Resultats de la cerca

En les primeres dècades de la predicció numèrica del temps, a partir de mitjan segle XX, s’empraven models numèrics amb un gran nombre d’hipòtesis que limitaven molt el valor de les prediccions meteorològiques, però amb l’augment de la potència de càlcul dels computadors s’aconseguia eliminar hipòtesis, fins a arribar als models actuals, que utilitzen tan sols les equacions primitives, amb variables directament observables com temperatura, humitat, vent, etc

El 954 fou concedida la carta de poblament, dins el terme del castell de Fontanet Piera, per Guitard, de la família vescomtal de Barcelona El 1084 hi havia ja bastit el castell de Freixe , que aviat s’independitzà del de Fontanet Al s XIII passà a l’església de Solsona A mitjan s XIV tenia 15 cases En resta l’església Sant Nicolau, que depenia de la de Santa Maria de Piera

La seva posició a la riba del riu Porsuk, a la gran ruta entre la regió de Màrmara i les planes de Mesopotàmia ha determinat fases d’expansió i decadència, segons la variable importància de les rutes comercials A mitjan s XX experimentà un procés d’industrialització, amb l’establiment de refineries de sucre, adoberies, indústria química nitrats, producció de catifes i fabricació de pipes de sepiolita escuma de mar obtinguda en jaciments propers

Gran centre de la ceràmica xinesa, d’antiga tradició a la ciutat, al segle XVII hi fou installada una fàbrica de porcellanes, que assolí una alta perfecció a mitjan segle XVIII La posterior davallada durà fins el 1950, quan la indústria es reorganitzà per mitjà d’associacions cooperatives Actualment gairebé tota la població activa s’ocupa en la indústria ceràmica, tant en la producció de porcellanes domèstiques com en altres productes ceràmics

Des de mitjan segle XIV només tingué prior nominal i gens de vida monàstica Guardava les relíquies dels seus patrons, robades el 1399 pels cardonins El 1593 les seves rendes foren atorgades a la nova canònica diocesana de Solsona En resta la curiosa església romànica, restaurada, composta d’un creuer amb tres absis però sense nau, possiblement inacabada, obra dels segles XI i XII la cripta, amb capitells originals, fou restaurada el 1898

Antiga partida rural, esmentada ja en el Repartiment, es formà com un raval pròxim al monestir de la Saidia, que amb el temps es fusionà amb el de l’Alcúdia de València Fou urbanitzat a la primera meitat del s XIX, i a mitjan segle hi fou bastida l’església del Roser, sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de València Resten pocs carrers del nucli primitiu, absorbits pel creixement urbà modern

L’absentisme rural aparegué a Europa a mitjan segle XVII El problema fou analitzat ja a la França prerevolucionària i a la Irlanda del començament del segle XIX, i estudiat pels economistes de l’escola clàssica JR Mc Culloch, NWSenior i M Mongfield, però qui l’estudià sistemàticament fou Thorstein Veblen Absentee Ownership ,1924 L’absentisme rural, comú a nombrosos estats europeus, és un dels problemes que les reformes agràries pretenen de resoldre

Situades a la rambla de Ferran, es descobriren el 2002 en enderrocar l’edifici que hi havia a sobre Daten del segle XIII i són, per tant, les més antigues dels Països Catalans L’espai ha estat habilitat per a poder rebre visites obert des de mitjan 2010 gràcies a la installació d’un espai d’informació a l’entrada i d’una passera que recolza suspesa en l’estructura metàllica de l’immoble

A mitjan segle XII, Bernat de Pessonada i el seu germà, enfrontats amb Amat de Pessonada per aquest castell, establiren una convinença amb el comte Arnau Mir I de Pallars Jussà Poc després, sembla que el castell quedà dins la jurisdicció del comte de Pallars Sobirà, ja que el 1170 el comte Artau IV cedí a Guillem de Telia i els seus successors la potestat del castell com a recompensa pels seus bons serveis

La primera referència d’aquesta església és de mitjan segle XIII, en què el bisbe d’Elna Bernat de Berga, en el seu testament del 18 de juny de 1259, llegà al seu successor el dret d’alberga que el comte d’Empúries havia posseït en aquesta església i que havia adquirit d’ell, al mateix temps que el lloc de Bages L’actual mas de Vallòria no en presenta avui cap vestigi visible