Resultats de la cerca
Es mostren 1739 resultats
Johann Walter
Música
Músic i compositor alemany.
Després dels seus estudis a Kahla, fou nomenat cantor de la capella de l’elector de Saxònia 1524 Publicà el Geystlich Gesank Buchleyn 1524, per a 4 veus, primer himnari protestant, i, juntament amb CRupsch, fou cridat per MLuter a Wittemberg 1525, on l’ajudà en l’estructuració de la Deutsche Messe Publicà posteriorment diversos reculls de cants litúrgics Magnificat octo tonorum , per a 4 i 6 veus, Cantio 7 vocum in laudem Dei , etc i una Passió segons sant Mateu
Soledat Villafranca
Educació
Pedagoga.
De família benestant, fou directora d’estudis elementals de l' Escola Moderna , i sembla que la frustració de les seves relacions sentimentals amb Mateu Morral, que hi treballava de bibliotecari, mogué aquest a cometre l’atemptat contra els reis, pel maig del 1906 Unida a Francesc Ferrer i Guàrdia des del 1905, l’acompanyà en el seu exili per Europa 1907-09, i, empresonat Ferrer després de la Setmana Tràgica, fou deportada a Terol fins a l’afusellament d’aquell
Pere Soler
Il·luminador.
Documentat entre el 1409 i el 1429 Hom no en coneix cap obra, però se suposa dins de l’estil dit gòtic internacional, semblant al Liber instrumentorum i al Breviarium valentinum El 1402 la reina li encarregà la illustració d’un breviari i el 1404 li pagà un llibre d’oracions Aquest any realitzà un saltiri per al mercader Antoni Catorra Torna a aparèixer el 1429, juntament amb Domènec Atzuara, en la illuminació de la Summa predicabilium , encàrrec de fra Mateu, menoret valencià
Figueroles d’Alcalatén
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, en un eixamplament de la vall mitjana del riu de Llucena.
El terme, reduït, és en part muntanyós unes 400 ha de bosc i pasturatges L’agricultura és predominantment de secà garrofers, oliveres i ametllers La indústria ceràmica és la principal activitat econòmica ha significat una represa per al poble i fins i tot ha atret mà d’obra dels pobles veïns El poble 567 h agl 2006, figuerolers 360 m alt és a l’esquerra del riu de Llucena L’església parroquial és dedicada a sant Mateu Pertangué a la tinença d’Alcalatén
els Manxons
Barri
Barri de Callús (Bages) situat a la dreta del Cardener, al S del poble, centrat per la masia de can Mestret.
No resta cap de les setze cases que formaven l’antic barri dels Manxons, ni tan sols el pintoresc hostal de Can Mestret, o de les Xemeneies Aquest barri fou el primer nucli de població del municipi i era situat a la riba dreta del Cardener, a prop de la carretera que puja a Sant Mateu de Bages Les darreres cases foren enderrocades el 1992 per tal de fer-hi una zona industrial L’actual barri dels Manxons tenia 47 h el 2001
Associació Filosòfica de les Illes Balears
Associació filosòfica constituïda a les Balears el 26 de setembre de 1991.
La seva finalitat és fomentar l’estudi de la filosofia, fer de nexe d’unió entre les diferents institucions interessades per la filosofia, fer present la filosofia i difondre informació dels cursos, seminaris i bibliografia que es facin a les Illes i fora d’elles Des de la seva fundació han presidit l’entitat Gabriel Amengual 1991-2001, Mateu Cabot 2001-06, José Antonio Marina 2006-09 i Joan Lluís Llinàs, des del 2009 Collabora en la publicació del Journal of Catalan Intellectual History
Guilhem Belibasta
Història
Cristianisme
Ancià càtar, el darrer d’aquesta jerarquia a Occitània i als Països Catalans del qual hom té notícia.
S'inicià en el catarisme quan aquest sistema religiós ja declinava a les terres llenguadocianes Detingut i empresonat pels inquisidors, s’evadí de les presons de Carcassona i es refugià a Lleida, i després a Sant Mateu del Maestrat, on formà una petita comunitat d’immigrats occitans Fou detingut a Tírvia Pallars Sobirà, amb alguns dels seus adeptes, pels inquisidors catalans fou jutjat a Carcassona el 1321 i cremat viu a Vila-roja del Termenès, territori pertanyent a l’arquebisbe de Narbona, senyor feudal del dirigent càtar
Marie-Joseph Lagrange
Bíblia
Exegeta francès.
Havent entrat a l’orde dominicà 1879, fou actiu promotor de l’estudi crític de la Bíblia en el camp catòlic, tot i les dificultats amb què topà per part de l’integrisme catòlic Fundà, a Jerusalem, l’École Pratique d’Études Bibliques 1890 i la “Revue Biblique” 1892 Entre les seves moltes obres es destaquen Méthode historique 1911, els comentaris als quatre Evangelis Marc, 1911 Lluc, 1921 Mateu, 1923 Joan, 1925 i Introduction à l’étude du Nouveau Testament , en tres volums 1933-37
Francesc Parera i Munté
Pintura
Pintor.
Collaborà a La Ilustración Española y Americana de Madrid, però s’especialitzà com a retratista d’un realisme correcte però impersonal El 1875 retratà el nou bisbe de Mallorca Mateu Jaume Garau Vers el 1890 anà a París, on residí habitualment i concorregué als Salons des Artistes Français El seu retrat de Mistral 1914 fou adquirit pel Museu d’Arles Viatjà per Amèrica del Sud i retratà els presidents d’Argentina, Perú, Colòmbia, El Salvador, Hondures, Guatemala, Nicaragua i Costa Rica El 1920 tornà a Madrid
Bibliografia de la moneda i els bitllets
Obres generals Babelon, J Les monnaies racontent l’histoire , París, 1983 Beltrán, A Introducción a la numismática universal , Madrid, 1987 Botet i Sisó, J Les monedes catalanes , 3 vol, Barcelona, 1908-1911 Crusafont i Sabater, M Numismática de la Corona catalano-aragonesa medieval 785-1516, Madrid, 1982 Crusafont i Sabater, M Barcelona i la moneda catalana , Barcelona, 1989 Crusafont i Sabater, M La moneda catalana local s XIII-XVIII , Barcelona, 1990 Crusafont i Sabater, M Acuñaciones de la Corona catalano-aragonesa y de los reinos de Aragón y Navarra , Madrid, 1992 Crusafont i Sabater, M…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina