Resultats de la cerca
Es mostren 1106 resultats
Vítiza
Història
Rei visigot (695-710).
Era fill d’Ègica i d’una seva primera muller El seu pare l’associà al tron el 695 i l’envià a governar el regne sueu, i residí a Tui de Galícia A la mort d’Ègica 702, Vítiza governà sol a Toledo Les poques notícies que hom coneix del seu regnat s’enfosqueixen davant la realitat de la invasió musulmana ocorreguda en morir Vítiza Com a governant es mostrà clement amb els seus enemics que havien patit confiscacions sota el seu pare Devia ésser persona de caràcter dèbil, puix que la seva política poc enèrgica fomentà el malestar general, que conduí el país a la desfeta És veritat,…
corregiment
Història
Àmbit territorial del corregidor a Castella.
Sembla que en un principi era constituït per la localitat on era destinat i la seva corresponent tierra o alfoz En unes altres ocasions era integrat per diverses ciutats o viles en desigual o nul grau de dependència recíproca Els capítols per a corregidors del 1500 admetien que els esmentats oficials podien ésser enviats a ciutats o a províncies, merindades o partits Tanmateix, ja en temps dels Reis Catòlics hom observa una xarxa corregimental a Castella La primera relació és del 1494 i consta de 64 corregiments Bé que hom ometi els de la franja cantàbrica, destaca el nombre elevat de…
Jordi Domènech i Soteras
Literatura
Poeta i traductor.
Estudià a l’Escola Massana, i treballà com a dissenyador industrial El seu primer poemari, Deu trossos , s’inclogué l’any 1971 dins un volum conjunt d’homenatge a Joan Oliver, Pere Quart, I li estreba les vetes de la cotilla Posteriorment, ja sota el títol definitiu Un poema en dez anacos , es va publicar a Galícia l’any 1974 en edició anotada i bilingüe gallec / català El seguiren En comptes de la revolució 1984, premi Josep López-Picó 1983, La llei del parèntesi o tota precaució és poca 1994, una breu mostra en prosa d’una obra aforística més extensa, Història de l’…
,
Ramir III de Lleó
Història
Rei de Lleó i Astúries (966-985).
Era fill de Sanç I, el qual succeí Menor d’edat en pujar al tron, governà sota la regència de la seva tia, la monja Elvira 966-975, que prengué el títol de reina, i de la seva mare, Teresa Ansúrez Aquestes circumstàncies permeteren als magnats de Galícia, Portugal i Tierra de Campos d’actuar amb gairebé total independència mentre el poder assolit pel califa obligava la regent a enviar ambaixades de pau i amistat a Còrdova 970, 974 Aquesta política pacifista es trencà l’any 974 quan una coalició de navarresos, castellans i lleonesos posà setge a la fortalesa de Gormaz i fou…
Banco Popular Español
Entitat bancària de caràcter cooperatiu fundada a Madrid el 1926 amb el nom de Banco Popular de los Previsores del Porvenir.
El 1947 canvià el nom per l’actual Des dels anys quaranta s’expandí a tot l’Estat espanyol, amb el suport inicial del Banco Central, mitjançant l’obertura d’un gran nombre d’oficines i el control dels bancs regionals Banco de Andalucía, Banco de Castilla, Banc de Crèdit Balear, Banco de Galicia, Banco Vasconia i Banco Popular Hipotecario El 1968 establí la primera sucursal a França La xarxa s’amplià fins a esdevenir filial 1991, Banco Popular France, venuda a Crédit Mutuel el 2008 Des del final dels anys vuitanta creà diverses societats amb el grup alemany Allianz, i amb altres entitats…
Orquestra i Cor de la Comunitat de Madrid
Música
Formació creada el 1987 per iniciativa de la Consejería de Cultura de la Comunidad de Madrid.
Miguel Groba en fou el director fins al juny de l’any 2000, que José Ramón Encinar en prengué el relleu Des de la seva fundació, la difusió de la música dins i fora de la comunitat madrilenya ha estat el seu principal objectiu, el qual ha aconseguit gràcies al cicle permanent de concerts que ofereix a l’Auditori Nacional d’Espanya, les seves collaboracions al Festival de Tardor de Madrid, els festivals Mozart i Andrés Segovia, el cicle de cambra de l’Auditori Nacional i les nombroses actuacions que ha realitzat a les principals sales del país Palau de la Música de València,…
Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra
Música
Formació orquestral creada l’any 1992 pel Govern d’Andorra, amb el patrocini de la Fundació Crèdit Andorrà.
El violinista Gerard Claret n’és el director L’orquestra, amb seu a l’Auditori Nacional d’Andorra, es presentà al març del 1993, i des de llavors ha assolit un gran prestigi en el món musical internacional Ha actuat a Espanya, França, Bèlgica i Itàlia, ha participat en els festivals d’Ordino, Vic, Pau Casals de Prada de Conflent, la Schubertíada de Vilabertran i les Serenates de València, com també en cicles de concerts al Palau de la Música Catalana, l’Auditori de Galícia, l’Auditori Nacional d’Espanya, a Madrid, el del Palau de Congressos de Saragossa i el Felip Pedrell de…
Ramon Mampel Marimon

Ramon Mampel Marimón
Arxiu R. Mampel
Tennis de taula
Jugador i entrenador de tennis de taula.
S’inicià jugant en l’EPIC Casino del Comerç de Terrassa l’any 1990, i posteriorment fou jugador dels clubs Sant Vicenç dels Horts 1997, Olesa de Montserrat 1998-2002, SCR Ciervo de Sabadell 2002, Defense La Palma Canàries 2003-06, Club Falcons de Sabadell 2007-10, CER L'Escala 2012-15 i Vilagarcía de Arousa Galícia 2011 i des del 2016, on encara competeix Debutà amb 13 anys a la divisió d’honor, màxima categoria nacional Fou campió d’Espanya juvenil per equips 1997, 1998 i en dobles 1999, i campió sub-21 en dobles 2002 i de Catalunya en dobles infantils 1995, per equips en categoria absoluta…
Mario Conde
Economia
Financer gallec, de nom complet Mario Antonio Conde Conde.
Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto, guanyà les oposicions a advocat de l’Estat 1973 El 1977 s’introduí en el món dels negocis en incorporar-se a la direcció dels laboratoris farmacèutics Abelló, i en planificà la venda a la multinacional nord-americana Merckx 1983 Amb els ingressos aconseguits amb aquesta operació adquirí el laboratori Antibióticos, que vengué a la multinacional italiana Montedison 1987 Amb els beneficis d’aquesta segona venda esdevingué, el mateix any, un dels primers accionistes individuals de Banesto , del qual fou nomenat president i conseller delegat El 1993…
Elisenda Sala i Ponsa
Mediterrània , mural d' Elisenda Sala i Ponsa
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Ceramista.
Formada a l’Escola Massana 1950-59 —fou deixebla i collaboradora de Llorens i Artigas— i a la Konstfackskolan d’Estocolm 1961-62 Ha exposat individualment a la Garriga 1960, Estocolm 1962, Girona 1963, Barcelona 1966, 1967 i 1979, València 1974 i 1979, Gandia 1979, Palafrugell 1983 i Vic 1985, i collectivament a Faenza, Ginebra, Florència, Montevideo, Maastrich Holanda, Madrid, Cotlliure, la Bisbal, Tarragona, Don Mills Ontario, Göteborg Suècia, Bechyně Txecoslovàquia i, sovint, a Barcelona Té diversos premis barcelonins, entre els quals el primer Ciutat de Barcelona que es concedí per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina