Resultats de la cerca
Es mostren 2686 resultats
schnorchel
Transports
Dispositiu que permet el funcionament dels motors dièsel d’un submarí quan navega submergit a poca profunditat.
Consisteix essencialment en un tub d’uns 40 cm de diàmetre i d’uns 15 m de longitud a la part superior del buc, que sobresurt de l’aigua Conté una sèrie de tubs d’entrada d’aire, uns per a l’alimentació dels motors i els altres per a l’atmosfera interior del vaixell, i una altra sèrie de tubs de sortida per a l’expulsió de l’aire viciat i els gasos de combustió Solen dur dispositius antiradar El schnorchel és anomenat snorkel pels anglesos i snort pels nord-americans
sangonera
Helmintologia
Nom donat a qualsevol anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, i en especial els dels gèneres Branchellion, Glossiphonia, Haemanteria, Marsupiobdella, Haemadipsa, Haemopsis, Hirudo, Limnatis i Herpobdella, pertanyents a diverses famílies.
Tenen en general pocs centímetres de longitud, són tots de cos cilíndric i deprimit i de coloracions fosques variants, amb dues ventoses terminals i mancats de cirrus o quetes Alguns són proveïts d’una trompa evaginable, uns altres tenen una faringe armada amb tres denticles quitinosos de vores serrades i uns altres posseeixen una faringe molt desenvolupada però sense denticles Tenen sang incolora o vermella, viuen ectoparàsits o fixats temporalment i són hematòfags, i alguns, carnívors Habiten a les aigües dolces i marines i també sobre la terra humida
rorqual

Rorquals (Balaenoptera physalus)
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom amb el qual són conegudes diverses espècies del gènere Balaenoptera, cetacis misticets de la família dels balenoptèrids.
La família es diferencia externament de les balenes veritables per la presència d’una aleta dorsal i de solcs ventrals Entre aquestes espècies hi ha l’animal més gros que mai hagi existit el rorqual blau o balena blava Bmusculus , que pot arribar als 33 m de longitud total Per contra, el rorqual d’aleta blanca Bacutorostrata , que a penes arriba als 10 m, és l’espècie més petita del gènere De gran valor comercial en conjunt, tenen una repartició cosmopolita, però la cacera abusiva n’amenaça la supervivència
V -1
Sigla de Vergeltungswaffe 1 amb què és coneguda la bomba autopropulsada mitjançant un pulsoreactor desenvolupada pels alemanys a partir de l’any 1942 i emprada, sobretot a mitjan 1944, per a bombardejar el SE d’Anglaterra, i Londres en concret.
La V-1 tingué l’aspecte d’un simple monoplà, amb un propulsor en forma de tub situat longitudinalment i aferrat sobre el timó La seva longitud era de 7,9 metres, i tenia una envergadura de 5,3 metres El pulsoreactor Argus li conferia una velocitat de prop de 700 km/h En foren construïdes unes 35 000 unitats, que eren llançades des de la franja compresa entre Le Havre i Calais El tipus de propulsor exigia que el llançament fos fet amb l’ajut d’una catapulta i uns carrils de guiatge
espectre electromagnètic

Espectre electromagnètic amb les denominacions usuals dels diferents dominis espectral
© Fototeca.cat
Física
Conjunt de totes les ones electromagnètiques conegudes.
Aquestes són classificades atenent a llur longitud d’ona, freqüència, nombre d’ona o energia, i formen un espectre continu L’espectre electromagnètic és dividit, per conveni, en diferents dominis espectrals o bandes , l’amplada dels quals varia d’uns convenis a uns altres hom empra, però, generalment, una divisió formada per l' espectre visible , l' infraroig , l' ultraviolat , l' hertzià , el de raigs X i el de raigs gamma L'espectre d’una radiació electromagnètica és compost per un seguit, continu o discontinu, d’ones de l’espectre electromagnètic
espectre d’emissió

Tres espectres d’emissió ; de dalt a baix: espectre continu obtingut emprant la radiació emesa per una làmpada d’incandescència; espectre continu damunt el qual s’ha superposat un espectre de ratlles, i que és degut a la radiació emesa per fluorescència; i espectre de ratlles, que és l’espectre d’arc dels ferro
Física
Espectre de la radiació electromagnètica emesa per una substància.
Pot ésser continu com en líquids o sòlids incandescents, de ratlles com en gasos luminescents o de bandes com en gasos excitats sense dissociar L’espectre d’emissió d’una substància depèn de la seva composició química i del seu estat físic en el moment de l’emissió A l’hora de caracteritzar-lo, hom dóna la intensitat de cada component monocromàtica en funció de la longitud d’ona o bé, si és format només de ratlles, hom dóna els valors de les corresponents longituds d’ona Aquestes caracteritzen, espectroscòpicament, la substància emissora
forqueta
Música
Peça metàl·lica giratòria, formada per un disc del qual sobresurten dues patilles, situada en la consola d’algunes arpes (arpa2), arran de les clavilles d’afinació.
En girar, els dos clauets entre els quals passa la corda es posen en contacte amb aquesta i n’escurcen la longitud vibratòria Aquest mecanisme, emprat per a pujar mig to l’afinació de les cordes, es controla des dels pedals mitjançant llargs acoblaments de varetes Si per a cada corda es disposen dues forquetes, el mecanisme resultant s’anomena de doble acció Aquest sistema, perfeccionat per Sébastien Érard a Londres el 1792, desembocà en el modern sistema de discs, establint el primer prototip de l’arpa romàntica
ganxet
Música
Peça metàl·lica en forma de colze -coneguda també per les formes franceses crochet i béquille-, situada a la consola de les arpes antigues, arran de les clavilles d’afinació.
En girar i recolzar-se sobre la corda, tot escurçant-ne la longitud vibratòria permetia apujar mig to El mecanisme de ganxets, accionat amb pedals, fou desenvolupat per Jakob Hochbruchner 1697 S’introduí a Viena el 1720 i més tard a París El 1767 L’Encyclopédie de Diderot i D’Alembert el descriví formant part d’un instrument de trenta-cinc cordes i set pedals El 1782, a la mateixa ciutat, fou perfeccionat al taller de Georges Cousineau amb la incorporació d’un nou mecanisme de tangents o béquilles en forma de T
Sepultures de Pals
Art romànic
Necròpoli Tomba de Ca la Pruna, una de les sepultures més antigues de la població F Baltà La població de Pals té escampades pel seu emplaçament diverses sepultures Al turó de Pals hi ha tombes excavades a la roca d’èpoques molt diverses Tot i que sigui difícil d’assegurar, possiblement hi ha sepultures que hom pot datar des de l’època visigòtica fins cap a l’any 1000 Potser una de les sepultures més antigues és la situada davant Ca la Pruna de Pals, a l’entrada actual de la població vella És de planta rectangular i orientada de llevant a ponent Té una longitud de 160 cm i una…
castell d’Alaró
Història
Antiga fortificació construïda al cim del puig d’Alaró (822 m alt.), municipi d’Alaró (Mallorca).
La muntanya és una avançada del sistema muntanyós de ponent, del qual la separen les valls de Solleric i d’Orient El cim és una superfície relativament plana, de 1200 m de longitud per 500 de latitud, voltada per una alta cinglera d’un color rogenc, que li dona un aspecte molt característic A la vora mateixa de la cinglera, es troben les restes de l’antic castell Aquesta fortificació, existent ja a l’època musulmana, fou una de les que es reservà Jaume I de Catalunya-Aragó en bescanviar el 1231 amb l’infant Pere el comtat d’Urgell amb la Mallorca conquerida…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina