Resultats de la cerca
Es mostren 816 resultats
quiralitat
Química
Propietat de no-identitat d’una molècula, en una configuració o conformació donades, amb la seva imatge especular.
Aquest concepte, que deriva del grec χείρ ‘mà’ i que fa referència a la manca de simetria present en les mans, ha substituït modernament el de dissimetria En termes de la quiralitat, hom classifica les molècules en quirals i aquirals Totes les molècules quirals presenten activitat òptica, de manera que ambdós conceptes es troben biunívocament relacionats D’altra banda, la quiralitat d’un agregat de molècules pot diferir de la de les molècules components, com és el cas dels cristalls quirals de quars, els quals són constituïts per unitats essencialment aquirals El concepte de…
dioxina

Dioxina
Química
Compost altament tòxic (10.000 vegades més que el cianur) estable, insoluble, no degradable per l’acció dels bacteris.
La seva fórmula química és C 12 H 4 Cl 4 O 2 i el punt de fusió dels cristalls és de 320-325ºC Penetra fàcilment a les cèllules i hi roman molt de temps Quan es troba en suspensió en l’aire provoca fortes reaccions en els pulmons i en la pell formació d’èczemes i de plaques amb punts blancs característics Pertorba d’una forma considerable el fetge dels animals i la seva acció sobre el sòl i les restes vegetals és persistent durant molt de temps Les dioxines es formen com a subproductes en incineradores de residus urbans, processos industrials que utilitzen clor, motors de…
Francesc Pardillo i Vaquer
Biologia
Naturalista.
Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid El 1907 es doctorà amb la tesi El microsterógrafo y su aplicación a la medida de los cristales microscópicos El 1911 fou nomenat catedràtic de cristallografia de la Universitat de Barcelona, càrrec que ocupà 42 anys i des del qual exercí una gran influència sobre els estudis de cristallografia a l’Estat espanyol Després d’una breu estada a Alemanya, on treballà amb el professor Goldschmidt, introduí als Països Catalans l’aplicació dels raigs X a l’estudi de l’estructura dels cristalls Fou secretari de la Junta de Ciències Naturals…
hidrogenofosfat d’amoni
Química
Cristalls molt solubles en aigua, que perden amoníac a l’aire.
És obtingut a partir d’amoníac i àcid fosfòric i és emprat com a adob en la ignifugació de fusta, paper i matèries tèxtils, en la fabricació de llumins, en soldadura, com a aliment de llevats, en dentifricis, etc El dihidrogenofosfat d’amoni NH 4 H 2 PO 4 té aplicacions similars
drusa
Mineralogia i petrografia
Conjunt de petits cristalls que recobreixen la superfície d’una pedra.
captà
Fitopatologia
Compost orgànic els cristalls del qual es fonen a 172-173°C.
És emprat com a bacteriostàtic en el sabó, com a fungicida en agricultura, en tèxtils, en pintures i en plàstics La seva ingestió produeix vòmits i diarrea
antraquinona

Antraquinona
©
Química
Cristalls grocs, insolubles en aigua, poc solubles en els solvents orgànics.
Fabricada primerament per oxidació de l’antracè amb dicromat o catalíticament per aire, actualment és obtinguda industrialment, sobretot, per reacció de Friedel i Crafts entre anhídrid ftàlic i benzè i per condensació de la 1,4-naftoquinona amb butadiè Té el punt de fusió a 286ºC i el d’ebullició a 377ºC Per sulfonació amb òleum dóna l' àcid 2-antraquinonasulfònic ,la sal sòdica del qual és la sal d’argent alitzarina i seguidament els àcids, 2,6 i 2,7-disulfònics Quan la sulfonació és feta en presència de mercuri, hom obté l' àcid 1-antraquinonasulfònic i seguidament els àcids 1,5 i 1,8-…
hemítrop | hemítropa
Mineralogia i petrografia
Dit de l’agregat format per dos cristalls de la mateixa espècie units per una cara que és un pla reticular comú a tots dos cristalls.
conducció
Física
Nom genèric d’alguns fenòmens de transport (d’energia, càrrega o matèria) gairebé exclusius de la matèria condensada.
Els principals fenòmens de conducció són la conducció tèrmica , la conducció elèctrica i la conducció de matèria , els quals són causats, respectivament, per un gradient de densitat Com a fenomen de transport, tota conducció és caracteritzada per un coeficient de transport la conductivitat tèrmica , la conductivitat elèctrica i el coeficient de difusió , respectivament La conducció tèrmica o difusió tèrmica consisteix en la propagació de la calor per contacte i sense desplaçament aparent de matèria, i és entesa, en termes clàssics, com la transmissió, per collisions mútues successives, de l’…
George Harry Heilmeier
Enginyer elèctric nord-americà.
Graduat el 1958 a la Universitat de Pennsilvània, posteriorment es doctorà en enginyeria i electrònica de l‘estat sòlid a la de Princeton A mitjan anys seixanta s‘incorporà als laboratoris de la Radio Corporation of America RCA, on desenvolupà tècniques de visualització electrònica mitjançant la manipulació de cristalls líquids Aquesta tecnologia LCD fou adoptada a partir dels anys setanta fins a imposar-se en tota mena d‘aparells electrònics El 1970 abandonà la RCA i fins el 1998 treballà per a la secretaria d'estat de defensa, on fou director de l‘agència per al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina