Resultats de la cerca
Es mostren 1501 resultats
Pelusium
Ciutat antiga
Antiga ciutat fortificada d’Egipte, uns 40 km al SE de Port Saïd (actual el-Farama).
El seu paper històric fou important, pel fet d’ésser la porta del Delta oriental el 525 aC, Cambises la prengué com a pas previ per a la conquesta d’Egipte i el 343 aC Artaxerxes III Ochus hi derrotà Nectaneb II i inicià així la invasió del Delta que li permeté d’establir la segona dominació persa o dinastia XXXI 343-332 aC A l’època romana 30 aC — 395 dC fou un port florent, i el 639 l’àrab ‘Amr ibn al-'Aṣ la prengué als bizantins El jaciment ha estat poc excavat i d’ací les escasses troballes que s’hi han fet alguns materials faraònics i restes d’un temple a Ammó d…
Carles Moyà assoleix el lideratge del tennis mundial
El tennista mallorquí Carles Moyà perd davant l’australià Mark Philippoussis en la final del torneig d’Indian Welles 5-7, 6-4, 6-4, 4-6 i 6-2 Tot i la derrota, pel sol fet d’accedir a la final Moyà obté els punts que necessitava per a esdevenir, a partir de demà, el número 1 del rànquing de l’Associació de Tennistes Professionals ATP, amb 130 punts d’avantatge sobre el nord-americà Pete Sampras És la primera vegada que un tennista de l’Estat espanyol lidera la classificació de l’ATP Sampras, però, recupera el lideratge de l’ATP la setmana següent després dels resultats de tots…
Chioggia
Ciutat
Ciutat de la província de Venècia, al Vèneto, Itàlia.
Situada al sud de la llacuna de Venècia, en una illa unida per diversos ponts a terra ferma És un dels ports de pesca més importants d’Itàlia, i té indústries derivades d’aquesta activitat La catedral, del s XI, fou reconstruïda segons plans de Baldassare Longhena al s XVII Correspon a l’antiga Fossa Clodia Formà part del ducat de Venècia L’anomenada guerra naval de Chioggia 1378-81 marcà l’última fase de les guerres entre Venècia i Gènova al s XIV Gènova, aliada amb Hongria i amb Francesc de Canara, senyor de Pàdua, derrotà els venecians a Pula i ocupà Chioggia, però hagué d’evacuar-la el…
Rafael Maroto
Història
Militar
Militar castellà.
Ascendí a general durant la guerra contra els independentistes xilens En esclatar la primera guerra Carlina prengué partit per Carles Maria Isidre de Borbó, bé que sempre figurà entre els moderats Comandant general de Biscaia 1835 i comandant en cap de l’exèrcit reial 1838, féu afusellar alguns caps destacats de la fracció apostòlica Estella, 1838 i inicià tractes per a la pau amb Espartero Tots dos signaren el conveni de Bergara l’any 1839 Per l’agost del 1836 havia estat nomenat comandant general de l’exèrcit carlí de Catalunya, en substitució d’Ignasi Brujó El 4 d’octubre de 1836 fugí a…
Seleuc II
Història
Rei selèucida (246-226 aC).
Fill d’Antíoc II Theos, hagué de lluitar pel tron tercera guerra síria, ~246-241 aC contra Berenice, muller del seu pare, a la qual feia costat Ptolemeu III Evergetes Malgrat que recuperà Cilícia i el nord de Síria, hagué de cedir Selèucia de Pièria a Egipte Sis anys més tard, fou vençut pel seu germà Antíoc Hièrax, que s’havia apoderat d’Àsia Menor, i pels gàlates a Ancira Frígia, que perdé ~235 aC Tingué més èxit a les províncies orientals, on derrotà els parts ~228 aC Després d’un segon enfrontament amb el seu germà, que hi morí ~227 aC, fou assassinat quan es preparava a combatre Àtal I…
Nabucodonosor II
Història
Rei de Babilònia (605-562 aC) i el sobirà més important de la dinastia caldea o neobabilònica.
Fill de Nabopolassar , en nom del qual derrotà el faraó Nekao II a Karkemiš 605, la seva política exterior s’orientà vers Síria-Palestina, on obtingué grans èxits sobre els reis locals, ajudats pels egipcis presa d’Ascaló 604, primera conquesta de Jerusalem regnant Joaquim 598, segona i definitiva presa d’aquesta ciutat 586, a causa de la revolta de Sedecies, sostingut pel faraó Apries a conseqüència d’això, destrucció del temple de Jerusalem i captivitat de Babilònia i conquesta de Tir 573 En el pla interior, Nabucodonosor II emprengué grans i diverses construccions la Babilònia que han…
Muḥammad ibn Llop
Història
Senyor de Saragossa i de Lleida.
Membre dels Banū Qasī durant l’enfrontament de la família amb Muḥammad I de Còrdova, s’alià amb aquest i derrotà el seu oncle Ismā'īl ibn Mus Conquerí Saragossa vers el 882 però, en no poder afrontar les envestides tugibites, vengué la plaça a l’emir vers el 885, del qual fet el seu cunyat Ramon, comte de Pallars, fou l’intermediari Noves baralles familiars i un acord del nou emir ‘Abd Allāh el convertiren en senyor de Lleida, plaça que s’hagué de disputar amb Muḥammad al-Tawīl i que cedí a Llop ibn Muḥammad ibn Llop Pel seu compte s’emparà de Toledo 897 i intentà de recuperar Saragossa
Marci
Història
Nom gentilici romà.
D’origen molt antic hom suposava que els Marcis descendien del llegendari Ancus Marci , quart rei de Roma, la família gens Marcia tingué diverses branques patrícies i plebees, i entre els seus membres es destacaren Quint Marci Rex , pretor el 144 aC i constructor de l’aqüeducte que portava l' acqua Marcia a Roma, Gai Marci Rutili , cònsol en diverses magistratures, primer dictador de la plebs 356 aC i censor 351 aC, que el 342 aC aplacà una sedició militar, i Luci Marci Sèptim , cap de les forces d’Hispània després de la derrota i la mort dels Escipions 212 aC, que obtingué…
Kara Koyunlu
Història
Confederació de turcmans xiïtes procedent del sud d’Armènia i establerta (principi del s XIV) als dominis dels ǧalā’ir de Bagdad.
Rebé aquest nom per l’emblema un moltó negre de llur estendard Independitzats al territori de Mossul 1375 i Tabriz 1387, el seu emir Qara Yūsuf es negà a reconèixer la sobirania de Tamerlà i hagué de refugiar-se a Egipte 1403 Mort Tamerlà, reconquerí Tabriz 1406 i derrotà la confederació rival dels Ak Koyunlu 1418 El seu fill i successor 1420 Iskandar resistí amb èxit els atacs del timúrida Shāh Rūkh, que concedí el govern de l’Azerbaidjan al germà d’Iskandar, Jahān Shāh 1434 Aquest amplià considerablement els seus dominis Pèrsia i Iraq, però morí 1467 lluitant contra l’horda del moltó blanc…
Sigfrid Blasco-Ibáñez i Blasco
Història
Política
Polític.
Fill de Vicent Blasco i Ibáñez El 1931 reorganitzà, al País Valencià, el partit republicà que havien dirigit el seu pare i Feliu Azzati blasquisme , però amb un caràcter socialment conservador i una estreta aliança amb el lerrouxisme, les quals coses, a més del seu processament per l’escàndol de l’estraperlo 1935, foren la causa de la seva derrota en les eleccions del febrer del 1936, i de la desaparició del partit Fou diputat a corts el 1931 i el 1933 Exiliat al començament de la Guerra Civil de 1936-39, residí a França i, entre el 1956 i el 1972, a Xile a partir del 1977…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina