Resultats de la cerca

L’edifici actual, d’obra rústega amb cantoneres de carreus, matacà damunt la porta, espitlleres i finestrals gòtics geminats, sembla datar del segle XV El 1924 sofrí greus desperfectes a causa d’un incendi i actualment hom pot reconèixer la part reconstruïda per la diferència de color dels materials L’ocupació humana en època prehistòrica en aquesta contrada es fa palesa en les nombroses restes lítiques trobades per Francesc Riuró el 1948 en un turó prop de l’hostal de Cal Coix, estació de superfície que hom ha suposat de l’Eneolític i on s’han trobat també fragments de ceràmica senzilla d’…

Fou fundat vers el 782 seguint el nou esperit dictat per Benet d’Aniana El 907 hi fou celebrat un concili de la Narbonesa on es tractaren alguns afers catalans, en especial la subjecció de la seu de Vic a Narbona i un decret i llista sobre els béns i els drets de Sant Joan de les Abadesses Al s XII era un lloc important de pelegrinatge en la ruta de Sant Gèli a Sant Jaume de Galícia a través de Catalunya Sobre un edifici del s XI es començà el 1457 una nova església de tres naus, amb absis poligonal, envoltada el 1535 d’un mur que li serveix de façana, que no s’acabà mai Des del…

El registre més greu s’anomena principale Al principi del segle XVIII, gràcies al desenvolupament d’una tècnica especial que combinava una constitució física adequada, una gran habilitat labial i la utilització d’una embocadura molt petita i poc profunda, molts trompetistes s’especialitzaren en l’ús exclusiu d’aquest registre, anomenat, també, clarino Aquesta tècnica els permetia d’arribar a l’harmònic vint-i-unè i, doncs, fer sons molt aguts, entre el do4 i el fa5 A partir del 1750 aquesta pràctica decaigué, probablement pel fet que es produí un canvi en l’estil musical Així, els…

En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d’aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló D’una capacitat de 50 000 persones, n'arribà a contenir, pel juny d’aquell any, de 70 000 a 80 000 No fou mai considerat de caràcter repressiu, però no era permès als internats d’abandonar-lo sense una autorització especial Pel setembre del 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d’instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d’aquest camp, i fou posat sota l’autoritat militar Després de l’armistici del…

Fill de Sançol i net d’Almansor Alguns caps amirites de València, havent rebutjat la sobirania de Lābīb de Tortosa, el proclamaren rei a Xàtiva d’altres amirites no l’acceptaren i fou bandejat de València ‘Abd al-'Azīz reeixí, però, a emparar-se de la ciutat 1026 i en construí les muralles Fou un dels qui reconegueren el califa usurpador Hišām II El 1038, aprofitant la mort del seu esclau llibert Zuhayr, rei d’Almeria i de Múrcia, allegà drets sobre els seus béns i s’apoderà del regne La seva força militar mai no fou considerable Així, es veié obligat a signar un tractat de pau…

És autor d’un Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona 1893, en 3 volums, que inclou índexs anuals de mortalitat casa per casa durant el període de 1880-89 —anàlisi demogràfica i estadística mai no repetida—, projectes de clavegueres i de sanejament del delta del Llobregat i nombrosos plans topogràfics del pla de Barcelona i del Baix Llobregat, que el converteixen en continuador de l’obra d’Ildefons Cerdà El seu projecte, però, fou rebutjat per l’ajuntament, dominat pels cacics el 1896 fou cessat del càrrec, i tornà a ingressar en el cos d’enginyers de l’estat Féu…

Filla natural de l’emperador Frederic II, en casar-se 1241 amb Joan III Ducas Vatatze, emperador dels grecs, es canvià el nom pel d' Anna segons el costum bizantí Després de la caiguda dels Làscaris i l’ascensió al poder de Miquel VIII Paleòleg 1259, que enamorat d’ella intentà en va de retenir-la, es refugià a Sicília, a la cort del seu germà Manfred, i des del 1274, a Catalunya, prop de la seva neboda Constança de Sicília Fins a la seva mort fou sovint objecte de donacions i mostres d’afecte per part dels reis de Catalunya-Aragó Constança, en agraïment, instituí Jaume II hereu dels drets…

Fill de Pere de Montcada i d’Abarca, senyor d’Aitona El 1282 anà amb Pere II de Catalunya-Aragó a Sicília, on s’establí al servei de l’infant Jaume, i després, de l’infant Frederic i on adquirí una gran influència pel seu casament amb Luquina d’Alagó, senyora de Malta i Gozzo Fidel a l’infant Frederic en esdevenir rei 1296, s’enfrontà a Jaume II de Catalunya-Aragó al cap d’Orlando 1299 i als angevins El 1301 fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis, càrrec que exercí fins més enllà del 1320, sense, però, aconseguir-ne mai el reconeixement per part de Jaume II el 1311, pel fet d…

Es doctorà en dret, a Salamanca, i, el 1468, ingressà a la cartoixa de Valldecrist, d’on fou mestre de novicis i procurador Exercí els càrrecs de prior a Portaceli 1488 i a Valldecrist 1489 i de visitador de la província de Catalunya i de les cartoixes alemanyes Ferran II el trameté com a ambaixador a Hongria, a Alemanya i prop d’Alexandre VI i, el 1504, el nomenà conseller i confessor seu Nomenat prior d’Escaladei, no residí, però, mai al monestir, malgrat la severa censura del capítol general de l’orde, ocupat sempre per missions reials Ferran II aconseguí el seu nomenament com…

Característic avantguardista empordanès, la seva obra es mou dintre el més inspirat surrealisme, al qual aporta un estil personal ple d’una plàstica lluminositat mediterrània, transparents celatges i una viva imaginació Prengué part en l’Exposició d’Artistes Independents de la Galeria Dalmau de Barcelona 1936 Formà part del Grup Logicofobista Fundador del grup gironí Indika 1952, exposà a la III Bienal Hispanoamericana a Barcelona Als voltants del 1960, influït per l’informalisme, incorporà a les seves obres sorra i diversos materials marins, sense perdre mai el caire…