Resultats de la cerca

Entrenat des d’infant pel seu pare, es formà com a nedador d’elit a la Universitat de Florida Competeix internacionalment des de l’any 2004 i ha esdevingut un dels nedadors més destacats de la seva generació en les categories d’estil lliure, esquena i estils Recordista mundial diverses vegades en els estils esmentats, hom pot destacar l’or aconseguit als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 4 x 200 m lliures, Pequín 2008 200 m esquena i 4 x 200 m lliures, Londres 2012 400 m esquena i 4 x 200 m lliures i Rio de Janeiro 2016 4 x 200 m lliures, i al Campionat del Món de Mont-real 2005 4 x 200 m lliures,…

Després de jugar en les categories júnior de l’equip de la seva ciutat, l’any 2000 esdevingué professional en fitxar pel Mònaco i començà a jugar en la Lliga francesa en posició de lateral esquerre i central La temporada 2001-02 passà al Lilla OSC i la 2004-05 a l’Olympique de Lió, on fou titular del primer equip, amb el qual guanyà tres títols de Lliga 2005, 2006, 2007 i tres Supercopes 2005, 2006 i 2007 L’any 2007 fitxà pel Futbol Club Barcelona , i fou un dels titulars més destacats del primer equip dirigit per Josep Guardiola i Sala Amb el FC Barcelona ha guanyat quatre títols de Lliga…

Defensa, fou seleccionat per al planter del Futbol Club Barcelona el 1996, i el 1999 debutà al primer equip del club, amb el qual guanyà el Campionat de Lliga En el seu palmarès figuren sis Lligues i Supercopes d’Espanya 2005, 2006, 2009, 2010, 2011, 2013, dues Copes del Rei 2009, 2012, tres Lligues de Campions 2006, 2009, 2011, dues Supercopes d’Europa 2009, 2011 i dos Mundials de clubs 2009, 2011 En les temporades entre els anys 2008 al 2012, com a capità funció que exercí des del 2005 fou una peça clau de l’equip dirigit per Josep Guardiola , que més títols de primer nivell…

El 1965 es traslladà a Nova York, on es consolidà amb l’únic disc del grup The Free Spirits 1966 i amb la seva collaboració amb el vibrafonista Gary Burton 1967 Sobre una base de jazz incorporà elements de rock , country , free-jazz , pop i altres músiques, combinacions que donarien lloc al gènere conegut amb el nom de fusió , i que té una fita en l’àlbum Spaces 1970, interpretat pel mateix Coryell, el també guitarrista John McLaughlin i el pianista Chick Corea Entre el 1972 i el 1975 encapçalà el grup The Eleventh House, un dels més destacats grups de jazz-rock dels anys setanta A partir de…

El seu precedent directe, el festival de jazz que tingué lloc a Niça l’any 1948 i que reuní orquestres de jazz de diferents països, el converteix en el més antic del món Els seus fundadors, George Wein i Simon Ginibre, l’anomenaren Grande Parade du Jazz de Nice, nom amb què fou conegut fins el 1984, any en què la corporació JVC es convertí en el principal patrocinador d’aquest esdeveniment A partir d’aquell moment passà a denominar-se JVC Gran Parade du Jazz, nom que mantingué fins el 1993 La principal característica del festival és la simultaneïtat dels concerts, possible gràcies a la…

Fou becat per a entrar a la Residència Blume d’Esplugues de Llobregat 1973, a les ordres de Jaime Enciso, l’entrenador de tota la seva carrera esportiva En categoria júnior assolí un subcampionat europeu 1975 Fou plusmarquista català i estatal tant en 110 m tanques 1987 com en 60 m tanques 1984, i estigué vinculat al Futbol Club Barcelona 1982-86 Assolí nombrosos títols de campió d’Espanya vuit de 110 m tanques 1978, 1980-85, 1987, set de 60 m tanques 1977, 1979, 1980, 1984-87, un de 50 m tanques 1981 i un de salt de llargada en pista coberta 1979 Fou internacional amb la selecció espanyola…

Davanter, a disset anys debutà amb el primer equip del Futbol Club Barcelona a la divisió d’honor Un any després s’incorporà definitivament al primer equip com a defensa mig Jugà amb el Barça fins el 1987, els últims anys com a capità, i guanyà nou Lligues 1974, 1977-82, 1984, 1985, set Copes d’Espanya 1975, 1978, 1979, 1981, 1985, 1986, 1987, nou Copes d’Europa 1974, 1978-85, una Recopa d’Europa 1987, sis Supercopes d’Europa 1981-86, un Mundial de clubs 1983 i dues Copes de les Nacions de Montreux 1980, 1982 Amb la selecció espanyola júnior guanyà un Campionat d’Europa 1974, i amb l’absoluta…

L’any 1948 s’inicià en el motociclisme disputant diversos rallis pel territori català Al cap de deu anys ja havia participat en curses de velocitat, entre les quals el Campionat d’Espanya a Montjuïc Soci de la Penya Motorista 10 × Hora, es tragué els títols de cronometrador, director de cursa i comissari tècnic esportiu Dirigí més de 1800 proves, com la Pujada a Sant Cugat, el Ralli Costa Brava, curses del Mundial de Side-trial i Motocròs i dels Tres Dies dels Cingles o dels 3 Dies de Santigosa, on collaborà molts anys També fou comissari de la cursa de motocròs al Mundial Sabadell-Terrassa,…

Membre del Club Natació Atlètic-Barceloneta, fou sis vegades campió de la Copa Catalunya 2006-11, vuit de la Lliga 2001, 2003, 2006-11, nou vegades de la Copa del Rei 2000, 2001, 2004, 2006-11 i vuit vegades de la Supercopa d’Espanya 2002, 2004, 2005, 2007-11 En les competicions europees de clubs participà en nou Copes d’Europa, una Recopa 2001, de la qual fou subcampió, i quatre LEN Trophy En el període 2000-10 fou 180 vegades internacional i intervingué en tres Jocs Mediterranis 2001, 2005, medalla d’or 2009, medalla d’argent tres Campionats d’Europa 2006, medalla de bronze 2008, 2010, en…

Actuava de boia i, a Catalunya, formà part del CN Montjuïc 1986-88, el CN Barcelona 1988-92, 1994-96, el CN Catalunya 1992-94 i el CN Atlètic-Barceloneta 1996-2001 Guanyà sis Lligues 1991, 1993-96, 2001 i set Copes del Rei 1989, 1991, 1994, 1995, 1996, 2000, 2001 Participà en quatre Copes d’Europa 1992, 1993, 1994, 1996, aconseguint el subcampionat l’any 1994, i quatre Recopes 1989, 1990, 1991, 2001, essent subcampió l’any 2001 Amb la selecció espanyola absoluta jugà 516 partits i participà, entre el 1987 i el 2004, en cinc Jocs Olímpics, cinc Campionats del Món, set Copes del Món, nou…