Resultats de la cerca
Es mostren 5005 resultats
Miguel Letelier
Música
Compositor i organista xilè, fill d’Alfonso Letelier.
Estudià al Conservatori Nacional de Santiago amb J Aldunate i D Pey, i orgue a la facultat d’arts amb J Perceval Durant el període 1964-66 fou alumne d’Alberto Ginastera a l’Instituto Torquato Di Tella de Buenos Aires A la mateixa ciutat, també fou alumne de I Xenakis i Maurice Le Roux El 1967 viatjà a París, on rebé classes de JJ Grünewald orgue i d’A Jolivet i M Deutsch composició A Alemanya estudià amb Diether de la Motte Fou professor d’orgue i composició al Conservatori Nacional de Santiago de Xile Entre les seves obres destaquen Instantes cinc peces per a orquestra, 1966,…
Àngel Burgas
Literatura catalana
Novel·lista i dramaturg.
Llicenciat en belles arts, ha fet estudis d’arts plàstiques a Berlín Conrea la literatura per a joves, en la qual ha publicat Petites històries del globus 2001 i Petites històries subterrànies 2003 Ha guanyat el premi Joaquim Ruyra del 2003 amb MAX 2004 i el Josep M Folch i Torres del 2006 amb El club de la cistella , una història coral Per a públic adult ha publicat dos llibres de narracions Show 1999 i Adéu 2002, premi Mercè Rodoreda, narracions que són variacions i tenen el tema de la mort com a referent Com a novellista ha publicat La fi d’Europa 2006, en què…
Museu Barbier-Müeller d’Art Precolombí
Museu
Museu de la ciutat de Barcelona, existent del 1997 al 2012, especialitzat en art precolombí.
Inaugurat al maig de 1997, tingué la seu al palau Nadal del carrer de Montcada Fou creat com a resultat d’un conveni de collaboració entre el consistori i el colleccionista suís Jean Paul Barbier Mostrava una destacada collecció d’escultures, ceràmiques, teixits i objectes rituals de les civilitzacions americanes anteriors a la conquesta hispànica L’any 2006 remodelà la seva exposició estable amb el títol “Arts rituals del nou continent Amèrica precolombina” i oferia una destacada selecció de les colleccions cedides pel Museu Barbier-Müeller de Ginebra Suïssa a l’ajuntament de…
Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona
Escola de caràcter superior que té l’origen en els estudis d’enginyeria que hom donà a partir del 1851 a l’Escola Industrial Barcelonesa, la qual substituí el 1868.
Era organitzada i dirigida per l’estat, però sostinguda econòmicament per la diputació i l’ajuntament de Barcelona Fins el 1902 fou l’única escola d’enginyers existent a l’Estat espanyol Agregades a ella es crearen l’Escola Lliure d’Arts i Oficis 1869, mantinguda per l’estat, i l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis 1872-1913, patrocinada per la diputació Un primer pla d’estudis 1862, que establia tres anys de carrera, fou modificat el 1902 supressió de les especialitats i cinc cursos de carrera i el 1907 que hom hi afegí encara un curs més aquesta estructura es…
Jordi Aguadé i Clos
Arts decoratives
Ceramista.
Deixeble de l’Institut Escola de la Generalitat i de l’Escola Industrial Ceràmica Collaborador de Josep Llorens i Artigas , i professor ajudant seu fins el 1950 a l’Escola Massana Feu una primera exposició amb Llorens i Artigas a les Galeries Laietanes de Barcelona Posteriorment treballà a París i a Suècia amb Tyra Lundgrens Collaborà en la realització dels grans murals de Llorens i Artigas i Miró El 1960 fundà, amb Jordi Vilanova , Joan Vila i Grau , Aureli Bisbe i Jordi Bonet , l’equip La Cantonada El 1966 participà en les Dècades de Provença Exposà a Barcelona, Girona, Saragossa, Tortosa…
Antoni Pomar i Juan
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
D’una família de joiers de la Vila, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, on fou professor fins que es jubilà 1962-92, i a l’Escola Superior de Belles Arts de València, on rebé la influència de l’obra de Joaquim Sorolla Colorista amb forts gruixos de textura, seguí, sense sortir mai de la figuració, diverses tendències, amb algunes de més constants, com la de figures sòbries i estilitzades i la d’un cert impressionisme on s’acumulen les notes del tipisme illenc A mitjan anys seixanta fou un dels integrants del grup Puget, amb Vicent Calbet, Vicent Ferrer i…
Baldomer Galofre i Giménez

Baldomer Galofre i Gimenez
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja Barcelona amb Martí i Alsina i a Madrid Es presentà a Barcelona, amb Els traginers Exposició de Belles Arts del 1866, i concorregué després amb paisatges i estudis a l’exposició aragonesa de Saragossa 1868 i a la de Belles Arts de Barcelona del 1870 Pensionat a Roma el 1874, hi residí deu anys Havent-ne tornat, la seva exposició a Barcelona 1884 tingué una sorollosa acollida Narcís Oller l’elogià apassionadament pel seu naturalisme i el mostrà com a exemple contra la pintura d’història En exposar a Madrid el 1890, la regent li adquirí una obra Pintà…
Tomàs Bel i Sabatés
Escultura
Escultor.
Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1941-47, hi fundà amb Josep Maria Garrut el grup Els Betepocs, que difongué l’art i la cultura a Catalunya a través d’uns anomenats Campaments Pictòrics Exposà en galeries barcelonines Argos, 1947 Syra 1955 Nàrtex, 1974, bé que no s’integrà als circuits comercials És autor d’una considerable sèrie d’obres de tema religiós cambril de la Mare de Déu, a Núria església de la Sagrada Família, a la Seu d’Urgell església del Corpus Christi, a Barcelona, que resolgué amb formes suaus i refinades, tendents a l’estilització Posteriorment feu…
Josep Cusachs i Cusachs
L’espera, de Josep Cusachs i Cusachs
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Estudià la carrera militar, ascendí a capità d’artilleria 1879 i es retirà amb el grau de comandant, el 1882, per a dedicar-se a la pintura Fou deixeble de Simó Gómez a Barcelona 1876-80 i d’Édouard Détaille a París El seus temes predilectes foren els cavalls i les escenes hípiques i militars, que sabé interpretar amb anecdotisme i pulcritud A l’exposició de belles arts de Madrid 1887 presentà Un Vivac, La primera cura, En el camp de maniobres, i a l’exposició de belles arts de Berlín 1891 aconseguí la medalla d’or amb Maniobres de divisió Illustrà l’obra de…
Benet Montfort i Besades
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor.
Aprengué l’ofici a la impremta d’Antoni Bordassar El 1757 s’establí pel seu compte i fundà la impremta del seu nom, una de les més prestigioses del País Valencià Assolí un alt nivell de perfecció tipogràfica i contribuí a l’auge de les arts gràfiques valencianes del seu temps Gradualment esdevingué l’impressor oficial d’un gran nombre d’institucions i corporacions de València, com l’ajuntament, la universitat, l’audiència, la Junta de Comerç i Consolat, la Societat d’Amics del País, l’Acadèmia de Belles Arts i la Companyia de Jesús, i fins i tot de fora, com el bisbat de Terol…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina