Resultats de la cerca
Es mostren 2340 resultats
Sant Marçal de Relat (Avinyó)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc de Relat Tingué categoria de parròquia que després perdé, essent avui una sufragània de Santa Eugènia de Relat El lloc és documentat des del 951 i el 1038 l’església apareix documentada amb categoria de parròquia L’església, juntament amb una gran part de Relat i amb la parròquia, passà a dependre del monestir de Santa Maria de Ripoll, per diverses donacions i restitucions, que entre el 982 i el 1104 feren la família Lluçà, senyors de Relat La vinculació de l’església de Sant Marçal a Ripoll durà fins al…
Santa Maria de Sallent de Llobregat
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Sallent, al lloc on sorgí la vila Primerament fou sufragània de l’església del castell per esdevenir parròquia a mitjan segle XII Depengué primerament dels senyors del castell, després de la canònica de l’Estany i finalment passà a la dependència episcopal El lloc de Sallent és documentat des del 955 l’església, el 1022 i, indirectament, el 1133, quan el bisbe de Vic confirmà les possessions de la canònica de l’Estany que posseïa l’església de Sant Esteve de Sallent i les seves sufragànies, i en una nova confirmació del 1204 hi figuren la de Sant…
Jeroni Amiguet i Breçó
Literatura llatina
Lingüística i sociolingüística
Medicina
Metge i llatinista.
Ensenyà medicina a Lleida, i exercí de metge a València, on compaginà aquesta activitat amb classes privades de gramàtica llatina als fills de la burgesia valenciana, també a Oliva, a Gandia 1502-04 i, des del 1505, a Tortosa, on el curs 1515-16 fou mestre major de l’Estudi de Gramàtica de la ciutat A partir del 1515 es traslladà a Barcelona, on també treballà com a metge El 1502 publicà a València Sinonima variationum sententiarum , un repertori de frases en llatí i català per a escriure cartes correctament és una traducció i adaptació a la valenciana prosa d’una obra de Stefano Flisco L’any…
,
al·lèrgia
Patologia humana
Modificació de la capacitat reactiva dels teixits d’un ésser viu, generalment en forma d’hipersensibilitat, després d’haver estat sensibilitzat per un antigen
.
La sensibilització experimental fou obtinguda a començament del s XX per Richet i Portier, en observar que gossos que havien rebut una primera injecció d’una substància tòxica i podien sobreviure en ésser novament tractats amb aquesta substància, morien amb un quadre clínic nou xoc anafilàctic, que en res no s’assemblava al provocat pel tòxic Diversos investigadors anaren identificant després quadres clínics ja coneguts, tals com la febre produïda pel fenc, i així mateix els accidents dels tractaments amb sèrums curatius, l’asma, la urticària, i d’altres Aquell temps foren molt notables les…
tableta
Farmàcia
Forma farmacèutica sòlida d’administració oral, de forma cilíndrica o prismàtica, dura, rígida, de fractura granulosa, d’1g de pes aproximadament.
plessímetre
Medicina
Placa de vori, d’os, de fusta o d’altra substància dura, per a explorar per percussió diferents parts del cos.
piló
Bloc feixuc de fusta dura, generalment cilíndric, sobre el qual hom posa allò que s’ha de tallar, capolar, picar, etc.
nodositat d’Heberden
Patologia humana
Prominència dura situada a la cara dorsilateral de les articulacions interfalàngiques distals, quasi sempre al dit índex i al del mig.
Origina una deformitat en flexió, i és una manifestació típica de l’artrosi Quan són afectades les articulacions interfalàngiques proximals hom parla de nodositats de Bouchard
setí
Tecnologia
Fusta molt dura de diversos arbres tropicals de gèneres i d’espècies diferents, caracteritzada per la complicació de les seves venes.
cor
Tecnologia
Part central del tronc de l’arbre, on hi ha la fusta de millor qualitat, especialment la més dura i compacta.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina