Resultats de la cerca

Adoptada pels reis merovingis i després pels carolingis i capetians, Enric I li donà, vers el 1050, un caire militar Vers el 1120, Lluís VI féu conestable el seu cosí Raoul de Vermandois i li confià per un quant temps el comandament del seu exèrcit Finalment, el 1191, Felip August suprimí la senescalia i passà la seva facultat militar de cap suprem de la host reial al conestable Amb aquest caràcter tan important es mantingué d’una faisó més o menys efectiva fins que fou suprimida, el 1627, pel cardenal Richelieu El 1804 Napoleó restablí el càrrec i el donà al seu germà Lluís gran conestable i…

Tercer marquès de la Romana Estudià a Lió, a Salamanca i a Madrid Ingressà a la marina de guerra 1775 i serví a les ordres de Federico Gravina El 1784 viatjà per França, Àustria i Alemanya En declarar-se la Guerra Gran 1793, passà a l’exèrcit de terra, i serví a Guipúscoa en el del seu oncle Ventura Caro Passà després a Catalunya, ja com a general de brigada, i participà en la batalla del Montnegre 1794 El 1800 fou capità general interí de Catalunya El 1807 li fou confiat el comandament dels 15 000 soldats que Carles IV, pressionat per Napoleó, envià a Alemanya i Escandinàvia Bé…

Participà en la primera guerra Carlina i es destacà en l’acció de Peracamps, fet que li valgué el títol de comte de Peracamps Home de confiança d’Espartero, fou capità general de València 1838-39 i de Catalunya 1840-42, on reprimí l’alçament popular i participà en el bombardeig de Barcelona desembre del 1842 En caure Espartero 1843, fugí amb ell a Anglaterra Retornà en iniciar-se el Bienni Progressista 1854 i fou president del Tribunal Suprem de Guerra i Marina El seu germà, Juan van Halen y Sarti Cadis 1788 — 1864, també militar, lluità a Gibraltar 1805 i a la Martinica 1806 En 1808-14…

Es doctorà en història en la Universitat Autònoma de Barcelona 1981 i desenvolupà la seva tasca docent com a professor de batxillerat a Catalunya i al País Valencià Fou professor titular d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en la guerra del Francès Entre els seus llibres destaquen Los comienzos de la crisis del Antiguo Régimen en Mallorca 1808-1914 1983,  Joaquín María López y el Partido Progresista, 1834-1843  1988,  Revolución liberal y movimiento juntero 1808-1868 1989, La Catalunya resistent a la dominació francesa  1989, guanyadora del XIV premi…

Collaborador de Le Constitutionnel , fundà Le National 1830, des d’on defensà la monarquia parlamentària i contribuí a la caiguda dels Borbó i l’accés al poder de Lluís Felip d’Orleans Elegit diputat 1830, dirigí el partit moderat Com a ministre de l’interior 1832, 1834-36 reprimí tant la conspiració legitimista de la duquessa de Berry 1832 com les revoltes republicanes de París i Lió 1834 Fou president del consell de ministres el 1836 i el 1840, però en ambdues ocasions dimití per diferències de criteri amb Lluís Felip Cridat altre cop a dirigir el govern l’any 1848, ja no pogué salvar la…

Vescomte de Palmerston Diputat tory 1807, fou secretari de guerra 1809-41 i 1846-51 i primer ministre 1855-58 i 1859-65 En produir-se la revolució belga del 1830, féu fracassar les ambicions franceses Prestà suport a la quàdruple aliança entre la Gran Bretanya, França, Espanya i Portugal 1834 per limitar la llibertat d’acció francesa i fer triomfar Isabell II d’Espanya i Maria II de Portugal Oposant les potències entre elles perjudicà Rússia, que perdé la llibertat de pas a l’estret dels Dardanels, i França, que perdé el seu protectorat egipci 1841 A l’Extrem Orient provocà la…

En fou el fundador el canvista Mayer Amschel Rothschild Frankfurt 1743 – 1812 Banquer de Guillem I de Hessen, finançà el seu exèrcit a la guerra contra Napoleó Mestre dels seus fills, els envià a diverses ciutats europees per ampliar la seva xarxa bancària Amschel Rothschild 1773 – 1855 el succeí a Frankfurt Salomon Rothschild 1774 – 1855 fundà la casa de Viena 1826 Nathan Rothschild 1777 – 1836, la de Manchester 1798, que es traslladà després 1813 a Londres i que fou prestadora del govern anglès, especialment en la guerra contra Napoleó i en la de Crimea El seu fill…

Fou fundat el 1268 per Teresa Gil de Vidaure en uns terrenys que Jaume I havia donat el 1260 a llur fill Jaume de Xèrica La cessió de Teresa Gil a l’orde del Cister fou feta en presència del bisbe Andreu d’Albalat, de l’abat de Poblet Arnau d’Oliola, de l’abadessa de Vallbona Gerarda de Cardona i de les dotze monges d’aquesta abadia vingudes a la nova fundació, presidides per la qui fou la primera abadessa valenciana Beatriu d’Anglesola La naixent comunitat obtingué diversos llegats de Jaume I i el cenobi fou la sepultura de Teresa Gil i de llurs fills Jaume de Xèrica i Pere d’Ayerbe Malgrat…

Centre comercial d’una àrea agrícola, té indústries alimentàries i tèxtils fàbriques de farina i licors, conserves de carn, central lletera, filatures de cotó, planta rentadora de llana La seva àrea comercial engloba la zona oriental de la província i part de la de Càceres Seu episcopal Universitat Capital del petit regne independent dels Banū al-Aftars sXI, Badajoz caigué el 1094 en poder dels almoràvits i, posteriorment, dels almohades Fou conquistada definitivament per Alfons IX de Lleó 1230 El 1289 esdevingué escenari de lluita entre portugaleses i bejaranos La proximitat…

Situada en una ampla conca voltada de muntanyes, té una indústria alimentària, de maquinària agrícola derivada de l’agricultura Hi és conservat un arc triomfal, dedicat a Trajà, que fou acabat per Adrià Ciutat d’origen samnita, la seva importància històrica fou determinada per la seva posició estratègica Antigament anomenada Malaventum , els romans li canviaren el nom pel de Beneventum, i li donaren l’estatut de colònia romana després de les guerres samnites i de la victòria romana que hi obtingué Mani Curi Dentat el 268 aC sobre Pirros de l’Epir, la qual determinà la retirada d’aquest de…