Resultats de la cerca
Es mostren 1285 resultats
Fernando de la Rúa
Política
Polític argentí.
Doctorat en dret, s’afilià molt jove a la Unión Cívica Radical UCR Assessor al Ministeri de l’Interior 1963-66 i senador 1973 fins el cop militar del 1976, el 1991, després del restabliment de la democràcia, esdevingué diputat al Parlament, i liderà la UCR Alcalde de Buenos Aires 1996, en les eleccions del 1999 fou elegit president del país succeint el peronista Carlos Saúl Menem per la coalició FREPASO Frente País Solidario, que incloïa la UCR La revolta popular per les mesures del seu ministre d’Economia Domingo Cavallo per a afrontar la greu crisi econòmica en especial l’…
Simeó Rabasa i Singla

Simeó Rabasa i Singla
ARXIU RABASA
Economia
Motociclisme
Empresari i promotor del motociclisme a Catalunya.
Fou un dels fundadors de la Penya Ciclista de Mollet 1922 El mateix any fundà un petit taller de reparació de bicicletes a Mollet del Vallès, i el 1930 ja en fabricava diversos models El 1949 creà la marca Derbi i fabricà el primer ciclomotor, i el 1950 l’empresa passà de ser Bicicletes Rabasa a anomenar-se Nacional Motor Rabasa A partir de la dècada de 1960 separà la fabricació de bicicletes i la de motocicletes Derbi fou la fàbrica més robotitzada i amb millor tecnologia per a la fabricació de vehicles d’Espanya, i els seus equips de competició assoliren grans èxits en diverses…
,
Ignasi Pinazo i Martínez
Escultura
Escultor.
Fill d’Ignasi Pinazo i Camarlench Atret primer per la pintura, que mai no abandonà, arribà però a sobresortir en l’escultura pel concepte formal depurat i per la fina sensibilitat classicista Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i a disset anys anà a Madrid, on ingressà a l’estudi de Marià Benlliure, a l’escola de San Fernando i al Museo de Reproducciones Artísticas El 1915 obtingué segona medalla a Madrid per El saque , que també li valgué pensió a Roma i París concedida per la diputació provincial de València Guanyà la primera medalla el 1948 amb Enigma Entre les seves obres, de bronze,…
Bernardo O’Higgins
Història
Militar
Militar i polític xilè.
Fill natural d’Ambrosio O'Higgins, estudià a Londres i a Cadis Alcalde de Chillán, el 1810 s’uní als independentistes Ajudat pel sector moderat, s’oposà a Martínez de Rozas i als germans Carrera, i el 1814 fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit Vençut a Membrillar i a Rancagua 1814 pels reialistes, s’exilià a l’Argentina, on s’incorporà a les forces del general José de San Martín 1816 Vencedor a Chacabuco 1817, fou nomenat dictador suprem de Xile i començà una sèrie de reformes Guanyà la decisiva batalla de Maipú 1818, que consolidà la independència de Xile Instaurà una dictadura…
Pere Lloret i Ordeix
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat.
Participà en els moviments catalanistes del començament del segle XX a Tarragona, i dirigí, de fet, Lo Camp de Tarragona 1900-07, així com Catalunya Nova 1907-13 i Renovació 1913-18 Fou diputat provincial per Falset-Gandesa, i participà en la Mancomunitat de Catalunya des de la seva creació Fou president de la Diputació de Tarragona en 1917-19 Membre fundador d’Acció Catalana Alcalde de Tarragona de l’abril del 1931 a l’octubre del 1934 i febrer-març del 1936, promogué la urbanització del passeig Arqueològic de la ciutat Fou 1932 diputat al Parlament de Catalunya, com a…
Pere Mayor i Penadés
Política
Polític.
Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València Vinculat de ben jove al nacionalisme cultural i polític, entre el 1987 i el 1991 fou diputat a les Corts Valencianes, i entre el 1991 i el 1995, tinent d’alcalde a l’ajuntament d’Ontinyent i conseller de la mancomunitat de municipis de la Vall d’Albaida El 1989 fou nomenat secretari general de la Unitat del Poble Valencià, càrrec que mantingué fins a la creació del Bloc Nacionalista Valencià BNV El 1998, en crear-se aquesta organització, fou elegit portaveu i proclamat candidat a la presidència de la Generalitat…
Francesc de Paula Nebot i Torrens
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1909 La seva obra, noucentista estricta, es manifesta en uns significatius edificis públics, com ara el cinema Coliseum 1922-23 —la seva obra més representativa—, la façana de la Companyia Telefònica 1927 i un gran nombre d’edificis d’habitatges de l’eixample barceloní Muntaner 393 1917, rambla de Catalunya 50 1920, passeig de Gràcia 77 1923, Balmes 360-366 1934-36 i Balmes 368 1947, entre altres, que mostren el seu bon ofici i la seva versatilitat, segons el moment polític i cultural Fou catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1912, vocal…
Luis Roldán Ibáñez
Política
Polític aragonès.
El 1976 s’afilià a la UGT i al PSOE, i el 1979 fou elegit tinent d’alcalde de Saragossa El 1983 fou nomenat delegat del Govern a Navarra i el 1986 director general de la Guàrdia Civil, càrrec que ocupà fins el 3 de desembre de 1993, i des del qual es guanyà una reputació d’eficàcia i competència gràcies a la detenció de la cúpula d’ETA a Bidart, França, al mes de març del 1993 L’any 1994 fou acusat d’haver acumulat una fortuna personal de 5000 milions de pessetes aprofitant-se dels seus càrrecs, d’haver robat diners dels fons reservats de l’Estat i de frau fiscal El 29 d’abril de…
Rose Kennedy
Política
Matriarca del clan Kennedy.
Filla de l’alcalde de Boston John Fitzgerald, estudià als millors collegis de la ciutat Casada el 1914 amb el milionari irlandès Joseph Patrick Kennedy, el matrimoni tingué nou fills, molts d’ells marcats per un destí tràgic el 1944 morí el fill gran, Joseph, durant la Segona Guerra Mundial, i el 1948 Kathleen, en un accident d’aviació A partir del 1961, amb el seu marit greument malalt, agafà les regnes de la família Hagué d’afrontar la mort del seu marit 1969 i els assassinats del seus fills John, al novembre del 1963, quan era president dels Estats Units, i Robert, el 1968,…
Juan Alberto Belloch i Julbe
Política
Polític aragonès.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona i féu oposicions a jutge 1976 Fou destinat a La Gomera, Berga, Vic, Alcoi i Bilbao 1980 Fou un dels fundadors de Justicia Democrática, que després es convertiria en Jueces para la Democracia, i el 1984 fundà la secció basca de l’Asociación de Derechos Humanos i l’Associació de Magistrats Europeus per a la Democràcia i les Llibertats, la qual presidí aquell mateix any El 1985 fou nomenat president de la secció segona del penal de l’Audiencia Provincial de Bilbao, i el 1988, president de l’Audiencia Provincial de Bilbao, càrrec que ocupà fins el 1990,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina