Resultats de la cerca

Començà com a possibilista el 1882 i després de participar en la Unió Republicana del 1903 marxà al partit reformista Formà part de l’Ajuntament de Reus des del 1895 i fou un dels impulsors de l’Escola Municipal d’Arts i Indústries El 1935 publicà una Crònica de Reus Memòries d’un septuagenari especialment valuosa per a la història del republicanisme a Reus en 1868-73

Pare de l’escriptor Alfons Par i Tusquets Fou secretari de la Universitat de Barcelona i degà del collegi d’advocats 1877 Liberal, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1860, 1868-71, 1874, diputat provincial 1864-66 i president de la Societat Econòmica d’Amics del País 1890 Autor d’opuscles de tema jurídic, com Redención de censos enfitéuticos 1880 i Laudemios 1889

Anà a París 1925, on estudià amb FLéger a l’Académie Ranson, bé que fins el 1928 no conreà professionalment la pintura Durant la Segona Guerra Mundial anà a l’Amèrica Llatina, on a l’illa d’El Gobernador realitzà un mural per a l’ajuntament 1946 Conreà la pintura abstracta 1932-47, bé que posteriorment tornà a un cert figurativisme El delta 1961

Fou fundat el 1986 com un equip universitari per Jordi Grima, que també exercí les funcions d’entrenador La seva inscripció a la federació catalana no arribà fins la temporada 2000-01 Jugà primer al camp del Cornellà fins que signà un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona per a utilitzar el camp de la Teixonera Des del 2004 disposa d’equips en les categories inferiors

Soci del Reial Club de Golf El Prat, fou campió d’Espanya i formà part de la selecció espanyola Vinculat al Partit Popular, fou nomenat director general d’Esports 1996-98 i més tard secretari d’estat per a l’Esport 1998-99 També fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller de Cultura i Esports de la Comunitat de Madrid 2003-09

Format per un parc municipal, un palauet d’estil neoclàssic amb un cert aire victorià, una masoveria amb acabats d’origen barroc i un templet amb cúpula de ceràmica vidriada, és situat entre l’avinguda de Josep Tarradellas, la carretera d’Esplugues i el camí de la Fonteta Ocupa una extensió de 5 ha L’edifici principal, una antiga masoveria propietat dels comtes d'Alemany d’on prové la designació de Ca n'Alemany, al costat dels tradicionals Casa Alta o Torre Alta és esmentada per primer cop pel Baró de Maldà en l’escrit Explicació del poble de l’Hospitalet , datat cap al final del segle XVIII…

Becari de l’Escola de Mestres Joan Bardina 1907-09, que influí d’una manera decisiva en la seva concepció del magisteri, continuà la seva formació a les escoles de l’antic districte cinquè barceloní 1909, a les escoles de la Sagrada Família 1910-11 i a l’ Escola Vallparadís 1912-13 —on entrà en contacte amb Alexandre Galí—, fins a la seva titulació, el 1916 Assajà el mètode Montessori a les escoles de la Casa de Caritat 1915-17 Inculcà als infants l’hàbit de la reflexió personal des d’una perspectiva cívica, moral i religiosa, i donà un ensenyament viu de la realitat mitjançant el treball…

Antic mercat agrícola, actualment té indústries de contraplacats, químiques, metallúrgiques, de la confecció, del tabac, etc Ciutat d’origen galloromànic, saquejada pels normands al segle X i plaça forta que es disputaren anglesos i francesos des del segle XIII al XVI, amb motiu de les guerres de religió, conserva la torre de l’homenatge, dels comtes de Poitiers segles XII-XIII L’antic ajuntament segle XVI és museu d’antiguitats

El Tribunal Europeu de Drets Humans condemna França a indemnitzar set ciutadans romanesos per intentar expulsar-los i deixar-los durant un temps sense les necessitats bàsiques cobertes El regidor de l’Ajuntament de Barcelona Manuel Valls, que aleshores era ministre de l’interior de França, va ser responsable d’aquesta política i va proposar, també, retornar entre 5000 i 20000 gitanos romanesos i búlgars que vivien en campaments

L’edifici actual és del segle XVII, d’un estil gòtic tardà, i al seu costat hi ha una gran hostatgeria S'hi reunia l’ajuntament i era molt concorregut l’aplec del setembre, que encara avui se celebra amb una missa, una arrossada popular i una ballada de sardanes Al segle XV és citada la capella i la casa de Sant Ferriol, dins el veïnat de Fornells