aigües continentals Núria Flor-Arnau L’espècie Didymosphenia geminata té frústuls heteropolars, grans i robusts, i un sol eix de simetria axial, capitat en ambdós àpexs Les estries són puntejades i en un costat de l’àrea central…
Kosi
Riu
Riu de l’Índia (550 km).
Neix a l’Himàlaia, travessa el Nepal i conflueix amb el Ganges aigües avall de Bhāgalpur
riera d’Ardenya
Riera
Riera que neix al vessant meridional del roc de Frausa, al terme de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), prop del límit amb el Vallespir.
Sota la vila de Maçanet uneix les seves aigües a les de la riera de Frausa
peloplocàcies
Biologia
Família de clamidobacterials integrada per bacteris que es multipliquen per conidis mòbils amb un flagel polar, i que formen tricomes coberts per una beina mancada de falses ramificacions.
Són pròpies d’aigües dolces i riques en matèria orgànica El gènere més important és Peloploca
pagre
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, de 30 a 50 cm, que és de color vermellós a l’esquena, els flancs són de color rosat metàl·lic i el ventre és argentat.
És comestible, molt apreciat, bé que rar, i habita a les aigües profundes de la Mediterrània
clorur de bari
Química
Cristalls incolors, solubles en aigua, que són obtinguts industrialment en escalfar el sulfat de bari amb carbó i clorur càlcic.
És emprat en la fabricació de clor, i per a correcció de la mollesa d’aigües