Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
Francisco Javier Duarte Roca
Tennis
Tennista i entrenador conegut com Dudu Duarte.
Competí representant el Club Laietà i el Reial Club de Tennis Barcelona RCTB Abandonà la pràctica del tennis professional per a exercir com a entrenador de jugadors com Alberto Berasategui, Àlex Corretja, Carles Costa o Tommy Robredo, amb els quals aconseguí 34 títols del circuit ATP Guanyà també la Copa Davis com a seleccionador espanyol 2000 Entre els anys 2005 i 2009 ocupà el càrrec de director esportiu de la Reial Federació Espanyola de Tennis RFET Fou un dels fundadors, juntament amb Javier Soler i Àngel Jiménez, del primer centre privat de tennis de l’Estat Rebé el premi…
Ferran Domínguez Benito
Rugbi
Dirigent esportiu vinculat al rugbi.
El 1983 fou un dels fundadors del Club Deportiu Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet Com a tècnic fou seleccionador català i espanyol femení Presidí la Federació Catalana de Rugbi 1993-97 El 1994 pactà amb la Federació Internacional de Rugbi FIRA el retorn de la federació catalana al si de l’organisme internacional, que havia quedat suspès durant la dictadura franquista, però les pressions del Govern espanyol ho impediren En abandonar el càrrec a la federació continuà vinculat al Club de Rugbi Sant Cugat També fou cap de l’àrea d’esports de l’Ajuntament d’aquesta ciutat El…
Francesc Domènech Puig

Francesc Domènech Puig amb l’equip femení del Club Bàsquet Cervera
Arxiu Fundació Bàsquet Català
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol.
Fou un dels fundadors del Club Bàsquet Cervera, en el qual romangué durant vint-i-nou anys, primer com a jugador i després com a entrenador Destacà per la seva tasca en el basquetbol de formació i en el femení, i aconseguí l’ascens a segona divisió estatal de l’equip sènior femení Entre el 1979 i el 2000 desenvolupà la seva labor tècnica al CN Tàrrega, i posteriorment, en la primera dècada del segle XXI, retornà al CB Cervera com a membre de la seva junta directiva L’any 1999 fou reconegut com a històric del bàsquet català i rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…
Josep Maria Barnat Altés
Esport general
Dirigent esportiu.
Membre del Reial Club Marítim de Barcelona i del Club Nàutic de Premià Fou un dels fundadors de l’Associació de Patrons de Iot 1970, de la qual fou secretari fins el 1978 També ocupà el càrrec de la secretaria de la Federació Catalana de Vela Fou promotor de l’esport nàutic i jutge internacional de regates Presidí el Collegi Català de Jutges i Oficials de Regates i fou vicepresident del Collegi de Jutges de Regates de la Federació Espanyola de Vela Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997 i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Vela 2005
Josep Castellarnau Farràs

Josep Castellarnau Farràs
Marc Domenjó
Rem
Piragüista d’aigües braves i dirigent esportiu.
Fou campió d’Espanya en les especialitats de descens 1966, 1967, 1968, esquimotatge 1967 i cros piragüístic 1968 i disputà un Campionat del Món 1969 El 1972 es proclamà campió de descens de la Setmana Internacional de Canoë-Kayak de la Seu d’Urgell Retirat de la competició el 1975, s’ha dedicat a l’organització de competicions com la Setmana Internacional de Canoë-Kayak o la prova d’eslàlom de piragüisme en aigües braves dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Com a dirigent, fou un dels fundadors del Club Cadí Canoë-Kayak, que presidí 1986-2007, i del qual fou nomenat president d’…
Alfonso Periáñez Riesco

Alfonso Periáñez Riesco (a l’esquerra
ARXIU A. PERIÁÑEZ
Esport general
Dirigent esportiu.
Establert a Tarragona, al final dels anys setanta impulsà, des de l’AMPA, la pràctica del voleibol al collegi públic de Sant Pere i Sant Pau Fou un dels fundadors i primer president del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau 1982-2001 i, sota el seu mandat, el primer equip aconseguí l’ascens a la divisió d’honor 1996, disputà dos play-off pel títol 1999-2000 i cinc fases de la Copa del Rei També guanyà set cops la Lliga Catalana Posseeix la insígnia d’argent de la Federació Catalana de Voleibol 1996 És president d’honor del CV Sant Pere i Sant Pau 2003
Societat Maonesa
Entitat cultural fundada a Maó el 30 d’abril de 1778 amb la finalitat de formar una biblioteca per a ús exclusiu dels socis.
Entre els seus fundadors hi havia Pere i Joan Ramis i Ramis, Joan Soler i Sans, Joan Roig i Joan Roca Era situada a la mateixa casa de Joan Ramis i Ramis, que en fou secretari i bibliotecari, i el seu lema era Studio et Amore En total arribà a tenir 17 membres A les reunions, setmanals, es llegiren treballs d’història i geografia, sempre en català, que era la llengua oficial de l’entitat Dos anys després de la seva fundació decaigué la seva activitat i fou definitivament suprimida el 1785 Els seus estatuts foren publicats el 1921 a la Revista de Menorca
Joan Sallarès i Pla

Joan Sallarès i Pla
© Fototeca.cat
Història
Industrial i polític conservador.
Intervingué activament, com a capdavanter, en les campanyes proteccionistes de l’època Reforma Aranzelària, 1892 míting de Bilbao, 1893 Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell 1885-86 i 1891-92 i un dels fundadors del Banc de Sabadell 1886 El 1897 fou elegit president del Foment del Treball Nacional, de Barcelona, i el 1899 diputat a corts per Barcelona Preocupat per les qüestions socials, publicà La cuestión de las ocho horas 1890, El trabajo de las mujeres y los niños 1893 i Ferrer y Vidal y su tiempo El 1947 el Gremi de Fabricants creà l’ Institut Sallarès i Pla d’Estudis…
Denis de Rougemont
Literatura francesa
Escriptor suís en llengua francesa.
Un dels fundadors de la revista Esprit , es donà a conèixer amb assaigs com Politique de la personne 1934, Penser avec les mains 1936 i Journal d’Allemagne 1938 El llibre més famós fou L’amour et l’Occident 1939, sobre el mite de l’amor-passió en Tristany i la seva repercussió en la mística i en la literatura Residí als EUA 1940-47 i en tornar escriví obres en defensa del federalisme i la unitat europea Fédéralisme et nationalisme 1954, Les chances de l’Europe 1962, Lettre ouverte aux européens 1970, L’avenir est notre affaire 1977 i Sur l’état de l’union de l’Europe 1979
Vicent Gascó i Massot
Arquitectura
Arquitecte i enginyer.
Doctor en filosofia Acadèmic de San Fernando des del 1765, fou director de l’Acadèmia de Sant Carles 1776-79, on fou un dels fundadors de l’Escola d’Arquitectura Autor de la capella del Carme ~1780, de les esglésies de Riba-roja, Benassal i Vilafermosa, de les cases consistorials d’Alberic, Silla, Sollana i Morvedre i de la casa d’ensenyament de Cullera Dirigí la decoració dels Desemparats 1765 Traçà el camí del Grau 1788 i dirigí les obres de la carretera d’Aragó, on féu diversos ponts, i de la de Madrid, Catarroja i Cullera Collaborà en la restauració de la seu de Sogorb
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina