Malvàcies. 1 Malva sylvestris: a branca amb poncelles, flors ben obertes i fruits (x 0,5); b detall d’una poncella amb els sèpals amples coberts de pèls estrellats i calicle format per tres peces estretes, lliures i cobertes de pèls simples (x 2); c detall d’un fruit madur (esquizocarp), envoltat per les peces persistents del calze (x 4). 2 Lavatera cretica: a detall del fruit envoltat per les amples peces del calicle (x 4); b detall de les peces del calicle soldades, en una poncella (x 2). 3 Malví pelut (Althaea hirsuta): a aspecte de la planta (x 0,5); b detall del fruit envoltat pel calze persistent i per les nou peces del calicle, molt llargues i estretes, soldades per la base (x 1,5).
Eugeni Sierra
Constitueixen una família cosmopolita amb més d’un miler d’espècies, la major part herbàcies, encara que també s’hi compten petits arbusts. Algunes d’elles són ben conegudes, com les malves o els hibiscos que es cultiven profusament als jardins. Menys conegut a casa nostra, però d’importància econòmica més gran, és el cotó (Gossypium), molt conreat a determinats països càlids, però només de forma molt localitzada al nostre. En general les malvàcies tenen les flors pentàmeres, i per sota del calze solen posseir una segona envolta anomenada calicle, formada per tres o més peces. Tant els sèpals com els pètals se solden a la base. L’androceu sol estar format per la unió de nombrosos estams, cadascun amb una sola teca, originats per la divisió dels cinc estams que de forma característica posseeixen les espècies més primitives de la família. El gineceu ha sofert una transformació similar, de manera que, per exemple, a Hibiscus hi ha encara cinc carpels ben individualitzats, però a Malva, un gènere considerat com a més evolucionat, el fruit és un esquizocarp que es desfà en nombroses unitats. Les flors de les malvàcies, molt vistoses, estan adaptades a la pol·linització pels insectes i en algun cas pels ocells; per assegurar que les flors no s’autopol·linitzin, l’androceu i el gineceu d’una mateixa flor maduren successivament. Són plantes tingudes per medicinals des de temps antic, utilitzades com a emol·lients, ja que posseeixen substàncies mucilaginoses a tots els seus òrgans.
Les malves i el malví
Una malva muntanyenca molt vistent és Malva moschata, de flors rosades molt grosses agrupades al capdamunt de les tiges i de fulles un o dos cops pinnades. És una planta abundant en determinats prats humits però també en d’altres pastures menys higròfiles.
Ernest Costa
Gairebé per tot el país, exceptuant les contrades més altes i la franja litoral, sol trobar-se Malva sylvestris, una de les moltes malves que es fan a casa nostra. Prefereix sòls nitrificats, i per això viu a les vores de camins, als erms i prop de les poblacions humanes. Pot fer més de mig metre d’alçada i normalment es ramifica força. Les fulles, llargament peciolades, tenen el limbe palmat i el marge dentat. Les tiges i també els pecíols i els pedicels solen estar recoberts d’una pilositat blanca i densa, formada per petits pèls estrellats. Les flors, axil·lars, grosses i amb els pètals emarginats, s’obren quan fa bon temps, però romanen tancades tant de nit com si no fa bo, per tal de protegir el pol·len. Del mig de la flor surt la típica columna d’estams que envolta el pistil. Com a totes les malves, el calicle és format per tres peces estretes o una mica ovades, lliures entre elles. Aquest darrer caràcter facilita la distinció entre aquesta espècie i Lavatera cretica, que és molt semblant a Malva sylvestris però posseeix un calicle format per peces molt més amples i soldades a la base. Molt sovint les fulles de les malves, especialment pel revers, presenten unes taques petites i rodones de color brunenc que no són sinó les estructures reproductores d’un fong paràsit (Puccinia malvacearum) del grup dels rovells. Malva moschata té un caràcter més muntanyenc i és pròpia sobretot dels herbassars humits, dels prats de dall, etc; es reconeix fàcilment per les seves fulles doblement retallades fins al nervi medial i pels seus fruits ornamentats amb uns llargs pèls de color blanc.
La malva reial (Alcea rosea) fa les tiges llargues de més d’1 m, amb les fulles trilobades de color verd esblanqueït. Les flors, de color de rosa intens, són molt grosses i tenen els estams agrupats pels filaments fent una columna característica al centre de la flor.
Josep M. Barres
El gènere Althaea té el calicle constituït per un nombre variable de sis a nou peces soldades i les flors de mida més petita. El malví pelut (A. cannabina) es fa a les contrades mediterrànies continentals, especialment al Principat i, de forma més localitzada, al País Valencià; és una herba perenne que pot fer més d’1,5 m d’alçada, recoberta d’una pubescència densa i aplicada. L’epítet específic fa referència a les fulles, que són palmades com les del cànem però disposades de forma esparsa. Les flors, d’uns 2 cm de diàmetre o poc més, fan una inflorescència molt laxa perquè els peduncles són molt llargs.
La malva reial (Alcea rosea) es cultiva molt en jardineria per les seves flors grosses i de colors variats, agrupades en denses espigues, i de vegades es troba subespontània en alguns indrets dels Països Catalans. El seu país d’origen ens és desconegut, bé que alguns autors creuen que prové de l’Àsia, on hi ha un dels centres de diversificació del gènere.