Resultats de la cerca

Format en 1952-60 per blocs d’habitatges dits Grup Ègara , ha donat nom a una zona més extensa, mixta d’habitatge 60% de la superfície edificada, amb edificis plurifamiliars i indústria 37,9%, aquesta darrera al costat de la carretera Hi predominen els edificis d’una planta 89,5% La població, en gran part immigrada, és obrera en el 89% El barri ha estat afectat periòdicament per les inundacions de la riera de les Arenes L’equipament urbà és deficitari L’empresa AEG 1 800 treballadors és una de les més importants de la zona

Les Corts Valencianes aproven la llei de creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’organisme que ha de tenir capacitat normativa sobre l’idioma Després d’intenses negociacions a darrera hora per tal de garantir que la composició de l’Acadèmia tingui una majoria de membres provinents de la Universitat, i per tant partidaris de la unitat lingüística del català i el valencià, la llei és aprovada amb 73 vots a favor, del PP, el PSPV-PSOE i Nova Esquerra, i 12 en contra, per raons divergents, d’Unió Valenciana, Esquerra Unida-Els Verds i Iniciativa de Progrés

Fou redactor de “La Almudaina” i collaborador de “Sóller”, “El Correo de Mallorca” i “Las Noticias” de Barcelona Escriví la novella breu Madò Tiana 1934 i diversos reculls de poemes Rapsòdia crepuscular 1962, Tres cançons de ruralia 1964, Cançons de darrera hora 1966 —tots tres illustrats per Josep Verdaguer—, i Cançons d’ahir encara , que deixà inèdit També fou autor teatral, amb peces com Més enllà de l’amor estr 1929, Maria Àngela 1932, A la llum dels estels 1934, Canamunts i Canavalls 1935, Resistir 1936, Més enllà del deure estr 1937 i Temps de vals estr 1949

Succeí a Francesc Valls en la plaça de mestre de capella de la catedral de Barcelona El 1738 signà la censura dels Fragmentos Músicos , de fra Bernat Comes A l’octubre del 1759 s’interpretà un Te Deum de Pujol amb motiu de les festes de celebració de l’arribada de Carles III a Espanya La seva obra, conservada a la Biblioteca de Catalunya, inclou tant música litúrgica com religiosa en romanç Entre aquesta darrera cal destacar els villancicos i un notable nombre d’oratoris, entre els quals El juicio particular 1770 i La casta Susana 1798

Fou deixeble a l’Escolania de Montserrat del pare Joan Marc 1582-1658 i condeixeble del pare Joan Cererols 1618-1680, vers el 1632 i el 1638 En aquesta darrera data, entrà de monjo al monestir de Montserrat A més de compositor i organista, també fou considerat un bon poeta El pare Martí Marvà 1600-1678, en el seu Memorial 1650, en parla com un dels deixebles vius del pare Marc que feien honor a l’Escola montserratina La destrucció de l’arxiu de Montserrat per part de les tropes franceses el 1811 impedí que les seves obres arribessin als nostres dies

La seva obra s’imprimí amb el títol Libro de música de cifras para vihuela intitulado el Parnasso Valladolid, 1576 Aquesta fou la darrera de totes les colleccions dedicades a la viola de mà que es publicaren a la Península Ibèrica durant el segle XVI Està formada per tres llibres El primer inclou diverses fantasies del mateix autor El segon està integrat per transcripcions de motets d’autors com Francisco Guerrero, Juan García de Basurto, Thomas Crécquillon o Jean Maillard En el tercer llibre hi ha arranjaments de cançons polifòniques profanes i villancicos , tant d’autors hispànics com d’…

Adquirí la seva formació musical al Conservatori de València, on guanyà el primer premi de composició en acabar els estudis Al llarg dels anys mantingué la seva vinculació amb aquest centre, del qual fou catedràtic d’harmonia 1948 i també director Presidí l’Associació de Professors d’Orquestra i el Sindicat Musical de València Entre els seus deixebles hi ha M Palau i Boix Com a compositor, destacà en el repertori simfònic amb obres com Tonadas de amor i Endresas , aquesta darrera per a orquestra de corda També compongué obres per a cantant i orquestra, entre les quals Lo Cant del Valencià

Fundat el 1985, fou impulsat per Antoni Bardagí Mur, que anteriorment havia collaborat amb el Reial Club de Polo El 1992 s’encarregà de preparar les muntures que participaren en les proves de pentatló als Jocs Olímpics de Barcelona Ofereix classes de doma clàssica, de salts d’obstacles i de formació d’enganxos Organitza exhibicions d’aquesta darrera modalitat, cursos d’hipoteràpia i colònies per a infants Té servei de pupillatge de cavalls Disposa de diverses pistes d’entrenament a l’aire lliure, una pista coberta, una pista de concurs, quadres per a cavalls i servei d’acollida

Jugava de mitja punta Fou elegit millor jugador rus del 1991 i al desembre d’aquell any fitxà pel RCD Espanyol procedent del CSKA de Moscou Romangué al club blanc-i-blau fins a la temporada 1993-94, aquesta darrera a segona divisió Disputà 73 partits de Lliga i marcà 21 gols La temporada 1994-95 fitxà pel FC Barcelona i es repartí entre el Barcelona B 14 partits de Lliga i el primer equip blaugrana 12 partits de Lliga Fou internacional per l’URSS, la CEI i Rússia Participà en l’Eurocopa 1992 i en la Copa del Món 1994

S’inicià com a davanter al CE Vendrell, i passà per les categories inferiors del CE Noia i el FC Barcelona, amb el qual debutà a l’OK Lliga 2006-07 Més tard, jugà al CP Tenerife 2007-09, on guanyà la Copa CERS, i CP Vilanova 2009-11, el Reus Deportiu 2011-13 i el CE Vendrell 2013-19, equip amb el qual guanyà la Copa del Rei 2014 La temporada 2019-20 fitxà pel Noia Fou internacional amb les seleccions catalana i espanyola, amb la darrera de les quals fou subcampió de la Copa Llatina