Resultats de la cerca

Actua inhibint la captació de glucosa pels cucs infestants del tracte gastrointestinal Després de dues hores de la seva administració hom aconsegueix el màxim de concentració plasmàtica Té un espectre antihelmíntic molt ampli i és emprat sobretot en les infestacions per triquiuroïdeus, ascàrides i oxiürs

El nom estilbè deriva de la paraula grega stilbos , que significa “brillant’ L’E-estilbè té un punt de fusió d’aproximadament 125ºC, mentre que el punt de fusió del Z-estilbè és 6 ºC De l’E-estilbè deriven els estilbenoides, a vegades anomenats incorrectament estilbens Són derivats hidroxilats de l’E-estilbè que es formen en el metabolisme secundari de molts vegetals i comparteixen la major part de la ruta de biosíntesi amb les calcones Els estilbenoides actuen com a fitoalexines El producte més conegut és el 3,4,5-trihidroxi-trans-estilbè o resveratrol que es troba al raïm i al vi negre

És isòmer de l’àcid nicotínic, més conegut com a vitàmer de la vitamina B3 o niacina L’àcid picolínic és un agent quelant d’ions de crom, zinc, manganès, coure, ferro o molibdè en el cos humà Està implicat en la producció de fenilalanina, triptòfan i la producció d’alcaloides i s’utilitza per a la detecció quantitativa de calci També és emprat en complements minerals ja que facilita que els ions, quelats, entrin a l’enteròcit i passin al sistema circulatori

Pertany a la classe dels arsenats que cristallitza en el sistema hexagonal, de lluïssor vítria, translúcid, de color verd maragda Apareix normalment en forma fibrosa, acicular i en crostes Fou descobert el 1879 a Bohèmia per Anton Mixa

Mineral amorf d’estructura poc coneguda, incolor o blanc, de transparent a translúcid, lluïssor vítria o resinosa i fractura concoidal Rep el seu nom del metallúrgic anglès Brooke Evans Fou descobert l’any 1864 a Eslovàquia

Hom l’obté per reacció de l’àcid acètic amb el diòxid d’urani, i és emprat en medicina i en anàlisi química

Es fa en pinedes calcàries, i és comestible

És un sòlid cristallí groc, que s’enfosqueix per acció de la llum, d’olor característica i irritant, soluble en alcohol i èter i poc soluble en l’aigua, que es fon a 116°C i se sublima al buit amb facilitat Hom l’obté per oxidació de l’anilina amb àcid cròmic i és emprada en la manufactura de colorants i en la preparació d'hidroquinona L’estructura de p- benzoquinona ocorre en molts pigments naturals, i és responsable de llur coloració

És un líquid incolor, d’olor semblant a la de l’alcohol ordinari, que bull a 97°C És soluble en l’aigua, l’alcohol i l’èter i té una densitat de 0,804 Hom l’obté per oxidació catalítica del propà contingut en el gas natural És emprat en síntesi orgànica, en la preparació del propionaldehid, com a dissolvent, aromatitzant i en cosmètica