Necròpoli
Tomba de Ca la Pruna, una de les sepultures més antigues de la població.
F. Baltà
La població de Pals té escampades pel seu emplaçament diverses sepultures.
Al turó de Pals hi ha tombes excavades a la roca d’èpoques molt diverses. Tot i que sigui difícil d’assegurar, possiblement hi ha sepultures que hom pot datar des de l’època visigòtica fins cap a l’any 1000.
Potser una de les sepultures més antigues és la situada davant Ca la Pruna de Pals, a l’entrada actual de la població vella. És de planta rectangular i orientada de llevant a ponent. Té una longitud de 160 cm i una amplada de 36 cm a la capçalera i de 38 cm al peu. Segurament ha estat reutilitzada posteriorment. A causa del tipus de roca on fou excavada, ha sofert un fort procés de desgastament. La part més ben conservada actualment té una profunditat de 14 cm.
Un segon grup de sepultures és el que aparegué a la Placeta de Pals els anys 1972 i 1973. Aquestes tombes també són excavades a la roca i, segons el dibuix publicat per Miquel Oliva, tenen o bé els extrems arrodonits o bé una planta pisciforme, amb un cap poc diferenciat dins la sepultura i el cos més prominent o menys. Aquestes tombes, curiosament, sembla que eren orientades de sud a nord. La longitud de tres d’elles, segons un estudi publicat l’any 1974, oscil·la entre els 155 cm i els 168 cm. L’amplada oscil·la entre els 40 cm i els 50 cm. Podem indicar també que en una d’elles aparegueren tres petxines col·locades sobre el ventre de l’esquelet. En aquesta tomba i en la del seu costat de llevant, els braços dels difunts eren situats al llarg del cos; en una de tercera, situada més cap a orient, el mort, quan fou sebollit, tenia el braç esquerre estès sobre el ventre. Sembla que de sepultures amb petxines, també se n’han trobades en altres indrets de Catalunya: Torroella de Montgrí, Santa Maria de Lluçà, etc.
Tomba de la Torre de les Hores.
F. Baltà
A continuació, podem assenyalar el conjunt de tombes que encara ara són visibles al carrer Major, sota una volta situada pujant a mà dreta. Hi ha una sepultura antropomorfa sencera, amb el cap ben diferenciat a la capçalera. Té una longitud de 190 cm, una amplada, al nivell de les espatlles, de 48 cm i, al nivell del peu, de 20 cm. És orientada de sud-est a nord-oest. La seva part més ben conservada és l’actualment situada més a l’interior; al peu, aquesta tomba té una profunditat de 34 cm. La capçalera, en canvi, està molt desgastada i en algun lloc amb prou feines és visible. Sota la mateixa volta, al costat de migjorn d’aquesta tomba, se n’endevina una altra, actualment tallada per un mur d’una casa d’època moderna.
Per acabar, cal assenyalar que al costat de la Torre de les Hores hi havia d’altres sepultures excavades a la roca. Hom pot veure encara la part inferior d’una tomba partida per la meitat, de la qual només s’ha conservat una longitud de 120 cm. Tenia una amplada de 21 cm al peu i de 42 cm al lloc on resta trencada. Degué ésser partida, segurament, en utilitzar-se la roca per a fer carreus per a construccions de la fortificació o del poble de Pals.
A mà esquerra, tomba de planta rectangular de Ca la Pruna. A la dreta, les sepultures situades al carrer Major, clarament antropomorfes.
J. Bolòs
Tombes de la placeta de Miquel Oliva i Prat, segons un dibuix de Mercè Ferré, publicat per Miquel Oliva l’any 1974.
J. Bolòs
En principi, mentre la primera tomba, de planta rectangular, pot ésser datada des d’època visigòtica fins cap a l’any 1000 —segurament és força antiga—, les tombes trobades a la Placeta, cal datar-les, en principi, cap als segles VIII o IX. Finalment, les clarament antropomorfes poden ésser situades cronològicament cap als segles X o XI. Així, doncs, aquest conjunt de sepultures demostren una prolongada perduradó de l’hàbitat en aquest indret de Pals.
Bibliografia
- Miquel Oliva i Prat: La villa medieval de Pals, “Revista de Gerona”, núm. 66, gener-març del 1974, pàgs. 17-36.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. I. (Baix Empordà), Diputació Provincial de Girona, Girona 1977, pàg. 278.