Resultats de la cerca
Es mostren 1258 resultats
comuners del Paraguai
Història
Membres del moviment insurreccional que esclatà al Paraguai el 1717 i es prolongà fins el 1735.
L’espurna que féu encendre la revolta fou el nomenament d’un governador que l’aristocràcia criolla i la burgesia consideraven contrari a llurs interessos El capítol municipal d’Asunción s’oposà al nomenament, i el moviment es convertí en una lluita del municipi per la seva autonomia que durà fins que el governador de Buenos Aires entrà a Asunción 1725 i hi restablí l’autoritat El 1730 hi hagué un nou aixecament dirigit per Mompó, que defensava el principi d’autoritat del poble Aquesta revolta fou la més llarga des de la conquesta d’Amèrica i és considerada com un precedent…
Alexandre d’Alentorn i de Botella
Història
Noble.
Fill d’Onofre d’Alentorn i d’Oms, de qui heretà la senyoria de Seró, i de la seva primera muller, Elionor de Botella Adscrit a la bandositat dels nyerros, fou amic del bandoler Perot Rocaguinarda Fou diputat militar de la generalitat 1614-17, i s’oposà violentament a la política contra el bandolerisme duta a terme pel lloctinent duc d’Alburquerque Féu més tard causa comuna amb un bandoler conegut per Sastre Domingo i xocà amb el governador del Principat Aleix de Marimon, que era probablement cadell 1619 Fou pare de Miquel d’Alentorn i de Salbà, abat d’Amer i de Roses
Claude Louis Berthollet
Química
Químic francès.
Estudià medicina a Torí 1768 i, posteriorment, es traslladà a París, on dugué a terme una sèrie d’estudis sobre els àcids tàrtric i cianhídric, l’amoníac i d’altres composts, i introduí l’ús del clor com a descolorant Els seus treballs sobre la teoria de les afinitats químiques foren recollits en el llibre Statique Chimique S'oposà aferrissadament a Proust quan aquest començà a exposar les nocions que donaren naixença a la llei de les proporcions definides , i defensà la possibilitat d’existència de composts de composició variable berthòllid Fou el primer a introduir el…
Antoni Bellver
Filosofia
Cristianisme
Lul·lista, canonge penitencier de la seu i professor de teologia lul·liana a l’estudi general de Palma.
Felip II li encomanà 1578 la confecció d’un catàleg de totes les obres de Ramon Llull, el qual catàleg després serví per a formar el fons lullià de la biblioteca d’El Escorial Escriví diverses obres en defensa de la doctrina de Ramon Llull, de les quals només fou publicada la Logica brevis et nova, amb uns comentaris seus originals 1584 La seva obra cabdal és l' Apologia lullianae doctrinae adversus Nicholai Eymerici calumnias , a la publicació de la qual s’oposà la inquisició 1611 i de la qual es conserven còpies a la Biblioteca Vaticana i a la Biblioteca Pública de Palma
Enric I de Castella
Història
Rei de Castella (1214-17).
Fill d’Alfons VIII i d’Elionor d’Anglaterra, regnà sota la tutela de la seva germana Berenguera I de Castella , però de fet el regent fou Álvaro Núñez de Lara, el qual, per consolidar el seu poder, s’alià amb Portugal i concertà el casament d’Enric amb la infanta portuguesa Mafalda, però el papa Innocenci III s’hi oposà Álvaro Núñez de Lara assetjà el castell d’Antillo de Campos, on era Berenguera, però el fill d’aquesta, el futur Ferran III, obligà el comte a retirar-se a Palència Enric morí d’accident i Berenguera renuncià la corona a favor de Ferran
Constantí I de Grècia
Història
Rei de Grècia (1913-17 i 1920-22).
Fill de Jordi I , el qual succeí, i d’Olga de Rússia Durant la Primera Guerra Mundial es declarà partidari dels Estats Centrals i volgué salvar la neutralitat de Grècia S’oposà al president del consell de ministres E Venizelos , que cedí Tessalònica als aliats França sostingué Venizelos i el rei fou obligat a abdicar juny del 1917 Tornà al poder a la mort del seu fill Alexandre I 1920, però l’expulsió de les forces gregues d’Esmirna pels turcs 1922 el feu abdicar de nou a favor del seu fill Jordi Hom el volgué considerar successor dels emperadors bizantins i, per tant, també fou…
Ignacio Comonfort
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Juntament amb Juan Álvarez, s’oposà a la dictadura del general López de Santa Anna Fou elegit president provisional de la república mexicana el 1855, i constitucional el 1857 La promulgació de les lleis reformadores que afectaven principalment l’Església i els privilegis militars li valgué l’oposició dels catòlics, dels conservadors i de l’exèrcit, i hagué de reprimir diverses revoltes L’intent de modificar la constitució li valgué també l’oposició dels liberals, la qual cosa l’obligà a dimitir 1858 i a exiliar-se als EUA Morí en combat durant la guerra contra la intervenció…
Joan de Vera
Cristianisme
Cardenal.
Doctor en dret, passà al servei de Roderic de Borja a Roma, on fou preceptor de Cèsar, i després, vicari seu a València El 1500 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Salern, cardenal i legat prop dels reis d’Aragó, Castella, Portugal, França i Anglaterra per promoure-hi la croada A la mort d’Alexandre, corregué la veu que Cèsar volia que 11 cardenals el nomenessin papa Juli II, el 1505, el nomenà bisbe de Lleó Ferran el Catòlic ho acceptà, perquè curés dels seus afers a Roma, però Felip el Bell de Castella s’hi oposà decididament És sebollit a l’església romana de Sant'Agostino
Carl Menger
Economia
Economista austríac.
Professor d’economia a la Universitat de Viena 1873-1903, es dedicà després exclusivament a la investigació Fundador de l’escola austríaca i un dels creadors de la moderna teoria de la utilitat marginal, analitzà la relació entre utilitat i preu, diferenciant el valor, com a fenomen exclusivament psicològic, del preu, que definí com a manifestació objectiva d’aquell fenomen en el mercat En l’aspecte metodològic, recalcà la importància de la investigació teòrica abstracta i s’oposà al mètode històric d’investigació Obres Grundsätze der Volkswirtschaftslehre ‘Principis d’economia…
Wang Jingwei
Història
Política
Polític xinès.
Després de participar en la revolució del 1911, esdevingué collaborador directe de Sun Yatsen, i ocupà importants càrrecs en diversos governs republicans Com a representant de l’ala esquerrana del Guomindang, s’oposà a Chiang Kai-shek el 1927 Expulsat del partit fins el 1930 i readmès el 1931, ocupà la presidència del comitè executiu 1932-35 Al moment de l’ofensiva japonesa a Manxúria 1931, es declarà partidari de la resistència a ultrança el 1938, però, es mostrà partidari de la pau amb el Japó, evolucionà cap al collaboracionisme i construí un govern xinès amb seu a Nanquín…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina