Resultats de la cerca
Es mostren 8840 resultats
baró
Transports
Cadascun dels caps o cadenes que, fermats a la pala del timó, eren usats antigament per a governar el vaixell, en cas d’avaria del sistema de govern.
Actualment són emprats, encara, en algunes embarcacions menors
diastematia
Música
Sistema de notació musical sorgit a la fi del segle X en el qual els neumes eren col·locats a altures diferents per indicar els intervals que els separaven.
Aplicat de primer sense pauta, aproximativament, hom hi afegí aviat una línia de referència, primer pas cap a l’actual pentagrama
toda
Etnologia
Individu d’un poble d’origen dravídic que habita a la regió muntanyosa del Nilgiri, al S de l’Índia, a l’estat de Tamil-Nadu.
Ramaders, s’alimenten només de verdures i llet L’infanticidi de nenes ha menat a la pràctica de la poliàndria i a la disminució de la població eren 765 individus el 1970
Puig-oriol

Masia de Puig-Oriol a Lluçà (Lluçanès)
© Fototeca.cat
Masia
Antiga vil·la rural i actual masia (ampliada i modificada al segle XVIII) que ha donat nom al poble i parròquia de Santa Eulàlia de Puig-oriol del municipi de Lluçà (Lluçanès), a ponent d’aquell nucli.
Esmentada ja el 905, fou donada pels senyors de Lluçà al monestir de Lluçà, que en feu centre d’una de les seves batllies n'eren batlles naturals els hereus del mas
fecial
Dret romà
Nom que rebia cadascun dels magistrats de caràcter religiós que intervenien com a representants del poble en els actes de la vida pública internacional.
Les tasques dels fecials eren d’anunciar els tractats, la pau, les treves i la guerra, impedir que s’emprenguessin guerres injustes, demanar reparació per les injúries inferides al poble romà, etc
Dudum siquidem
Butlla papal atorgada a Castella per Alexandre VI el 26 de setembre de 1493.
Segons aquest document, tots els territoris de les Índies Orientals no ocupats pertanyien a Castella, i eren rebutjades les decisions, favorables als portuguesos, de Martí V 1454 i de Calixt III 1456
cultura de Chavín
Prehistòria
Cultura del Perú precolombí, la més antiga coneguda, desenvolupada a les valls de Chavín de Huantar, Casmar, Nepeña, Cupisnique i Lambayeque, a les terres altes del nord (850-300 aC).
La gent d’aquesta cultura eren agricultors i coneixien la metallúrgia de l’or i la plata i el teixit de la llana i el cotó foren bons constructors, escultors i ceramistes
pompa
Història
Acompanyament sumptuós o comitiva solemne en ocasió de festes, cerimònies o d’altres esdeveniments de la vida pública o privada.
A l’antigor clàssica indicava una processó en ocasió de sacrificis, de funerals, de noces i, sobretot, d’entrades triomfals, durant la qual eren transportades imatges sagrades, trofeus i efígies d’emperadors
adonies
Història
Festes de la mort i la resurrecció d’ Adonis
celebrades al món antic, sobretot a Biblos (Fenícia), a Pafos (Xipre) i a Alexandria.
Hom hi cantava himnes funeraris i plantava en gerres de boca ampla herbes de creixement ràpid que morien aviat aquestes gerres eren anomenades jardins d’Adonis Representen la commemoració del cicle primaveral
cadurc | cadurca
Història
Individu d’un poble gal establert a l’Aquitània Prima (l’actual Carcí).
Els cadurcs cadurci lluitaren amb energia contra els romans, i foren sotmesos el 51 aC Eren famosos per l’art de teixir les robes de lli La capital era Divona actual Càors
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina