Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià filosofia, grec i dret a la Universitat de València, de la qual també fou professor, però marxà a Madrid per intentar triomfar com a autor dramàtic a la cort de Carles II Escrigué una vintena llarga d’obres de teatre de gran diversitat temàtica, entre les quals hi ha La Alameda de Valencia i La colonia de Diana Madrid 1697 Publicà també dues obres històriques i reculls de poesia com Pirámides de la virtud Madrid 1698 Bibliografia Betoret, M 1975 Mas i Usó, P 1991 Vegeu bibliografia

El 2009 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del San Antonio de Pamplona Amb el Barça ha guanyat la Copa d’Europa 2011, 2015, el Mundial de clubs 2013, 2014, la Lliga 2011-16, la Copa del Rei 2010, 2014, 2015, 2016, la Copa Asobal 2010, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, la Supercopa d’Espanya 2010, 2013, 2014, 2015, 2016 i la Lliga dels Pirineus 2010, 2011, 2012, 2013, 2015, 2016 Jugà amb la selecció de Sèrbia i Montenegro L'any 2016 anuncià la marxa del FC Barcelona

Dirigí bona part dels millors marxadors catalans, a més d’alguns maratonians i fondistes, com Nacho Cáceres, Antonio Peña, Marco Antonio Cepeda i Víctor Morente Fou responsable del sector de marxa i membre del comitè tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme, i professor de l’Escola d’Entrenadors Fou entrenador de la campiona d’Europa Mari Cruz Díaz i dels medallistes olímpics Daniel Plaza 1992 i Maria Vasco 2000, entre altres marxadors, com Emilia Cano, Eva Pérez, Celia Marcén, Teresa Palacio, Maite Gargallo, Josep Antoni González Cobacho, Francisco Botonero, Germán Nieto i Manuel Alcalde

Es formà al Club Esportiu Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1981 Aquell any fou subcampió de Lliga amb el Noia i campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola El 1987, després de ser subcampió de la Copa de la CERS, marxà a l’Igualada Hoquei Club, on jugà durant tres temporades i formà part de l’equip que guanyà la primera Lliga de la seva història 1989 Després, fitxà pel Piera 1990-91 i tornà al Noia per acabar la seva trajectòria esportiva la temporada 1991-92

Cofundador del Club Natació Barcelona 1907, fou el collaborador més directe de Bernat Picornell en la gestió del club Formà part de la junta directiva fins el 1930, i exercí el càrrec de jutge de sortida en totes les grans competicions d’aquella època Fou l’artífex que la premsa, i especialment Mundo Deportivo , parlés de natació creà el butlletí social Natació 1922, i aconseguí que fos acceptada la secció femenina del club 1924 i que es posessin en marxa els primers campionats femenins oficials de Catalunya 1925 i d’Espanya 1926

Disputà el Campionat del Món de fons amateur 1988 Competí com a professional amb l’equip Festina 1989-94, guanyà una etapa a la Volta a Portugal 1991 i participà una vegada en el Giro d’Itàlia Posteriorment fou delegat del seu equip i vocal de l’Associació Nacional de Ciclistes Professionals Dirigí l’Escola de Ciclisme del CC Sant Boi 1997-98 i l’equip Àngel Mir 2002 Parallelament obrí un negoci de bicicletes i presidí el Club Ciclista de Castelldefels, des d’on organitzà la Marxa BTT Valbuena

Començà a jugar a l’Escola Virolai de Barcelona i després ho feu al CP Sitges i el CT Barcino La temporada 1994-95 deixà els patins per dedicar-se a entrenar Començà en el Virolai, després anà als Maristes de Sants i la temporada 1997-98 s’incorporà a l’hoquei de base del CP Vic, en el qual estigué set temporades La temporada 2007-08 marxà al CP Tenerife, amb el qual debutà en una banqueta de l’OK Lliga i guanyà la Copa de la CERS

Format al Club Patí Voltregà, debutà en la màxima categoria quan només tenia setze anys El 2009 marxà al Club Esportiu Noia, amb el qual fou subcampió de la Copa del Rei 2012 La temporada 2013-14 fitxà pel CE Vendrell, amb el qual aconseguí una Copa del Rei 2014, i des de la següent temporada 2014-15 jugà amb amb la União Desportiva Oliveirense Portugal Amb la selecció espanyola es proclamà campió d’Europa juvenil 2003, júnior 2006, absolut 2012 i dels World Roller Games 2017 També ha format part de la selecció catalana

De ben petita marxà a viure a Barcelona amb la seva família Migfondista, pertanyé al FC Barcelona des del 1969 i al Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campiona de Catalunya de 800 m 1970, 1971, de 1500 m 1970, 1971 i de cros individual i per equips 1971 Així mateix, tingué els rècords catalans de 800 m, de 1500 m, de 4 × 800 m amb el FC Barcelona, que també fou rècord d’Espanya i de 1500 m en pista coberta, entre els anys 1970 i 1971 Es retirà de la competició esportiva el 1973

Participà en tres Campionats del Món d’esquí nòrdic 1982, 1985, 1987 i en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lake Placid 1980, Sarajevo 1984 i Calgary 1988 Es proclamà quinze vegades campió d’Espanya i vint campió de Catalunya, en diferents distàncies, i fou vencedor absolut de la Marxa Beret 1981, 1984 Fou cap de pistes i monitor d’esquí i activitats de lleure a l’estació de la Rabassa, a Sant Julià de Lòria Andorra Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, formà part de les seleccions espanyola i catalana