Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
polàbic
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava occidental, pròpia dels polabis, que s’extingí vers la fi del segle XVIII.
plagi
Literatura
Part d’una obra d’altri inserida en la pròpia sense indicació de la font.
supí
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma nominal del verb pròpia d’algunes llengües indoeuropees de tipus antic.
En llatí, morfològicament, és un substantiu de la quarta declinació, constituït pel sufix - tu - afegit a l’arrel del verb Pot tenir la forma en - um , amb funció d’acusatiu i acompanyant ordinàriament verbs de moviment eo dormitum , ‘me'n vaig a dormir’, i la forma en - u , amb funció d’ablatiu i acompanyant adjectius que signifiquen possibilitat, facilitat, dificultat facile dictu , ‘fàcil de dir’
en xebró
Heràldica
Dit de les figures o els mobles col·locats en la direcció angular pròpia del xebró.
atribut
Qualitat o manera d’ésser considerada com a pròpia d’algú o d’alguna cosa.
estranger | estrangera
Dret internacional
Persona que, tenint nacionalitat pròpia, no té la de l’estat en el qual resideix.
enteritis calostral
Patologia humana
Enteritis pròpia dels lactants, produïda per la presència de corpuscles de calostre a la llet.
seminari
Educació
Lloc on es reuneixen alumnes i director d’un seminari, sovint dotat de biblioteca pròpia.
localitat
Geografia
Entitat urbana sense jurisdicció pròpia, formada, en general, per un nombre relativament escàs d’habitants.
immobilisme
Actitud oposada al canvi d’estructures religioses, socials, polítiques, etc, pròpia de la classe dominant.