Resultats de la cerca

Defensa central, fou jugador del Manlleu i de la Unió Esportiva Vic, abans de fitxar pel Centre d’Esports Sabadell, on jugà cinc temporades 1944-49 i disputà 83 partits a primera divisió Amb la Unió Esportiva Lleida 1949-52 disputà 24 partits més a la màxima categoria La temporada 1952-53 jugà conjuntament a l’Atlético de Tetuán i al Xerez Deportivo, retornà al Manlleu 1953-54 i acabà a l’Hèrcules de l’Hospitalet 1954-55 Posteriorment feu d’entrenador en diversos equips, entre els quals destaca la Gimnàstica de Torrelavega, a segona divisió 1966-67

Defensa lateral esquerra sorgit del planter del Futbol Club Barcelona, jugà a la filial, Barcelona Atlètic, durant tres temporades 1975-78, abans de ser cedit al Valladolid la temporada 1978-79 De retorn al club blaugrana, fou titular al primer equip la temporada següent en 21 partits de Lliga Posteriorment, jugà a l’Hèrcules 1980-83, el València 1982-85 i el Sabadell 1985-87, on aconseguí l’ascens a primera divisió Al llarg de la seva carrera esportiva jugà 152 partits a primera divisió Es retirà al final de la campanya 1987-88 a la Unió Esportiva Vic

Doctor en Història Contemporània i professor de la Universitat de Barcelona, s’interessà en la història de l’esport arran d’una recerca sobre l’Olimpíada Popular del 1936, i des d’aleshores ha publicat diverses obres, algunes de les quals en collaboració amb Xavier Pujadas Entre aquestes cal assenyalar L’altra olimpíada Barcelona’36 1990, Història illustrada de l’esport a Catalunya 1994-95, 2 vol, L’esport és notícia Història de la premsa esportiva a Catalunya 1870-1992 1997, Esport, espai i societat en la formació urbana de Barcelona 1870-1992 1999 i Història de l’atletisme a…

S’inicià en l’equip de la Biblioteca Pública de Montgat, que el 1939 esdevingué la Unió Esportiva Montgat Conegut popularment com el Gat per la seva capacitat per al salt, jugà tota la seva carrera esportiva a la UE Montgat, malgrat que reforçà l’equip del FC Barcelona en alguns torneigs internacionals i partits amistosos La temporada 1945-46 disputà la final del Campionat d’Espanya Formà part de la selecció espanyola absoluta en trenta-vuit ocasions, amb la qual disputà el Campionat del Món 1950 La temporada 1954-55 es retirà a causa d’una lesió, i el seu club l’…

Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a l’Associació Esportiva de Pesca Marítima SantFeliudeGuíxols, que presidí Destacà en la modalitat de mar-costa, en què fou campió d’Espanya en categoria individual 1992 i subcampió 1991 També assolí el Campionat Estatal de clubs 1994 i el subcampionat 1996, i formà part de la selecció catalana que guanyà l’or 1992 i la plata 1991 en els Campionats d’Espanya de l’especialitat Amb l’equip del seu club, obtingué la medalla …

Pivot Des-envolupà la seva trajectòria esportiva al FC Barcelona 1982-95, on arribà com a júnior procedent de l’Associació Esportiva Sarrià Debutà amb el primer equip el 1985 i guanyà sis Lligues 1986, 1988-92, quatre Copes del Rei 1988, 1990, 1993, 1994, una Copa Asobal 1986, una Copa d’Europa 1991, tres Recopes 1986, 1994, 1995 i cinc Supercopes d’Espanya Una vegada retirat, fou gerent de les federacions catalanes d’handbol i de vela, i el 2010 fou nomenat director gerent de l’oficina tècnica de la precandidatura Barcelona-Pirineus 2022 La samarreta amb el seu…

Fou inaugurat el 29 de juny de 1922, en una època en què el futbol agafà força embranzida a la ciutat Fou construït per la Unió Esportiva Girona, que s’enfrontà al FC Barcelona en el partit d’inauguració 2-5 La installació tenia 1500 seients i 110 llotges, i era considerada de les millors de les comarques gironines En desaparèixer la Unió Esportiva al final d’aquella dècada, el terreny passà a mans del Girona Futbol Club, fundat l’any 1930, que l’utilitzà fins el 1970, any que s’inaugurà l’Estadi Municipal de Montilivi Fou escenari d’un Catalunya-Brasil 2-2 el 24 de…

El 1950 entrà a la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol, de la qual també formava part el seu pare, Francesc Perelló Miñana Ocupà el càrrec de tresorer, dirigí la comissió econòmica i tingué un paper important en la compra del camp de Sarrià Fou vicepresident primer 1952-56 i, posteriorment, dirigí l’entitat després de convertir-se en societat anònima esportiva 1993-97 En la nova junta d’accionistes, també hi entrà el seu fill, Josep Lluís Perelló Molné Durant el seu mandat s’iniciaren les obres de construcció de…

Fill del fotoperiodista esportiu Francesc Alguersuari, s’inicià en la fotografia esportiva treballant en revistes i diaris com Mundo Deportivo i El Noticiero Universal El 1975 fundà, juntament amb el seu germà Jaume, la revista Solo Moto També fou fotògraf de la revista esportiva Match i collaborà en altres publicacions, com Guerin Sportivo , Don Balón , Once , Champion , El Periódico de Catalunya , Interviú , Mondia l, Geo i Primera Plana Treballà en La Vanguardia 1983-2007 El 1996, el Comitè Olímpic Internacional n’adquirí l’obra fotogràfica per al seu fons d’…

Començà com a anotador del collegi d’àrbitres de la federació catalana 1942 i passà sis anys a les competicions d’Educación y Descanso, on arbitrà fins el 1959 Posteriorment fou delegat del CB Aismalíbar 1959-65, collaborà amb el CD Hispano Francès i fou vocal de la federació catalana També fou nomenat secretari d’esports de la delegació provincial de l’Institut Social del Temps Lliure del Ministeri de Treball 1975 i directiu de la posterior Associació Cultural i Esportiva d’Empreses i Agrupacions El 1991 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…