Resultats de la cerca

S’inicià a l’Agrupació Ciclista Montjuïc i es professionalitzà l’any 1927 Participà en diverses edicions de la Volta Ciclista a Catalunya L’any 1935 guanyà el Trofeu Masferrer i aconseguí el rècord de victòries consecutives al circuit de la font del Gat de Montjuïc Fou tercer a la cursa francesa entre Poitiers i Samur 1928 i al Gran Premi de Biscaia 1937 El 1943 establí el rècord català de l’hora a Vilafranca del Penedès També baté el rècord espanyol de 100 km individual en pista El 1960 rebé un homenatge de l’AC Montjuïc, que instaurà el Trofeu Ricard Ferrando Emigrà als Estats…

Membre de la secció d’esquí del Centre Excursionista de Catalunya CEC, fou pioner de l’escalada a Catalunya i realitzà diverses ascensions a l’estranger Els anys 1927 i 1928 es proclamà campió de la Cursa de Mig Fons a la Molina, organitzada pel CEC El 1929 escalà el Grande Ruine 3765 m, a França El 27 de novembre de 1932, juntament amb Lluís Estasen, Jofre Vila, Joan Roig, J Mas i Ernest Mullor, escalà el cim la Panxa del Bisbe Montserrat Participà en la Setmana Internacional d’Esquí de la Molina, el 1946 Entre els anys 1940 i 1959 destacà en diferents competicions…

S’inicià a catorze anys en guanyar la cursa Jean Bouin, i Gregorio Rojo l’animà perquè s’hi dediqués a les files del FC Barcelona Practicant de proves de cros i fons, finalment s’especialitzà en els 400 m tanques, sobretot quan passà a formar part de la primera promoció d’esportistes de la residència Blume, on tingué Julio Bravo Ducal com a entrenador Aconseguí dos títols de campió de Catalunya de 400 m tanques 1962, 1964 i competí en diversos torneigs internacionals Establí dos rècords de Catalunya en aquesta prova, el segon dels quals també fou plusmarca estatal 53,5 s el 1964

Els anys posteriors a les guerres mundials en presenten exemples típics Així, amb l’arribada al poder 1935, Hitler reinstaurà el servei militar obligatori, principi de la recuperació armamentista també la política americana de guerra freda i el conflicte de Corea feren possible el rearmament dels antics derrotats el Japó ho féu entre el 1954 i el 1955 els alemanys hi trobaren més dificultats, a causa de l’oposició francesa, malgrat la qual l’exèrcit federal Bundeswehr fou creat el 1956 El rearmament actual, caracteritzat per la seva dimensió qualitativa més que no pas quantitativa, ha donat…

Fou descrita separadament pel metge alemany Karl Adolf von Basedow i pel metge irlandès Robert J Graves , per la qual cosa s’anomena també malaltia de Graves-Basedow o, simplement, malaltia de Graves Clínicament, cursa amb goll difús , exoftàlmia i dermopatia en forma d’engruiximents de la pell a les cames mixedema pretibial Hom creu que la seva causa és un trastorn immunològic que determina la producció d’immunoglobulines estimuladores de la funció tiroidal Afecta més les dones que els homes i sol començar entre els trenta i els quaranta anys Hom confirma el diagnòstic amb la…

El 1980 guanyà la Volta a Lleida El 1981 passà a professionals amb l’equip Kelme i debutà al Tour de França Guanyà una etapa de la Volta al País Basc 1982 i una de la Setmana Catalana 1984 amb el Reynolds El 1986, amb el Seat-Orbea, guanyà una etapa de la Volta a les Valls Mineres i la cursa Hucha de Oro, i el 1987 s’imposà en l’etapa final de la Vuelta a Espanya El 1988 tornà al Kelme, repetí participació al Tour de França i guanyà una etapa a la Setmana Catalana El 1990, amb el Tulip, fou el guanyador del Critèrium de Barcelona

Fou soci del Reial Moto Club de Catalunya i amb una Royal Enfield disputà la primera cursa, la Barcelona-Lleida-Barcelona Guanyà el Trofeu Motociclista de Mònaco amb una BMW de 600 cc 1950 i amb una Ossa de 125 cc 1952 També guanyà la prova Quatre Capitals 1951, 1952 Ajudà en l’organització de proves des del 1942 Fou directiu de la Penya Motorista Barcelona PMB 1950, secretari de la Federació Catalana de Motociclisme i comissari tècnic de l’espanyola El 1953, en una reunió de la PMB, posà la llavor del que serien les 24 Hores de Montjuïc Rebé la medalla de plata al mèrit…

Guanyà el Gran Premi de Catalunya 1959 com a amateur Competí com a professional amb els equips Ferrys 1963-64, 1966-68, Sangalhos 1965, La Casera 1969 i Werner 1970 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1963, cursa que disputà un parell d’edicions més En el seu palmarès figura el Gran Premi Catalunya 1963, el Critèrium de Tarragona 1963, la Volta a Navarra 1968 i alguna etapa de les voltes a Andalusia i Colòmbia en les seves dues darreres temporades de professional El 1965 fou segon al Tour d’Anjou, el Tour des Crombrailles, la Volta a Llevant i el Trofeu Borràs

Fou professor a Lahore, Cambridge i Londres Fundà 1964 el Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste, orientat especialment a la formació de científics del Tercer Món Es dedicà a la física de partícules, contribuint a la teoria de renormalització del camp electromagnètic i a la creació d’un model d’unificació de les interaccions feble i electromagnètica, aportació que obria el camí cap a una síntesi més vasta Per aquest darrer treball rebé el premi Nobel de física del 1979, compartit amb S Glashow i S Weinberg Fou un destacat lluitador contra l’armamentisme i la cursa…

Fill de l'historiador Jacint Vilardaga i Cañellas , cursà estudis de famàcia i dret a la Universitat de Barcelona Formà part del cos de jutges, del qual demanà excedència Com a jurista s’especialitzà en temes de dret foral i formà part de la comissió que elaborà la Compilació del dret civil especial de Catalunya 1960 Estudià la llegenda i la història i publicà diversos treballs, entre els quals El mercado dominical de Berga 1928, Memoria sobre agronomía, Queralt, Reseña histórica sobre algunas instituciones y edificios de Berga, Guía de Berga y su comarca i Leyendas medievales de Cataluña…