Resultats de la cerca
Es mostren 1968 resultats
Partit Democràtic
Política
Grup polític format com a Partit Democràtic-progressista per l’abril del 1849 a Madrid a partir del projecte de programa que l’ala esquerrana del partit progressista —els diputats José Ordax Avecilla, Nicolás María Rivero, Aniceto Puig i Manuel Aguilar— havia presentat pel desembre del 1848.
S'hi demanava el ple reconeixement dels drets i les llibertats individuals, el sufragi universal, la completa desamortització civil, l’aboliment de les quintes, etc Aquesta plataforma, juntament amb una política governamental molt repressiva de fet estigué sempre en la clandestinitat excepte en 1854-56, permeté al nou grup d’ésser l’únic i fràgil suport d’una àmplia gama de tendències polítiques amb progressistes, republicans i elements socialitzants, coincidents en la reivindicació d’unes llibertats democràtiques mínimes El seu primer comitè organitzador fou impulsat sobretot per Sixto…
el Miracle
Retaule barroc del santuari del Miracle (Riner), obra de Carles Moretó (1747-58)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu del Miracle ) del municipi de Riner (Solsonès), situat en un altiplà, a 835 m alt., a la divisòria d’aigües del Riubregós i del Cardener.
La tradició n'atribueix l’origen a una manifestació de la Mare de Déu a uns infants de la veïna masia de la Cirosa el 1458 El bisbe de la Seu d’Urgell, Arnau Roger de Pallars, en reconegué l’autenticitat i hi permeté 1459 la construcció d’una capella sota l’advocació de la Mare de Déu del Miracle, ampliada al s XVI i substituïda al XVII per l’actual santuari, obra inacabada de Josep Morató mort el 1672 Hom hi venera la imatge titular s XV, i es conserva un antic retaule goticorenaixentista s XVI i el monumental retaule barroc de talla, construït per Carles Moretó 1747-58 i decorat per Antoni…
dinastia merovíngia
Història
Primer llinatge dels reis francs, anomenat també primera raça, que regnà durant tres segles.
Sembla provenir d’un cap dels francs salis, de nom Clodió, derrotat pels romans el 446 i mort vers l’any següent El degué succeir un fill o parent acostat seu, anomenat Meroveu, que donà nom a la dinastia Succeït pel seu fill Khilderic, i aquest, al seu torn, pel seu fill Clodoveu, el rei més important d’aquest llinatge, que es convertí al catolicisme 496, estengué notablement el seu regne a expenses dels visigots i unificà sota el seu domini diversos territoris francs A la seva mort 511 els seus fills es repartiren els estats paterns La història d’aquesta dinastia és plena de lluites i…
espiritual
Cristianisme
Membre de l’escissió de l’orde franciscà que interpretava rigorosament la regla de sant Francesc i el seu testament.
Sorgida al voltant de Peìre Olieu , Ubertino da Casale , Pietro da Macerata i altres, que protestaren al concili de Lió del 1274 contra la interpretació que l’orde feia de la pobresa, titllada de laxa El 1294 Celestí V els permeté d’eximir-se del general de l’orde, i formaren la congregació dels pobres ermitans celestins , dissolta molt aviat per Bonifaci VIII Aviat es barrejaren amb les doctrines escatològiques joaquimistes de Gioacchino da Fiore, i foren condemnats per Roma el 1317 Resistiren molt a la província d’Ancona Arnau de Vilanova estigué relacionat amb els espirituals en 1307-11 Al…
evo-devo
Biologia
Branca de la biologia que compara els processos de desenvolupament embrionari dels diferents grups d’animals per determinar la relació filogenètica ancestral d’aquests organismes i establir com han evolucionat els processos de desenvolupament.
Una de les principals troballes de l’evo-devo ha estat el paper que la duplicació de genomes ha tingut en l’evolució de les espècies En l’origen dels vertebrats s’han detectat dues duplicacions successives de tot o de bona part del genoma del cordat ancestral, el qual era morfològicament semblant a un amfiox actual, fet que alliberà un nombre considerable de gens de les seves tasques primigènies i permeté que es fixessin mutacions que els conferissin noves funcions Concretament, un dels grups de gens que es considera que han estat clau en els canvis morfològics dels vertebrats ha estat el del…
Mireya Moscoso
Política
Política panamenya.
Fou secretària executiva de la direcció general de la seguretat social L’any 1964 inicià la seva carrera política participant en la campanya electoral en favor de la candidatura d’Arnulfo Arias, president de Panamà en diverses ocasions 1940-41, 1950-51 i 1968 Del 1966 al 1968 fou gerent de vendes en una empresa cafetera L’any 1968 emprengué un exili de deu anys als EUA com a membre de l’equip assessor d’Arnulfo Arias, amb qui es casà l’any 1969 Realitzà estudis universitaris a la Miami Dade Community College L’any 1971 retornà provisionalment a Panamà, on fou empresonada abans de reprendre l’…
August Puig i Bosch

August Puig i Bosch
© Família Puig
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Fill de Lluís Puig i Barella L’any 1944 abandonà els seus estudis per dedicar-se totalment a la pintura Inicialment, la seva obra palesà una influència del fauvisme, del cubisme picassià i del món de Kandinskij, Klee i Miró Les seves primeres obres abstractes dibuixos, aquarelles i aiguades foren exposades als Blaus de Sarrià en una mostra presentada per JV Foix, on participaren Tort, Ponç i Boadella 1946 També les exhibí a l’avantguardista Club 49 Una borsa d’estudis de l’Institut Francès de Barcelona li permeté d’anar a París i de viatjar pel nord d’Europa D’ençà d…
Joan Baptista Plasència i Valls
Música
Compositor i organista.
Fou membre d’una família de músics, formada pels seus germans Lambert i Marià, i Vicent —fill de Lambert— i Joan Baptista —fill de Marià— Tots ells foren cabdals en el panorama valencià del segle XIX Ingressà com a escolà o cantoret al Collegi del Corpus Christi-Patriarca de València el 1822, molt més jove del que permetien les normes del centre gràcies als seus bons dots per a la música, i hi romangué fins a divuit anys Fou deixeble de Josep Morata aleshores mestre de capella i de l’organista Antoni Lureta, el qual reemplaçà l’any 1842 —càrrec que conservà la resta de la seva vida— El 1848…
,
Mel Gibson
Cinematografia
Actor i director cinematogràfic nord-americà.
Educat a Austràlia, l’èxit d’algunes de les pellícules que rodà allí, especialment Mad Max GMiller, 1979 i Gallipoli PWeir, 1981, li permeté fer el salt a Hollywood, on es convertí en un dels actors més populars gràcies als seus films d’acció, com les dues seqüeles de Mad Max , dirigides també per Miller el 1982 i el 1985, o les quatre pellícules de la sèrie Lethal Weapon , dirigides per RDonner els anys noranta Posteriorment diversificà el seu registre The Year of Living Dangerously PWeir, 1983, The River MRydell, 1984, Air America RSpottiswoode, 1990, Hamlet FZefirelli, 1990, Ransom RHoward…
Derek Walcott
Literatura
Poeta i dramaturg antillà en llengua anglesa.
Començà la seva trajectòria literària molt jove i a dinou anys publicà el seu primer recull de poemes, 25 Poems 1948 Una beca li permeté estudiar a la Universitat de Jamaica El 1953 es traslladà a Trinitat, on fou professor, crític literari i teatral i hi fundà el Trinidad Theatre Workshop 1959 Obtingué també una plaça de professor a la Universitat de Boston, d’on fou professor de literatura creativa Alternà des d’aleshores les estades als EUA i a Trinitat El 2007 es jubilà de la seva plaça de la Universitat de Boston La seva obra es fonamenta en la literatura popular antillana, l’herència…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina