Fou membre d’una família de músics, formada pels seus germans Lambert i Marià, i Vicent —fill de Lambert— i Joan Baptista —fill de Marià—. Tots ells foren cabdals en el panorama valencià del segle XIX.
Ingressà com a escolà o cantoret al Col·legi del Corpus Christi-Patriarca de València el 1822, molt més jove del que permetien les normes del centre gràcies als seus bons dots per a la música, i hi romangué fins a divuit anys. Fou deixeble de Josep Morata (aleshores mestre de capella) i de l’organista Antoni Lureta, el qual reemplaçà l’any 1842 —càrrec que conservà la resta de la seva vida—.
El 1848 realitzà un viatge a París per ampliar estudis. Aquella estada li permeté perfeccionar els seus coneixements sobre altres repertoris musicals, ja que fins llavors havia conreat gairebé exclusivament la música religiosa. És considerat un dels primers autors valencians que diferencien clarament el gènere religiós del profà. En retornar a València, compongué algunes obres escèniques, com ara la sarsuela El desertor (1855). També és autor de les òperes Muzio Scevola i Fernán el Aventurero i assolí anomenada amb el seu Himno a San Mauro, amb un coral per a gran orquestra dedicat a sant Vicent Ferrer i amb un Veni Creator per a orgue que H. Eslava —que el considerà un gran organista— inclogué en el Museo orgánico.