Resultats de la cerca
Es mostren 1148 resultats
margarida africana
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 80 a 100 cm d’alçària, de fulles ovades, dentades i peloses i de capítols de lígules blanquinoses i disc negrós.
De procedència sud-africana, és plantada en jardins
llengua de bou
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les boraginàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, híspida, de fulles lanceolades i de flors blaves o violàcies en inflorescències espiciformes o paniculars.
Es fa en molts llocs secs i incultes d’Europa
poliol
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 10 a 50 cm d’alçària, molt aromàtica, de fulles ovals i de flors rosades o liles, reunides en verticil·lastres densos.
Creix en vores de torrents i en paratges humits, a una gran part d’Europa Té nombroses virtuts remeieres és tònica estomacal, digestiva, carminativa, emmenagoga, antiinflamatòria, antihelmíntica i repellent de puces
fonollada negra
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles lanceolades i dentades, de flors vermelloses agrupades en raïm i de fruits capsulars.
Es fa en camps i en herbassars de la muntanya mitjana
paradella crespa
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de 40 a 120 cm d’alçària, de fulles lanceolades i crespes, d’inflorescència panicular fastigiada i de fruits amb valves grosses.
És comuna en conreus i llocs ruderals humits
ginestó
Botànica
Arbust dioic, de la família de les santalàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, de tiges anguloses amb poques fulles linears, de flors trímeres groguenques i de fruits drupacis vermells.
Es fa a la terra baixa, en garrigues i alzinars
fustic
Botànica
Química
Arbre de l’Amèrica tropical de 15 a 30 m d’alçària i amb fulles grosses i enteres, la fusta del qual serveix per a tenyir de groc filatures i teixits.
fonoll
fonoll
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 200 cm d’alçària, amb fulles dividides en lacínies i amb flors asèpales de pètals grocs, reunides en umbel·les.
Els fruits són aquenis ovoides i costats, i tenen propietats digestives, carminatives i galactògenes Creix en erms, guarets, marges, etc, de la terra baixa
firmiana
Botànica
Arbre caducifoli de la família de les esterculiàcies, que fa fins a 15 m d’alçària, de fulles palmatilobulades, de flors verdoses i petites en panícules terminals i de fruits dehiscents.
És originària de l’Extrem Orient, i és plantada com a arbre ornamental i d’ombra
jull
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de fulles amplament linears i d’espiga amb espícules grosses i oblongues.
Es fa a les messes i en llocs incultes Les llavors del jull barrejades amb les del blat poden produir intoxicacions