Resultats de la cerca
Es mostren 214961 resultats
La Iruela
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, situada a la serra de Cazorla.
Hi ha boscos de pins i alzines És un terme agrícola i ramader amb indústries derivades del sector primari xarcuteria i preparació de fruits dessecats
La Malahá
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, al S de la capital provincial.
la Vallcanera
Despoblat
Despoblat del municipi de la Sénia (Montsià), al N del terme, a la capçalera del barranc de la Fou, al sector occidental del massís del Caro, a l’actual mas de les Vallcaneres
.
La carta de població fou atorgada el 1238 per Guillem de Montcada i l’orde del Temple, senyors del lloc i de tot el terme de Tortosa, al qual pertanyia
la Pelejaneta
Caseria
Caseria del municipi de la Vall d’Alba (Plana Alta), al NW del terme, prop del mas de la Pelejana i a l’E de la rambla de la Viuda.
la Granadella
Llogaret
Llogaret del municipi de Xàbia (Marina Alta), situat a la costa, a la platja de la Granadella, a ponent del cap de la Nau i de l’illa del Descobridor.
Ha esdevingut un important centre turístic
la Muntanya
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Muntanya) del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), dins la parròquia de Caregue, a la dreta del riu de Caregue, aigua amunt de Surp.
la Segarra
Comarca
Comarca del Principat de Catalunya, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Cervera Hom designa amb el nom de Segarra les terres que formen l’altiplà central de Catalunya, és a dir, l’extens planell que es troba situat entre els darrers contraforts de muntanyam prepirinenc i les serres limitadores de la Depressió Central vers migjorn, per la qual cosa constitueix una ampla i llarga faixa d’intercomunicació entre les terres que estan acarades a la Mediterrània i les que van davallant cap al Segre i la fossa de l’Ebre Es presenta amb una configuració molt desigual i la delimitació ha ocasionat diversos parers i opinions contraposades la…
la Garrotxa
Comarca
Comarca de Catalunya, la més oriental de les de muntanya.
La geografia Cap de la comarca, Olot Comprèn l’alta conca del Fluvià i les capçaleres de la Muga i de les rieres d’Amer i de Llémena El territori no és homogeni i hom pot considerar-hi, tant des del punt de vista físic com humà, dues subcomarques el sector que s’estén al nord de la vall del Fluvià, denominat freqüentment alta Garrotxa , i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d’Olot Vista aèria de la ciutat d’Olot, cap de comarca de la Garrotxa © Arxiu Fototecacat L’alta Garrotxa constitueix un sector molt muntanyós, laberíntic i escarpat amb profunds engorjats i…
la Gleva
Poble
Poble del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), format per tres barris que es disposen entorn d’un petit pujol coronat pel santuari de la Mare de Déu de la Gleva, a la dreta del Ter.
El santuari és esmentat ja el 1280 els anys 1320-27 fou reedificat Esdevingué famós a la comarca a partir del segle XIV, quan la ciutat de Vic i les parròquies de la rodalia hi acudien en processó, sobretot en temps de secada Durant la guerra de Successió, en els anomenats fets de la Gleva del febrer del 1714, José Carrillo de Albornoz y Montiel, comte de Montemar, hi feu assassinar 120 resistents civils austriacistes que, atrinxerats al santuari, intentaven aturar l’ofensiva de les tropes borbòniques Malgrat que els comandaments de les forces francocastellanes pactaren la rendició amb els…
la Cortinada
Poble
Poble de la parròquia d’Ordino (Andorra), a 1 335 m alt, vora la ribera d’Ordino, entre Arans i Ansalonga.
L’església, romànica, a la dreta del riu, té un campanar amb dos pisos de finestres El lloc és esmentat ja el 1176