Resultats de la cerca
Es mostren 3587 resultats
loganiàcies
Botànica
Família de contortes que consta d’unes 500 espècies, quasi totes tropicals.
Són plantes generalment llenyoses, de fulles simples oposades, de flors tetràmeres o pentàmeres, amb la corolla infundibuliforme o urceolada, agrupades en cimes, i de fruits en càpsula, en baia o en drupa Loganiàcies més destacades Gelsemium sempervirens gelsemi Mitragyna stipulosa abura Strychnos nux-vomica arbre de la nou vòmica
lepidodendrals
Paleontologia
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que visqueren a l’acabament de l’era primària en terrenys pantanosos.
Eren plantes que atenyien 30 m d’alçària, amb tiges ramificades dicotòmicament i amb fulles ligulars que, un cop caigudes, deixaven senyals romboidals, característics de les restes fòssils Eren heterospòriques, i llurs aparells esporífers formaven espigues al cap de les branques Els gèneres més importants són Lepidodendron i Sigillaria
psilofitals
Paleontologia
Botànica
Ordre de psilofitòpsids propis dels períodes silurià i devonià.
Eren plantes de port herbaci o arbustiu, sense arrels i sense fulles, de rizomes subterranis amb rizoides, i de tiges aèries ramificades dicotòmicament, amb un feix conductor, amb estomes i amb esporangis terminals Eren isòspores i tenien el gametòfit semblant a l’esporòfit Habitaven terrenys humits o pantanosos
mosca de l’api

Mosca de l’api
Martin Cooper (cc-by-3.0)
Fitopatologia
Entomologia
Petita mosca (uns 5 mm), de l’ordre dels dípters, de tons daurats, la larva de la qual ataca l’api.
La femella diposita els ous a les fulles, i les larves cucs blancs hi practiquen galeries posteriorment cauen a terra, on es transformen en nimfes, i al cap d’unes tres setmanes apareixen els adults Els tractaments per a combatre-la són fets a base d’èsters fosfòrics
dioscoreàcies
Botànica
Família de liliïflores integrada per uns sis gèneres que apleguen més de 600 espècies de plantes herbàcies enfiladisses, d’arrels i rizomes tuberosos, pròpies sobretot dels tròpics.
Presenten fulles peciolades, eixamplades i de nervadura reticulada, flors actinomorfes, generalment unisexuals i poc visibles, i fruits capsulars o bacciformes Algunes espècies de diosoreàcies són conreades en agricultura i com a menjar per al bestiar Dioscoreàcies més destacades Dioscorea batatas, D bulbifera , D alata nyam Tamus communis gatmaimó , maimó
xuflera
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de rizoma filiforme amb tubercles ovoides comestibles (xufla).
Presenta tiges triquetres, de 20 a 60 cm d’alçada, que duen terminalment una umbella d’espícules florals al voltant de la qual hi ha tres o quatre fulles en forma de cinta Es fa en terrenys sorrencs humits del litoral mediterrani El seu conreu és important al País Valencià
boixar-se
Fitopatologia
Marcir-se els cereals, les plantes bulboses, les hortalisses, etc, a causa de la deterioració del sistema radical.
Deterioració provoquada, principalment, per l’atac de fongs paràsits, però també, en altres casos, per insectes, àcars, talps, etc, malura que s’hi manifesta externament pel descoloriment de les fulles i pot provocar fins i tot la mort de la planta Boixar-se el blat, els alls, els cigrons, les pereres
otídids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, de 35 a 135 cm, que tenen el bec curt i lleugerament rom a la punta, els tarsos alts i forts, els peus amb tres dits dirigits endavant, units en la base per una curta membrana i amb les ungles aplanades en l’extrem, i els manca la glàndula uropigial.
Presenten un lleuger dimorfisme sexual, són nidífugs, habiten en zones descobertes i àrides i s’alimenten de fulles, llavors, tubercles, insectes i petits vertebrats Es reparteixen en una vintena d’espècies, que pertanyen als gèneres Otis, Ardeotis, Lissotis, Houbara, Eupodotis i Choriotis Són propis d’Àfrica, Àsia, Europa i Austràlia
cua de cavall

Cua de cavall (Equisetum telmateia)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les equisetàcies, amb branques verticil·lades, d’aspecte molt característic.
Tenen tiges solcades i amb feixos conductors collaterals i tancats Les fulles, petites i verticillades, són poc o molt concrescents i formen una beina Els esporangiòfors, peltats, es disposen en estròbils al capdamunt de les tiges En general, viuen a la vora de recs i rierols o en paratges humits
Les malvàcies
Malvàcies 1 Malva sylvestris a branca amb poncelles, flors ben obertes i fruits x 0,5 b detall d’una poncella amb els sèpals amples coberts de pèls estrellats i calicle format per tres peces estretes, lliures i cobertes de pèls simples x 2 c detall d’un fruit madur esquizocarp, envoltat per les peces persistents del calze x 4 2 Lavatera cretica a detall del fruit envoltat per les amples peces del calicle x 4 b detall de les peces del calicle soldades, en una poncella x 2 3 Malví pelut Althaea hirsuta a aspecte de la planta x 0,5 b detall del fruit envoltat pel calze persistent i per les nou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina