Resultats de la cerca

Iniciador de l’astrofísica a Catalunya Catedràtic d’astrofísica de la Universitat de Barcelona des del 1987 Fou president 1992-96 de la Societat Espanyola d’Astronomia, de la qual n'és membre fundador És membre del World Institute of Science des del 1993 El 1995 rebé la Medalla Narcís Monturiol pel mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per les seves investigacions sobre la formació d’estels de neutrons, la física de les supernoves i l’evolució química de l’univers

És cèlebre pels jaciments i les coves prehistòriques que hi han estat trobats des de les excavacions començades el 1862 per Edouard Lartet Els jaciments més importants són els de Lo Mostièr, Cròs Manhon, La Mota, descobert el 1894, on hom pot seguir l’evolució del gravat rupestre des de les representacions zoomòrfiques fins a les geomètriques, L’Aujariá Bassa, descobert el 1872, on hom trobà l’anomenada Venus Impúdica , i La Magdalena Les coves principals són les de Las Combarèlas, la Font de Gaume i Las Caus, centres molt importants de la pintura rupestre

Recentment s’ha incorporat a l’estimació de filogènies L’arbre filogenètic òptim és aquell que maximitza la probabilitat posterior d’obtenir la hipòtesi La probabilitat posterior és proporcional a la seva màxima probabilitat multiplicada per la probabilitat a priori de la hipòtesi, que consisteix a incorporar els coneixements previs a la realització de l’anàlisi Aquest mètode proporciona directament estimacions de les probabilitats de cada branca de l’arbre filogenètic i incorpora models sobre el procés d’evolució dels organismes a estudiar, tal com fa el mètode de màxima…

Vers el 1713-14 es traslladà a Madrid, on probablement fou deixeble de José de Torres El 1717 accedí al càrrec d’organista de la catedral de Salamanca, i per l’octubre del 1733 obtingué el lloc de mestre de capella de la catedral de Màlaga, càrrec que exercí fins l’abril del 1766, pocs mesos abans de la seva mort Autor d’una copiosa obra litúrgica i de romanç que frega el miler de composicions, Iribarren palesa una evolució que, partint del Barroc tardà, arriba a les galanteries típiques del preclassicisme mediterrani

En la formació i evolució d’un sòl intervenen tant processos fisicoquímics com biològics El material geològic, el clima, la vegetació i la fauna, la geomorfologia i el temps són els diversos factors que condicionen la pedogènesi El sòl que es forma sense que hi hagi hagut transport horitzontal de materials rep el nom de sòl autòcton si hi ha transport de materials, el sòl que es forma sobre aquests materials s’anomena sòl allòcton Es considera que un sòl és completament format quan es troba en equilibri dinàmic amb l’entorn

Generalment la tonalitat principal d’una obra s’expressa al començament i a la fi del fragment Com a sistema tingué una evolució progressiva els seus orígens es troben a partir del 1600 i la seva presència fou viva fins al final del s XIX Sovint hom indica la tonalitat d’una obra per identificar-la Així, hom parla d’una “simfonia en do”, i en el cas d’una obra que tingui diferents moviments hom només indica la tonalitat o el predomini del to corresponent al primer dels moviments o temps

L’evolució històrica d’una llengua desfà constantment aquests grups i en forma d’altres Així, és segur que ja ningú no associa via amb divorci , i, altrament, el freqüent nusos com a plural de nu demostra que el plural nu-s ha estat identificat amb el mot simple nus , i l’associació és prou viva per a originar una propagació nusos, crusos per analogia Aquestes relacions són contraposades sovint a les relacions sintagmàtiques Saussure o “discursives” Bally, que es produeixen entre els membres d’una mateixa frase

La diferència entre anatomia i morfologia està en el fet que, mentre que la primera estudia només la disposició i l’estructura dels òrgans, la morfologia mira d’explicar i de fer comprensibles els fets que mostra l’anatomia constitueix, per tant, la teoria de l’anatomia Els estudis morfològics permeten d’aclarir el veritable significat biològic dels òrgans, ajuden a la investigació dels fenòmens d’adaptabilitat i de reacció davant el medi i esdevenen decisius a l’hora de resoldre les qüestions de l’evolució orgànica i de la filogènia

Té una porta central anomenada reial i que té, a més, una cortina i dues de laterals i és tot ell decorat amb icones, d’acord amb uns cànons que n'estableixen la distribució És l’evolució de l’antic cancell, comú al presbiteri de moltes basíliques, al qual hom començà de penjar icones, després del triomf del culte a les imatges, el 843 iconoclàstia Entre els iconòstasis famosos, hom pot destacar el de la basílica de l’Anunciació, al Kremlin de Moscou, de grans dimensions, obra de Teòfanes el Grec i Andrej Rubl’ov

L’índex estadístic sol ésser anomenat també taxa, coeficient o ràtio Emprada sobretot en econometria i demografia, la presentació de dades en forma de nombres-índex permet, en economia, d’analitzar d’una manera sintètica, l’evolució corresponent Hom parla, així, d’índex simple índex de preus, de producció d’una mercaderia, etc quan hi són expressades variacions d’una sola magnitud i d’índex compost índex del cost de la vida, de preus a l’engròs, etc quan hi és recollida la variació conjunta de magnituds diverses