Resultats de la cerca

A Catalunya i en diverses capitals de l’Estat espanyol tenen lloc manifestacions per la unitat d’Espanya, a favor de la Constitució i en contra del referèndum sobre la independència de l’endemà, 1 d’octubre La de la plaça de la Cibeles de Madrid és la més nombrosa, amb alguns milers de persones També es crida a empresonar el president Puigdemont, respectar la llei i es proclamen visques a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional En algunes es produeixen incidents violents i la majoria estan convocades per entitats d’ultradreta

El nucli antic, cenyit per les muralles, s’agrupa entorn de l’església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina, que fou reconstruïda a la fi del s XVII però conserva el campanar romànic i la nau d’estil gòtic tardà El recinte murallat, aixecat al s XIV, fou gairebé enderrocat en les lluites dels Angelets el 1670 Les muralles foren refetes per Vauban També fou refet el fort de la Guàrdia Dels edificis antics destaquen la casa de la vila i la casa gremial dels paraires, anomenada Casa del Rei d’Aragó

Convocats per l'ANC, Òmnium Cultural i més de 500 entitats, milers de persones es manifesten sota el lema “llibertat” al llarg del carrer Marina en protesta per la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes La guàrdia urbana estima l’assistència en unes 350000 manifestants, xifra que, aquest cop, és especialment contestada pels convocants, que la qualifiquen d’esbiaixada per baixa Al vespre, milers de persones tornen a manifestar-se davant de la comissaria de la Policía Nacional, on hi ha una quarantena de ferits en els enfrontaments entre manifestants i mossos d’esquadra

Originàriament fou una divisió de socii , i des del s III aC, una divisió d’infanteria de 600 homes, o sia la desena part d’una legió La cohort pretoriana cohors praetoria era a l’època romana la guàrdia personal d’un general Amb l’Imperi passaren al servei personal de l’emperador Sota el regnat de Tiberi, el 23 dC, foren concentrades en una caserna prop de Roma, comandades pel prefecte del pretori Foren dissoltes en temps de Constantí el Gran Els caps pretorians sovint feren un paper important en la política romana imperial

Entre les seves obres cal esmentar Le Perapertusès et ses châteaux 1939, Les tours à signaux des vicomtés de Castellnou et de Fenollède au XIè siècle 1949, Les tours à signaux du Conflent 1951, Le Perapertusès 1962, Le Termenès 1962, Histoire de la “Fidelíssima vila de Perpinyà”, Villefranche, capitale du Conflent, cité du marbre 1966, Architecture militaire occitane 1969, Architecture militaire des Pyrénées catalanes 1975, Architecture de pierre sèche des Pyrénées catalanes 1975, Les tours à signaux Atalaya, Guardia, Farahon 1980 i, en collaboració, Els castells catalans 1966-77, en 6 volums

Fou cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional i intentà de formar un cos a part amb aquesta classe El 1834 fou comandant d’un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona El 1845 fou elegit per a representar Barcelona a la diputació provincial Fou també senador Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d’Almacelles, de Marmellà i la Saida El seu fill Carles de Fortuny i de Sant-romà Mataró, Maresme 1815 — fou, per matrimoni 1837 amb Bernarda de Carpi, baró d’Esponellà

Fill de Constantinos Ypsilantis Formà part de la guàrdia imperial russa, i prengué part en la guerra contra Napoleó 1814 Comandà després 1820 el grup Heteria societat política sorgida amb vista a l’alliberament nacional grec, i amb un petit exèrcit ocupà Iaşi i Bucarest, amb la intenció de fer aixecar els cristians romanesos Davant la resposta negativa i l’animadversió antihellènica, empresonà i féu occir el líder romanès Tudor Vladimirescu 1821 Derrotat pels turcs a Dragaşani, travessà la frontera hongaresa i fou empresonat per Metternich a Munkács i a Bohèmia 1821-27

Cadet el 1810, formà part de la Guàrdia Reial 1824 capità el 1834 Mort Ferran VII, es féu carlí i prengué part en el setge de Bilbao i en la batalla de Lutxana Coronel, s’acollí al conveni de Bergara 1839 i passà a l’exèrcit isabelí El 1849 combaté l’aixecament carlí al Principat Mariscal de camp 1851 i tinent general 1867, fou capità general d’Andalusia, conseller d’estat, director general d’administració militar, diputat i senador Amb la restauració borbònica fou capità general de València 1875-76

Conegut com a Benjamin Rowland jr Deixeble a Harvard de Chandler R Post, universitat on exercí la docència Fou l’autor de Jaume Huguet, A Study of Late Gothic Painting in Catalonia 1932, on es publicaven per primera vegada diverses obres d’Huguet, i situà l’obra del pintor en el lloc que li corresponia en el conjunt de l’art europeu Un capítol del llibre, Gabriel Guardia, a Fifteenth Century Painter of Manresa, aparegué separadament a The Art Bulletin 1932 Publicà també Art and Architecture of India 1953

Capella situada a la caseria dels Àngels, a 1 km aproximadament del poble de Castellví La notícia més antiga data del 1204, quan una piadosa senyora anomenada Saurina instituí un benefici dins la parròquia de Castellví Probablement era Saurina de Claramunt, muller de Ramon de Guàrdia, feudatari dels Castellví Als segles XV i XVI hi havia ermitans i el 1714, quan el castell de Castellví de Rosanes fou destruït, hi va ser traslladada la parròquia, que hom anomenà els Àngels de Castellví Fou reconstruïda i beneïda el 1741