Resultats de la cerca

De noble estirp, fou educat, de jove, a Roma a la cort d’August Tornat a la pàtria, conduí el seu poble de Germània a Bohèmia, i allí, per mitjà d’aliances amb els pobles veïns, constituí un gran imperi germànic amb clares finalitats antiromanes Tiberi es dirigí contra ell el 6 dC Al cap d’uns quants anys entrà en litigi amb Armini i fou derrotat Refugiat a Itàlia, fou confinat a Ravenna

Fill de Joan Roman i Calvet, intervingué de molt jove en les activitats de descoberta de l’Eivissa púnica que patrocinava el seu pare Ingressà en el Cos d’Arxius i Museus 1908 i el 1912 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Eivissa, càrrec que ocupà fins a la seva mort Excavà molts anys, primerament necròpolis rurals 1917-29 en publicà cada any una memòria amb els resultats Escriví també Antigüedades ebusitanas 1913

Ingressà, molt jove, al cos tècnic de Correus i fou destinat, el 1922, a Barcelona, on s’interessà per la investigació a través de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Collaborà, amb treballs de caràcter històric, al ‘Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura’ i als ‘Anales del Centro de Cultura Valenciana’ Publicà diversos treballs Los correos en la Valencia medieval 1954 i Repertorio bibliográfico de Valldigna y pueblos de la comarca 1968

Dirigida per Miquel Alzueta, el seu ventall de publicacions és molt ampli, i comprèn, colleccions diverses, traduccions, clàssics, llibres per a l’ensenyament, novella, poesia, assaig, etc S'ha associat amb altres editorials, especialment amb Enciclopèdia Catalana 1991 en diverses iniciatives editorials El 1999 fou adquirida per Editorial Planeta i el 2006 passà a ser un segell d’Edicions 62 Convoca diversos premis, entre els quals destaca Columna Jove 1993 i 23 d’Abril 2002

Es llicencià en dret i de jove ingressà al Centre Nacionalista Radical Fou alcalde de Reus 1918 i president del Centre de Lectura 1911-12, que catalanitzà Publicà diverses obres jurídiques Com a radical independent amenaçat de mort pels anarquistes, es traslladà a Valladolid, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i a les Corts de la República 1931, durant la qual fou també governador civil de Girona S'exilià el 1939

Llicenciada en filologia hispànica i catedràtica d’ensenyament secundari, és coneguda amb el nom de Maite Coves La seva obra ha estat inclosa en les antologies poètiques Entranyes per a l’àugur 1980, Brossa nova 1981 i L’espai del vers jove Mostra poètica 85 Així mateix, ha collaborat en revistes com ara La Rella 1983 i Ellipsi 1985 Com a novellista, ha guanyat el premi Enric Valor 1997 amb l’obra Setembre

La seva obra surt d’una experiència política i de resistència vinculada a la seva lluita contra el comunisme que el dugué molt jove, només amb disset anys, a la presó Les seves obres més importants són Com és un port de muntanya 1980, Les muntanyes de Zangesur 1981, L’Eufrates a Babilònia 1985, El districte de Sinistra 1992, La visita de l’arquebisbe 1994 i L’olor de la presó 1999

Fill segon d' Alfons de Gandia i de Foix , el seu pare li cedí el marquesat de Villena i el casà amb una filla illegítima —Joana de Castella— del seu amic el rei Enric II De jove 1367 havia estat custodiat, amb el seu germà gran Alfons, en garantia pel rescat del pare Visqué a Castella, i morí al camp de batalla El seu fill fou  Enric de Villena i de Castella

Fill de Fortuny Iñíguez i besnet i hereu de Fortuny I, el qual succeí probablement essent molt jove, en abdicar aquest Sembla que fou el darrer rei de la dinastia Ènnega , sota la regència del besoncle Íñigo Garcés, i que fou deposat, juntament amb el regent, pel comte Ramon I de Pallars, amb l’ajut d’Alfons III d’Astúries al lloc seu fou exaltat el seu nebot, primer sobirà de la dinastia Ximena

Vídua jove i rica que viu a la cort del seu germà, el marquès de Montferrat, veient-se sotmesa als «punyiments de la carn», decideix estimar secretament un valerós jove, de manera que dona «licència als hulls que mirassen bé tots aquells qui eren en casa de son frare» D’entre tots tria Curial, qui té la «virtut de proesa» però li manca la «riquesa» És per això que Güelfa decideix ajudar-lo econòmicament, car «no havent esguart a claretat de sanch ne a multitud de riqueses, entrels altres li plagué molt Curial, car veent-lo molt gentil de la persona, e assats gentil de cor, e molt savi segons…