Resultats de la cerca
Es mostren 1372 resultats
Fernando Alonso Rayneri
Dansa i ball
Ballarí cubà.
Debutà el 1935 Casat amb la ballarina Alicia Martínez del Hoyo que des d'aleshores fou coneguda pel nom de casada, Alicia Alonso, el 1937 anà amb ella i el seu germà Alberto als Estats Units, on fins el 1948 formaren part de la companyia de l’American Ballet Theater Posteriorment, el matrimoni retornà a Cuba, on formaren la companyia de ballet Alicia Alonso, que obtingué un gran èxit mundial El 1955 obtingué caràcter oficial i esdevingué Ballet Nacional de Cuba, i Fernando Alonso en fou nomenat director fins el 1975, que, en divorciar-se, esdevingué director del Ballet de Camagüey Exercí…
música d’Extremadura
Música
Música desenvolupada a Extremadura.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Extremadura té un llegat musical tradicional amb uns trets interns específics a causa de les distintes influències de les regions veïnes Mentre la meitat nord, fins al Tajo, mostra una clara relació amb les terres lleoneses, les influències manxegues són evidents a la zona oriental de Badajoz, de la mateixa manera que les andaluses són paleses a la part sud-oest d’aquesta mateixa província En la música extremenya es constata, també, una gran varietat des del punt de vista de l’organització tonal A més dels modes major i menor, que en ocasions…
bergamasca
Música
Dansa italiana originària de la regió de Bèrgam, vigent al s XVII.
Com a composició instrumental ha estat construïda sovint sobre un baix obstinat, igual que la passacaglia i la xacona Al s XIX reberen aquest nom composicions de compàs 6/8 i ritme viu, semblants a la tarantella
tiento
Música
Dansa andalusa, d’origen gitano, de ritme ternari i acompanyada amb guitarra.
rondeña
Música
Dansa cantada pròpia de Ronda (Màlaga), considerada una variant regional del fandango.
Fou incorporada pel flamenc dins l’anomenat gènere chico Com la granaína , la malaguenya, la cartagenera o d’altres, es tracta d’un tipus dins el flamenc que utilitza la base harmònica del fandango folklòric andalús Com tots ells, pertany al grup de fandangos que en aflamencar-se es realitzen amb ritme lliure, enfront dels que desenvolupen un acompanyament amb un ritme fix els fandangos de Huelva, d’Almeria, granadinos , verdiales , etc
bolero
Música
Dansa popular d’origen andalús coneguda des del final del segle XVIII.
De temps moderat i compàs ternari, un dels seus ritmes característics sol incloure un treset a la segona meitat del primer temps Formalment segueix l’esquema AAB amb tres parts o cobles acabades en una pausa dels ballarins - el bien parado - Els balladors, habitualment en parelles, a més de cantar i tocar les castanyoles, poden acompanyar-se amb una guitarra i una pandereta A la primeria del segle XIX gaudí d’una àmplia acceptació a la cort espanyola, i fou conegut també a diverses ciutats europees i al Nou Món, on donà lloc al bolero cubà És molt popular a Mallorca, on és anomenat sempre en…
gavota
Dansa i ball
Dansa francesa, originària del país de Gap, coneguda des del segle XVI.
De ritme binari 2/2 i de moviment moderat, més aviat viu, és formada per dues seccions amb represes i comença sobre el segon temps És una de les parts més corrents de la suite instrumental, on segueix generalment la sarabanda
csárdás
Dansa hongaresa de parella, creada al s XIX i popular fins avui.
premis Ciutat de Barcelona
Educació i entitats culturals i cíviques
Premis creats per l’Ajuntament de Barcelona el 1949 i que s’atorguen anualment a les millors obres de poesia catalana, novel·la, teatre, investigació, periodisme, cinema, etc., realitzades durant l’any anterior.
El lliurament tenia lloc el 26 de gener, en commemoració de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona, el 1939 el 1978, però, passaren a atorgar-se pel setembre Des de l’any 1985 s’entreguen en una data propera al 12 de febrer, coincidint amb la festa de santa Eulàlia El 1949 només es concedí el premi de literatura, a Bartolomé Soler per la novella Patapalo El 1950, amb la voluntat de singularitzar els premis i fer propaganda de les polítiques municipals, els Ciutat de Barcelona s’ampliarien a les categories de poesia, teatre, música, cinema i fotografia El 1958 el premi de…
,
Pere Joan Martorell i Castelló
Literatura catalana
Poeta i novel·lista.
Psicòleg de professió, es donà a conèixer amb el llibre de poemes Del record contra el temps 1995, premi Llorenç Moyà 1994 Després seguiren, entre d’altres, Curs de matèria reservada 1997, premi Martí Dot 1996 i el poemari amorós Llibre d’Eros 1998, premi poesia de la UIB 1997 Amb Llibre de cera 2005 guanyà la Viola d’Argent als Jocs Florals de Barcelona 2004 i amb Dansa nocturna 2007 el premi Ciutat de Palma Joan Alcover de poesia 2006 Com a novellista ha publicat Nocturn sense estrelles 2006, premi Alexandre Ballester de narrativa i Llibre de les reve-lacions 2007, novella en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina