Resultats de la cerca

Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1959 com a amateur Competí com a professional amb els equips Ferrys 1963-64, 1966-68, Sangalhos 1965, La Casera 1969 i Werner 1970 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1963, cursa que disputà un parell d’edicions més En el seu palmarès figura el Gran Premi Catalunya 1963, el Critèrium de Tarragona 1963, la Volta a Navarra 1968 i alguna etapa de les voltes a Andalusia i Colòmbia en les seves dues darreres temporades de professional El 1965 fou segon al Tour d’Anjou, el Tour des Crombrailles, la Volta a Llevant i el Trofeu Borràs

El 1980 guanyà la Volta a Lleida El 1981 passà a professionals amb l’equip Kelme i debutà al Tour de França Guanyà una etapa de la Volta al País Basc 1982 i una de la Setmana Catalana 1984 amb el Reynolds El 1986, amb el Seat-Orbea, guanyà una etapa de la Volta a les Valls Mineres i la cursa Hucha de Oro, i el 1987 s’imposà en l’etapa final de la Vuelta a Espanya El 1988 tornà al Kelme, repetí participació al Tour de França i guanyà una etapa a la Setmana Catalana El 1990, amb el Tulip, fou el guanyador del Critèrium de Barcelona

Fou soci del Reial Moto Club de Catalunya i amb una Royal Enfield disputà la primera cursa, la Barcelona-Lleida-Barcelona Guanyà el Trofeu Motociclista de Mònaco amb una BMW de 600 cc 1950 i amb una Ossa de 125 cc 1952 També guanyà la prova Quatre Capitals 1951, 1952 Ajudà en l’organització de proves des del 1942 Fou directiu de la Penya Motorista Barcelona PMB 1950, secretari de la Federació Catalana de Motociclisme i comissari tècnic de l’espanyola El 1953, en una reunió de la PMB, posà la llavor del que serien les 24 Hores de Montjuïc Rebé la medalla de plata al mèrit…

Atleta del CN Barcelona, formà part de l’equip espanyol que guanyà la medalla de bronze en la cursa de relleus de 4 × 4-3-2-1 voltes en la tercera edició dels Jocs Europeus en pista coberta 1968 El 1969 fou tercer en els 400 m del Campionat d’Espanya en pista coberta En Campionats de Catalunya fou campió dels 400 m 1969 i dels 4 × 400 m 1967 El 1969 superà el rècord català dels 400 m en pista coberta i també fou membre dels equips que milloraren els rècords catalans a l’aire lliure dels 4 × 400 1968 i dels 4 × 800 m 1967, 1968

S’inicià a l’Agrupació Ciclista Montjuïc i es professionalitzà l’any 1927 Participà en diverses edicions de la Volta Ciclista a Catalunya L’any 1935 guanyà el Trofeu Masferrer i aconseguí el rècord de victòries consecutives al circuit de la font del Gat de Montjuïc Fou tercer a la cursa francesa entre Poitiers i Samur 1928 i al Gran Premi de Biscaia 1937 El 1943 establí el rècord català de l’hora a Vilafranca del Penedès També baté el rècord espanyol de 100 km individual en pista El 1960 rebé un homenatge de l’AC Montjuïc, que instaurà el Trofeu Ricard Ferrando Emigrà als Estats Units

Fou professional 1934-48 i disputà la primera Vuelta a Espanya de la història 1935, en què acabà onzè L’any següent fou tercer a la Volta a Catalunya Competí com a independent fins el 1944, període en què guanyà un parell d’etapes del Circuit del Nord 1940, 1941 i fou segon al Trofeu Masferrer 1940 L’any 1945 s’integrà a la Unió Esportiva de Sants, es proclamà campió d’Espanya i aconseguí una victòria d’etapa a la Vuelta a Espanya, cursa que finalitzà tercer També fou segon a la Volta a Catalunya Els anys 1947 i 1948 fou tercer a la Volta a Llevant

Durant les primeres edicions l’organitzà la Penya Ciclista Nostra Senyora del Carme d’Òdena, i era puntuable per al Cinturó de Barcelona El primer recorregut fou Òdena-Igualada-Òdena Des del 1959 l’organitzà Educación y Descanso, i posteriorment, la Unió Ciclista Igualadina, que introduí la fórmula de cursa per etapes Arribà a constar de vuit jornades i recorria indrets com Binèfar, Capellades, la Pobla de Lillet i Fraga El 1966 el disputaren juvenils i guanyà Sebastià Parra Entre altres guanyadors, destaquen Jaume Vitrià, Luis Enric i Antonio Terrones El 2001 s’integrà en el calendari de les…

Creat per la Federació Catalana de Ciclisme amb l’objectiu de promocionar els millors ciclistes catalans en l’àmbit internacional, funcionà entre el 1996 i el 1999 sota la direcció tècnica de Miquel Arbós Disputà competicions d’àmbit català i internacional Aconseguí victòries en la Cursa del Llobregat Víctor Rodríguez, 1996 i Ramón Medina, 1998, el Gran Prix de Muret Carles Torrent, 1996, el Grand Prix Ronde de Côtes Frontonnais José Guillén, 1996, el Grand Prix de la Pyrénene Ramón Medina, 1998, el Cinturó Internacional de Mallorca Joan Fuentes, 1999 i el Trofeu Avelino Camacho…

Membre de la secció d’esquí del Centre Excursionista de Catalunya CEC, fou pioner de l’escalada a Catalunya i realitzà diverses ascensions a l’estranger Els anys 1927 i 1928 es proclamà campió de la Cursa de Mig Fons a la Molina, organitzada pel CEC El 1929 escalà el Grande Ruine 3765 m, a França El 27 de novembre de 1932, juntament amb Lluís Estasen, Jofre Vila, Joan Roig, J Mas i Ernest Mullor, escalà el cim la Panxa del Bisbe Montserrat Participà en la Setmana Internacional d’Esquí de la Molina, el 1946 Entre els anys 1940 i 1959 destacà en diferents competicions esportives d’…

El 1997 ingressà al cos de Mossos d’Esquadra, dins del qual s’incorporà al cos de muntanya L’any 2005 entrà al cos de bombers de la Generalitat de Catalunya Resident a Berga, on compagina la professió de bombera amb l’entrenament, és una de les figures mundials de les curses de muntanya en categoria femenina Coneguda per les seves posicions independentistes, ha publicat Córrer per ser lliure 2015 Protagonitzà el documental Home to Home 2016, sobre el seu repte d’enllaçar corrent dues travesses de muntanya, la Cavalls del Vent i la Carros de Foc, un objectiu que havia assolit en 25 hores i 52…