Resultats de la cerca
Es mostren 2207 resultats
Andrea Solario
Pintura
Pintor italià.
Anà a Venècia 1489, Normandia 1507 i Roma 1514 i tornà a Milà el 1515 És autor, entre altres obres, de la Mare de Déu del coixí verd ~1500, d’un Cap de sant Joan Baptista ambdós al Musée du Louvre i de l' Assumpció de la cartoixa de Pavia, on mostra un coneixement ampli de la pintura veneciana, la flamenca i en particular de la tècnica del sfumato de Leonardo da Vinci El seu germà Cristoforo Solario Angera ~1460 — Milà 1527, arquitecte i escultor, treballà a Venècia i especialment a Milà, on participà en la construcció de la catedral i esculpí les estàtues d’Adam i Eva de l’exterior 1502 És…
Georges Rouault
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
Deixeble de Gustave Moreau a l’École des Beaux-Arts de París, a la mort del qual fou nomenat conservador del Musée Gustave Moreau A París vers el 1898 travessà una crisi moral i artística que es resolgué vers una orientació profundament religiosa el 1904 en conèixer JKHuysmans i LBloy Fruit d’aquesta orientació és una obra que, temàticament, descriu el sofriment i la misèria humana desheretats de la fortuna, pallassos, prostitutes, i on els temes religiosos esdevingueren més i més importants durant els darrers vint anys de la seva vida, pintà sobretot Crists a la creu i escenes bíbliques és…
Emanuel Ungaro

Emanuel Ungaro
Indumentària
Modista francès.
Aprengué l’ofici amb el seu pare El 1955 anà a París i treballà a les cases Balenciaga 1955-61 i Courrèges 1962 Fundà la seva casa el 1963 El 1965 creà una marca pròpia i el 1968 obrí el seu taller, dedicat a l’alta costura i al prêt-à-porter Amb els anys l’empresa s’anà expandint i s’internacionalitzà i incorporà noves línies masculina, accessoris, perfums, complements, etc L’any 2004 començà a dissenyar vestits per al grup català Pronovias Després d’una breu etapa de collaboració amb Giambattista Valli 2000-04, el 2005 es retirà Les seves creacions aconseguiren un gran èxit per la seva…
Nicolau de Credença
Matemàtiques
Pintura
Literatura catalana
Pintor, matemàtic i poeta, actiu a Barcelona.
Fill del pintor Nicolau de Credença Reparà probablement unes vidrieres de la catedral 1550 i de la casa de la ciutat 1551 És autor d’un mapa de les possessions de la Pia Almoina al terme de Garraf 1571 i contractà amb els consellers un plànol general de Barcelona 1586, desconegut Prengué part amb diverses poesies, en castellà i en català, en tres certàmens de caràcter religiós, dos en honor de la Immaculada Concepció i un altre sobre la immortalitat de l’ànima, celebrats tots tres a Barcelona Un dels certàmens immaculistes, se celebrà pels volts del 1580, i els altres dos…
,
Honorat Ciuró
Literatura catalana
Prosista, poeta i memorialista.
Sacerdot, beneficiat de Sant Pere de Tuïr Deixà diversos manuscrits, redactats amb candidesa i sense pretensions literàries, preciosos per a conèixer la vida rural dels Aspres abans i després de l’annexió del Rosselló a França un Tractat de la capella començat el 1637 i acabat el 1664, que ha estat considerat una novella religiosa en brut i un exemple de misticisme rural el Cant d’Honorat , una cançó de gust popular composta al to de Pastoreta galana Camins traçats , pròpiament un llibre de família on hom explica la genealogia, els capítols matrimonials, els testaments i els costums devots…
economia subjectiva
Economia
Concepció de l’economia que té per finalitat estudiar les decisions humanes individuals davant l’adequació dels recursos escassos per tal de satisfer necessitats il·limitades.
S'aconsegueix una conducta racional quan es maximitzen les satisfaccions d’aquestes necessitats per mitjà d’una optimització dels recursos emprats, i aleshores esdevé una ciència de l’elecció entre mitjans recursos i finalitats necessitats, independentment del context social i històric economia
gomarisme
Cristianisme
Moviment calvinista dels seguidors de Frans Gomar (Bruges 1563 — Groningen 1641), el qual defensava una concepció molt rigorista de la predestinació, en contra d’Arminius.
felipnèria
Cristianisme
Membre de l’institut religiós femení germanes de la Immaculada Concepció) fundat a Vic el 1849 per Pere Bach i Targarona, prevere de l’Oratori.
L’institut fou aprovat per Roma el 1864 Des del 1858 eren de clausura de dret episcopal, que els fou treta modernament per lliurar-se a tasques més socials residència femenina de joves i ancianes Té la casa mare a Vic els Saits i una altra a la Gleva Osona
Palmera
Municipi
Municipi de la Safor, al sector pla, al·luvial, de la comarca, prop de la costa.
El territori, molt poc extens, és dedicat totalment als conreus de regadiu 90 ha i especialment als tarongers, que tenen caràcter de monocultiu Hom aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia de Palmera , derivada de la séquia comuna d’Oliva Més del 90% de la terra és conreada directament pels seus propietaris Part de la població activa treballa als magatzems fruiters de l’Alqueria de la Comtessa i de Bellreguard El poble 710 h agl 2006, palmerins 23 m alt és prop de la carretera de València a Alacant Hom hi celebra des de tamps antic les juntes d’aigua de l’horta de Gandia L’…
Jonqueres
Monestir
Monestir femení (Santa Maria de Jonqueres) fundat el 1214 a l'antic municipi de Sant Vicenç de Jonqueres, actualment dins el terme de Sabadell (Vallès Occidental), al N de la ciutat, a la dreta del Ripoll.
Sembla que primitivament seguia una regla de tipus benedictí El 1273 una part de la comunitat es traslladà a Sabadell, on no prosperà, fins que trobà una installació definitiva a la ciutat de Barcelona, el 1293, prop de l’antiga muralla, a l’actual carrer de Jonqueres Ací adoptà la regla de l’orde militar d’Uclés o de Sant Jaume de l’Espasa, i prosperà molt com a recer de filles de la noblesa, sota la direcció d’una priora o comanadora Arribà a superar la xifra de 25 comunitàries Subsistí fins el 1820, que el monestir fou requisat i fou convertit en hospital militar Més tard fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina